Ferran Bel

Tímids primers moviments del govern de l’Estat sobre finançament local

2012-01-26T14:51:00.000+01:00

Estem en una situació econòmica complicada, de caràcter estructural, amb insuficiència de recursos, amb competències impròpies que els ajuntaments han d’assumir sense finançament, i de deslleialtat institucional per part dels parlaments que continuen legislant i creant noves competències per als ens locals sense dotar-les de recursos addicionals. La situació s’agreuja amb una delicada situació estructural per una falta evident de tresoreria.

Cal reconèixer que el nou govern espanyol ha reaccionat ràpidament i ha convocat la Comissió Nacional d’Administracions Locals, on s’han plantejat difernts propostes per fer front a aquesta situació. Malgrat que encara no s’han concretat, algunes d’aquestes han de ser benvingudes, com és el cas de l’avançament parcial de la liquidació definitiva de 2010 o una nova línia de finançament ICO per poder pagar als proveïdors. En canvi, es constata que la mesura anunciada pel govern de diferir el pagament de les liquidacions negatives de 2008 i 2009, passant de 5 a 10 anys, no serà efectiva com a molt aviat fins al juliol, amb la qual cosa es dificulta encara més el pressupost de 2012 per a molts ajuntaments.

Quant a les mesures estructurals, de moment només bones intencions i bones paraules. Però si no hi ha una major concreció en els propers mesos caldrà pensar que aquest govern, igual com han fet els anteriors, no té una decidida voluntat de resoldre el problema endèmic del finançament municipal, que és en definitiva el que sustenta l’administració més propera al ciutadà.

Sentiment agredolç

2011-12-23T13:42:00.001+01:00

Vist el discurs que va fer el ja avui president del Govern espanyol en el debat d’investidura, així com les respostes que va adreçar al portaveu del grup de Convergència i Unió (CiU) i a altres portaveus, m’envaeixen tots els sentiments de preocupació possibles, per molts motius, però voldria destacar-ne tres. Primer un menyspreu a la realitat catalana i a Catalunya en general, tant pel que fa a la seva intervenció com a la rèplica. En segon lloc, un tuf recentralitzador en moltes de les mesures anunciades. I, en tercer lloc, una ignorància absoluta vers la realitat dels ajuntaments i de les corporacions locals en general, malgrat la seva preocupant situació financera. Per tot plegat, la conclusió de la sessió d’investidura no pot ser bona. Ens espera una legislatura molt complicada. I si el Partit Popular no canvia el seu discurs i no és conscient que ha d’escoltar a CiU, no només pel que aquesta força política ha representant durant els últims 30 anys al Congrés, sinó perquè ha estat la formació més votada en totes les eleccions, també en les eleccions generals a Catalunya, segurament el mandat que ara comença serà molt complicat.

En canvi, així com he estat molt crític amb el discurs d’investidura, voldria donar un missatge de confiança en relació a la configuració del nou govern, malgrat que s’haurà de demostrar en el temps. Caldrà veure quina és la seva actuació, però ningú no pot negar que és un conjunt de persones preparades tècnicament, amb experiència i bagatge polítics, en un moment en què es requereixen dosis elevades de les dues coses. Des de la discrepància política i ideològica, cal desitjar-los molta sort i encert.

CiU guanya a Tarragona i guanya a Catalunya

2011-11-21T20:19:00.000+01:00

Per primera vegada, Convergència i Unió ha guanyat unes eleccions generals a la demarcació de Tarragona, que al mateix temps ha suposat guanyar-les també a Catalunya. Malgrat que en campanya electoral CiU ha volgut parlar de propostes per tirar endavant el país i per afrontar la difícil situació econòmica en què ens trobem, els partits de l'oposició -inclòs el Partit Popular- han preferit plantejar les eleccions generals com una estratègia de desgast contra el govern de la Generalitat pels ajustos pressupostaris que s'han hagut de fer.

Els resultats de les eleccions generals a Catalunya són molt clars i permeten, en aquest sentit, treure'n algunes conclusions. La primera és per constatar que la majoria del poble de Catalunya comprèn els esforços i els ajustos que ha hagut de fer el govern de la Generalitat, amb el president Artur Mas al capdavant, i rebutja la demagògia política que tota l'oposició ha fet vers aquesta qüestió. En segon lloc, es bo recordar ara i aquí que aquesta victòria arriba un any després que la majoria dels catalans van donar el seu suport i confiança a Convergència i Unió per governar Catalunya, amb el convenciment que la nostra força era la millor per agafar les regnes del país en un moment molt complicat. Una majoria que va tornar a reproduir-se sis mesos després, quan CiU va tornar a imposar-se en les eleccions locals i els ciutadans van tornar a confiar en nosaltres com la força que millor representa els interessos del país. Continuarem treballant amb fermesa i constància com sempre hem fet.

Menys 30 anys

2011-09-05T02:01:00.000+02:00

Algú pot pensar que en els últims trenta anys no hem progressat el suficient, ni el suficientment ràpid, per incrementar el nostre sostre nacional. Però ningú no pot discutir que en els últims dies hem assistit a dos fets que poden representar una clara involució per al nostre país i per als catalans. Una involució, la primera, que ha vingut de la mà dels dos grans partits estatals, PSOE i PP, que quan es tracta de limitar les aspiracions nacionals del nostre país troben fàcilment un punt d’encontre, fan desaparèixer les diferències partidistes i arriben amb celeritat al consens. Un consens, el constitucional, que PP i PSOE han trencat sense miraments i sense tenir en compte els plantejaments de qui, com CiU, han ajudat a recórrer aquest camí de 30 anys, des de la transició fins a la consolidació de la democràcia. Ens han necessitat per fer aquest camí, però ara no han tingut cap mirament a l’hora d’unir forces per atacar frontalment els interessos de Catalunya, lesionant les nostres aspiracions d’autogovern i posant en crisi el nostre model d’autonomia financera. I això ha passat amb la complicitat, una vegada més, dels diputats del PSC.

Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.

Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.

Respecte per a tots

2011-06-21T21:03:00.000+02:00

El passat 11 de juny, en la constitució de l’Ajuntament de Tortosa, es van produir uns fets que, salvant les distàncies, van reproduir-se uns dies després a les portes del Parlament de Catalunya. Puc entendre que hi hagi gent disconforme amb l’actual sistema democràtic. Puc entendre també que es busquin vies per visualitzar aquesta disconformitat i discrepància. Però no puc entendre ni compartir de cap de les maneres els fets que es van produir al Parlament i a l’Ajuntament, on els diputats i regidors, en el nostre cas, vàrem ser increpats i insultats.

Però el que encara em resulta més incomprensible és que hi hagi persones que intenten justificar directament o indirecta unes actituds o uns moviments que no tenen cap mena de capacitat d’autoregular-se, de prendre decisions o si més no de fer-les respectar.

No dic pas que el sistema actual no necessiti millorar i guanyar proximitat al ciutadà. Segurament poden haver-hi idees de les que hem sentit aquests dies que poden ser profitoses per millorar el sistema democràtic. Ara bé, el carrer és de tots i no només d’alguns que se’l volen fer exclusivament seu. El mateix respecte es mereixen els anomenats indignats com els que estem desenvolupant una activitat política fruit d’unes eleccions democràtiques.

I, al final, tothom ha de saber defensar les seves idees i posicions democràticament i respectant als demés, sense que calgui amagar-se o camuflar-se en l’anonimat. El que pertoca, en qualsevol cas, és acceptar l’opinió de la majoria, perquè si finalment són les minories les que condicionen les majories, això només té un nom i una vivència que la nostra societat malauradament ja ha conegut i que els demòcrates rebutgem frontalment.

El finançament local en campanya

2011-05-16T10:12:00.000+02:00

Estic veient, en aquesta campanya electoral, que en la majoria de debats entre els diferents candidats no surt gaire la qüestió del finançament dels ajuntaments. Entenc que tothom té clar que el sistema actual de finançament dels ens locals és molt deficitari. Tanmateix, seria hora que aquesta qüestió s’anés fent més present en les campanyes electorals. Perquè no es tracta només que els candidats expliquin les seves diferents propostes, sinó com i d’on surten els recursos que les han de finançar.

És urgent una nova Ley de Haciendas Locales i una Llei de Finances Locals catalana. Malgrat que tots som conscients que el gruix del problema s’ha de resoldre, malauradament, via Madrid. I a Madrid, tant el PP com el PSOE, ens han donat prou exemples de com resolen les coses: amb lleis insuficients i dolentes, i buscant excuses per incomplir-les. Un exemple d’això últim ha estat el nou i pèssim sistema de finançament de les Comunitats Autònomes, que no s’ha tardat ni un any a incomplir-se, amb els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat, tal i com han posat en evidència tots els partits polítics catalans. Bé, tots no. L’excepció ha tornat a ser el PSC, que una vegada més ha funcionament com una regional del PSOE més que no pas com un partit nacional.

Irresponsabilitat tripartita

2011-04-04T09:38:00.001+02:00

El govern de la Generalitat es veu obligat a posar en marxa un pla d'austeritat per tal de reduir un 10 per cent la despesa per a 2011, uns 3.000 milions d'euros, amb l'objectiu de reduir el dèficit del 3,6 % al 1,3% del PIB. Es tracta d'un esforç com el que han fet, i estan fent encara, les famílies, els autònoms i les empreses del nostre país. Un esforç, el del govern de la Generalitat, que si s'hagués fet abans, avui estaríem parlat d'un ajust menys sever.

Efectivament, les mesures de contenció de la despesa pública s'haurien d'haver fet fa 3 anys. Però el tripartit, amb el PSC i l'ex-president José Montilla al capdavant, no van dedicar gaire esforços a contenir la despesa. Ans al contrari, van prémer l'accelerador del malbaratament de recursos, desbocant el dèficit públic. En aquesta irresponsable conducta segurament hi tenia a veure l'inconfessable convenciment del PSC, i dels seus companys de viatge al tripartit, ERC i ICV, que el final s'acostava i que no serien ells qui haurien de gestionar la pesada herència que deixaven. Qui ha hagut arremangar-se i empomar aquest llegat és l'actual govern d'Artur Mas i, en realitat, tot el país, amb mesures contundents, inajornables i també impopulars. L'ajust hauria estat menys dur si el tripartit hagués estat més responsable durant el temps que va governar. Per això resulten encara més irresponsables, i de molt poca categoria política i intel·lectual, els atacs de l'ex-president Montilla i altres ex-consellers a les decisions que ha hagut d'adoptar el govern del nostre país. Irresponsables i demagògiques, sobretot després que sortís a la llum la missiva que li va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda del govern del PSOE al conseller d'Economia, on convida la Generalitat a multiplicar per dos l'ajust del pla d'austeritat aprovat i a apujar els impostos als catalans, qui, per cert, som els que tenim els tipus més elevats de l'Estat.

Què complicat que és el paper del PSC. D'una banda, el govern amic del PSOE els deixa en evidència reconeixent la seva irresponsabilitat mentre van governar la Generalitat. I de l'altra, intentant marcar perfil a l'oposició atacant, de manera absolutament irresponsable, torno a repetir, les decisions que ha hagut d'adoptar el president Artur Mas per revertir el llegat del tripartit. Un govern embogit per gastar, ja sigui amb criteri o sense criteri.

Guanyar complicitats

2010-12-01T13:27:00.001+01:00

El camí que tot just ara comença amb un nou govern de la Generalitat implica adoptar decisions importants per a les quals cal comptar amb el recolzament de la major part del país. La nova situació implica, per tant, una responsabilitat compartida. D’una banda, el nou govern haurà de generar i guanyar les suficients complicitats. I de l’altra caldrà que tota aquella gent que ha fet confiança al projecte de CiU i a l’Artur Mas estigui disposada a continuar treballant per al país. El govern de Catalunya, ara més que mai, ha de comptar amb el màxim suport possible perquè els reptes que tenim al davant així ho demanen.

No ens podem permetre un govern dèbil a Catalunya. Tant la crisi econòmica o els governs de Madrid, siguin del color que siguin, ens ho farien pagar molt car al país. Més enllà dels suports parlamentaris que haurà de saber trobar CiU, el suport social serà clau per al futur de Catalunya.

En la meva condició de tortosí i ebrenc, voldria referir-me als resultats electorals a les Terres de l’Ebre, que no puc qualificar de cap altra manera que d’espectaculars per a CiU. I han estat espectaculars malgrat totes les intoxicacions que s’han fet durant la campanya electoral. Vull recordar que Convergència i Unió ha estat sempre la força més votada a les Terres de l’Ebre, un fet que ha tornat a repetir-se novament amb uns grans resultats, que han doblat com a mínim els de la segona força a les quatre comarques i a la majoria de municipis.

Monument o Parlament?

2010-11-19T12:19:00.002+01:00

Monument o Parlament? Crec que aquesta és una pregunta molt adient arran del que ha passat a Tortosa en relació al monument a la Batalla de l’Ebre. I crec que per tenir una resposta clara cal consultar la recent hemeroteca i comprovar quines declaracions van fer el primer dia de campanya electoral els candidats Núria Ventura (PSC), Lluís Salvadó (ERC) i Jaume Forcadell (ICV), als quals s’han d’afegir les del cap de llista del PSC, Xavier Sabaté, qui sense cap tipus de vergonya ni decència política en parlava en un setmanari.

Suposo que això també farà reflexionar a aquells que van proposar aquesta moció per a ser discutida exclusivament en el Ple del mes de novembre de l’Ajuntament de Tortosa. I confirmarà a tothom si l’important de la qüestió acaba sent el monument o bé les eleccions al Parlament.

En relació a la moció, tant la portaveu del grup municipal de CiU, Meritxell Roigé, com jo mateix hem fet notar l’electoralisme que s’amaga al darrera d’aquesta iniciativa, malgrat haver-la presentat el Casal Popular Panxampla, ja que la seva irrupció es va produir en plena precampanya electoral i molt ben quadrada amb les intervencions del conseller d’Interior, Joan Saura, qui per cert encara és hora que es dirigeixi a aquest alcalde per fer cap proposta en aquest sentit.

Segurament l’electoralisme d’aquesta iniciativa ha estat a pesar de molts dels que l’han signat, i a qui jo reitero el meu respecte malgrat discrepar del seu objectiu. Fins i tot vull pensar que també haurà estat sense la complicitat d’almenys una part del Casal Popular Panxampla. Però la realitat ha estat la que ha estat. I el resultat també. Però és innegable la utilització electoral, barroera des del meu punt de vista, que han fet tant PSC com ICV, els dos partits que han estat governant la ciutat de Tortosa durant els últims anys, també amb la participació d’ERC, i que no van arribar a tocar ni una sola arandela del monument, ni es van atrevir a proposar res. De fet, PSC i ICV són els responsables d’haver protegit el monument fa només 3 anys com a Bé d’Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC). Un acord per protegir-lo i mantenir-lo que va comptar amb l’aval del govern tripartit a la Generalitat, concretament també del Departament de Cultura, comandat per ERC. El PSC ha passat de ser el protector del monument a voler-lo dinamitar. Als pobres arguments expressats en sessió plenària pels portaveus dels dos grups, els regidors Forcadell i Sabaté, s’han afegit ara –torno a recordar- les declaracions del cap de llista per Tarragona del PSC a les eleccions al Parlament, Xavier Sabaté, i de la candidata socialista a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura. Tant el discurs com l’estil és l’habitual en el socialisme d’aquestes terres i porta l’empremta marca de la casa del PSC tortosí. Declaracions altisonants i acusacions greus contra CiU i contra la meva persona. Que si som la dreta conservadora, que si som franquistes,... És molt revelador que els socialistes hagin encetat la campanya amb el monument a la batalla de l’Ebre, perquè demostra la seva incapacitat i fins a quin punt pateixen una important sequera d’idees, de projectes i d’obra de govern. I revelador també que intentin buscar una equivalència inexistent, per raons òbvies, entre CiU i PP. Senyor Sabaté, em vol dir amb qui va pactar l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, la primera vegada que va assolir l’alcaldia de la ciutat? No va ser el PSC qui va pactar amb el PP? Els recordo que això jo encara no ho he fet. Però suposo que els importa poc. El que vostès volen és provocar soroll electoralista per tal d’amagar la seva incapacitat de tirar endavant Tortosa i les Terres de l’Ebre.

Vull tornar a recordar aquí que el monument a la Batalla de l’Ebre està completament despullat de tota simbologia ofensiva. D’això ens n’hem ocupat els governs de CiU que ha tingut l’Ajuntament de Tortosa. Fa anys, sota alcaldia de CiU, es va retirar el víctor, l’ensenya personal de Franco. I essent alcalde jo mateix, durant aquest mandat, vaig fer retirar les plaques a banda i banda de riu. Un gest que s’hauria pogut fer durant els 8 anys d’alcaldia socialista. Però no van trobar el moment adequat per fer-ho. El PSC va preferir blindar el monument i esperar una alcaldia de CiU per canviar d’opinió.

Arribats en aquest punt, no hi ha cap dubte de l’interès d’aquests partits per la retirada del monument a la Batalla de l’Ebre o més aviat per un interès merament conjuntural que es mou en funció dels seus interessos electorals a curt termini. Haurem de concloure, per tant, que la retirada del monument és simplement una manera d’intentar arribar al Parlament de Catalunya.

Tanmateix, no vull acabar aquest article sense fer una crida a la participació a les eleccions al Parlament, però no en funció del monument, que crec que ja han quedat prou clares les posicions de cadascú, sinó vers al que cada persona cregui més convenient per a Tortosa i per al nostre país. Qui cregui que el millor és el tripartit pot votar qualsevol de les tres formacions, PSC, ERC o ICV. És indiferent a quina es voti, ja que aquest vot servirà per al mateix. Els que creguin que el país necessita un canvi, l’únic vot útil és aquell que ha de fer Artur Mas president. I aquest és el vot a CiU.

Resposta a diversos escrits

2010-11-09T10:40:00.002+01:00

Aquest dilluns al vespre, l'Ajuntament de Tortosa va celebrar un Ple on es va debatre una moció del Casal Popular Panxampla que demanava la retirada del monument a la Batalla de l'Ebre, el canvi de nom de l'Institut Joaquim Bau i el del barri 13 de gener.

La següent és la resposta que he adreçat a les persones que m'han enviat correus electrònics demanant suport a la moció.

En relació al teu correu entorn a la moció presentada pel Casal Popular Panxampla per discutir en el Ple de l’Ajuntament, amb el recolzament de 857 signatures, voldria fer-te les següents consideracions:

1. La moció no només sol·licitava l’eliminació del monument que esmentaves en el teu correu, sinó també el canvi de nom d’un institut, d’una plaça i d’un barri.

2. Del monument, en diferents moments, en qualsevol cas abans de1999, ja van ser eliminats aquells símbols que directament evocaven el règim dictatorial del general Franco i, recentment, jo mateix com a alcalde vaig fer retirar unes plaques que encara podrien evocar el citat règim.

3. Aquest monument, durant l’anterior mandat (2003-2007), concretament al mes d’abril de l’any 2007, sota alcaldia socialista i amb ICV al govern i, per tant, amb el seu vot favorable, va ser catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català (BIPCC), una protecció que també va ser aprovada prèviament l’any 2007 per la Generalitat de Catalunya, amb el govern tripartit.

4. Malgrat que potser no es fàcil d’entendre, sobretot per aquelles persones que no sou de Tortosa, aquest monument no ha estat percebut a la ciutat com un símbol feixista ni d’exaltació d’aquell règim, sinó com un monument a la batalla de l’Ebre. Al meu entendre, això fa que la seva eliminació no sigui percebuda com una necessitat a la ciutat.

5. Mocions en relació al monument en qüestió, ja sigui a instàncies d’algun grup municipal, o a instàncies de la iniciativa popular, han estat objecte de discussió al Ple de l’Ajuntament gairebé en tots els mandats des de 1979. I dic gairebé perquè curiosament durant els mandats 1999-2003, i 2003-2007, no es va presentar cap iniciativa en aquest sentit. En tots els casos, aquestes mocions han estat sempre rebutjades.

6. He dit que curiosament en els dos mandats anteriors no va ser objecte de discussió, perquè precisament en aquest dos mandats van ser els únics que no hi havia alcalde de CiU, sinó que l’alcalde (i per tant les majories que el recolzaven) va ser d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i del PSC, dos del grups que ara donen suport incondicional a aquesta proposta. En canvi, mentre varen governar la ciutat i varen disposar de les majories suficients, ni van adoptar cap iniciativa al respecte des del govern ni es va debatre al Ple. Segurament per aquestes mateixes casualitats de la vida tampoc hi va haver cap iniciativa popular al respecte malgrat les majories al Ple teòricament, i en especial en l’anterior mandat (majoria absoluta del tripartit, idèntica al del Govern de la Generalitat) podrien fer preveure una teòrica aprovació.

7. Més enllà de la bona intenció de la majoria dels signants, i els que m’heu fet arribar algun correu, la realitat és que aquesta moció es presenta a meitat del mes d’octubre per ser discutida al Ple del mes de novembre, i els presentants insisteixen que ha de ser aquest el Ple de discussió malgrat que el col·lectiu que presenta la moció tenia recollides les signatures necessàries de molt abans, com ells mateixos havien reconegut. A ningú se li escapa que les eleccions al Parlament són el proper 28 de novembre. Segurament aquest també haurà estat un altre del capricis del temps.

8. També segurament ha estat una desgraciada casualitat que la moció, malgrat les signatures estaven de feia temps, es presentés pocs dies després que el Conseller Saura (ICV) vingués a fer una roda de premsa a Tortosa, amb motiu del Memorial Democràtic, on diu que eliminar el monument era una prioritat (prioritat del govern tripartit després de set anys de govern i a un mes i mig de les eleccions, quan en sis anys i escaig abans no ho havia estat, ni quan a Tortosa hi havia un govern tripartit d’idèntica composició), i que a més de ser prioritat facilitaria recursos per a aquesta finalitat. És curiós com canvien les coses en pocs mesos. A l’any 2007 el govern tripartit aprova la protecció i catalogació del monument i un mes abans de les eleccions canvia d’opinió i ara creu que s’ha d’enderrocar. També cal considerar que malgrat aquest va ser el tema principal de la roda de premsa, el dia següent, per una altra qüestió, jo mateix vaig estar més de dos hores amb el conseller, i en cap cas em va fer cap referència a aquesta prioritat, ni per suposat cap oferiment de recursos financers.

9. Com he dit al primer dels punts, la moció demanava la supressió del nom de Joaquim Bau d’un institut de batxillerat i d’una plaça. Joaquim Bau va ser un polític tortosí, alcalde de Tortosa al 1925, diputat a les Corts espanyoles entre 1931-36, i també a partir de 1959, aixi com president del Consell d’Estat des de 1965, i vicepresident del consell del Regne. Sense entrar a fer més valoracions, és un polític tortosí valorat per una part important dels nostres conciutadans. Encara avui ciutats com Madrid o Castelló tenen carrers dedicats al seu nom sense que això suposi cap polèmica. El mes curiós d’aquesta situació és que la competència per canviar el nom d’un institut d’ensenyament no és de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat de Catalunya, però en canvi no s’adreça cap sol·licitud al govern tripartit de la Generalitat. Es crea, per tant, polèmica en un ajuntament sense ser-ne competent.

10. També es reclama canviar el nom del barri “13 de gener”, tot i que aquest canvi l’Ajuntament ja el va aprovar a l’any 1981. La realitat és que malgrat es va aprovar fa 29 anys, avui pràcticament ja no ho recordava ningú (efectivament tots plegats tenim mala memòria històrica), i com es pot suposar tampoc no ha estat objecte de molta preocupació a la ciutat si en tres dècades no s’ha executat l’acord. En qualsevol cas, assabentat d’aquell acord, el meu compromís es fer-lo complir sense cap mena de dubte.

11. Tots aquests fets, com pots entendre, i convençut que aquesta no sigui la intenció inicial de la majoria del proposants, ni dels que amb bona voluntat us afegiu a aquesta campanya, considero que aquesta és una qüestió de discussió conjuntural en clau molt electoral i que vol ser aprofitada políticament per aquells que quan varen governar la ciutat, suposo que també interpretant la voluntat majoritària del municipi, no varen adoptar cap iniciativa i ara ho fan simplement per intentar acusar a CiU d’allò que no és.

12. Finalment, com hauràs comprovat, estem davant d’un tema amb moltes connotacions locals, malgrat que agraeixo el teu interès per les qüestions de la nostra ciutat. Però el nostre grup entén que la moció no pot rebre el nostre suport, sense que això suposi que no s’hagi de fer res en relació al esmentat monument.

Ferran Bel i Accensi
Alcalde de Tortosa

Un equip per Tortosa

2007-03-30T13:28:00.000+02:00

Fa pocs dies vam presentar les persones que configuren la nostra proposta electoral per a Tortosa. En aquell moment jo els vaig definir com un “equip d’activistes socials”, persones que, al llarg de la seva vida, han demostrat capacitat de treballar pels altres, fora de l’activitat política, i capacitat de gestió en el terreny professional o en l’àmbit de les entitats i associacions. També vaig demanar que s’analitzi el perfil de totes les persones que formen la nostra candidatura i que es compari amb la resta de les que concorren a les properes eleccions municipals a Tortosa. I que es valori quina és la millor proposta.

Aquest equip de persones s’ha configurat amb un treball que ha durat bastants mesos, després que jo, personalment, amb els responsables d’UDC, mantinguéssim unes llargues converses amb cada candidat. De fet, amb els onze primers de la llista, així com amb els candidats als pobles del municipi, hem compartit moltes hores de feina per poder-los explicar quin és el nostre projecte per Tortosa, com el podem assolir i què esperem que ens aporti cadascun d’ells. Un equip no es pot fer d’un dia per l’altre i s’ha de treballar molt per assolir-lo. Crec que si no es fa així, molt possiblement, mai serà un equip de treball cohesionat ni amb els objectius prou clars.

En tot cas, només vull deixar constància de quina manera hem conformat la nostra proposta per Tortosa. Òbviament, això no vol dir que les altres formacions no ho hagin fet així, ja que si fos cert la gran perjudicada seria la nostra ciutat.

Les enquestes al Temple es faran el 2 i 3 d'abril

2007-03-28T10:17:00.000+02:00

A causa de la pluja d'aquests dies, hem decidit ajornar les enquestes ciutadanes al barri del Temple, que s'havien de fer dilluns i dimarts d'aquesta setmana. Així, doncs, l'estand i els enquestadors estaran al Temple el proper dilluns 2 i dimarts 3 d'abril.

Una candidatura per governar Tortosa

2007-03-25T20:53:00.000+02:00

Fa pocs dies hem presentat la llista amb què concorrerem a les properes eleccions municipals del 27 de maig. Es una candidatura potent, molt potent, que em satisfà encapçalar per diversos motius. Es tracta d’un equip de persones preparades, cadascun en la seva especialitat, de manera que cobreixen un ampli espectre que els fa òptims per afrontar els reptes de futur en la gestió de la ciutat. Són gent del carrer, en el sentit que coneixen Tortosa, l’estimen, en perceben els problemes i comparteixen una estratègia per resoldre’ls i afrontar el futur amb il·lusió. En roda de premsa els vaig qualificar de “activistes socials”, perquè considero que estan connectats amb la societat i tenen un sentit de la responsabilitat en el seu camp de treball que els fa diferents. Diferents a qui? Doncs a aquelles persones que es consideren polítics de professió i que han oblidat que fer de polític consisteix a treballar per millorar la vida de les persones. Ni més, ni menys. Aquesta, precisament, és la principal qualitat que reuneixen les persones d’aquesta llista.

1.- Ferran Bel
2.- Anna Algueró
3.- Pere Panisello
4.- Joan Caballol
5.- Meritxell Roigé
6.- Jordi Folqué
7.- Rosa Cid
8.- Matilde Villarroya
9.- Emili Lehmann
10.- Ester Vidal
11.- Joan Sanahuja
12.- Cinta Castellví
13.- Josep Cugat
14.- Laia Romeu
15.- Josep Audí
16.- Dolors Queralt
17.- Josep Luque
18.- Àngels Cabrera
19.- Fina Tello
20.- Enric Simó
21.- Josep Anguera

Reserves
1.- Lourdes Domènech
2.- Núria Palau
3.- Jordi Angelats

Fem-ho Bé

2007-03-20T11:59:00.000+01:00

Aquesta setmana, CiU ha començat una campanya als barris i pobles de Tortosa per conèixer les inquietuds i els problemes que preocupen als veïns de la ciutat. Un equip d'enquestadors recorrerà Tortosa, barri a barri i poble a poble, per recollir l'opinió dels ciutadans. Aproximadament una setmana després de realizar l'enquesta, tornarem al barri/poble per presentar els resultats i un pla de xoc de 10 mesures per aplicar en els primers 100 dies de mandat.
Aquest dimarts 20 de març, hem posat en marxa aquesta iniciativa al barri de Ferreries. I la resposta ha estat molt interessant. Moltes persones s'han acostat al nostre estand i han fet les seves aportacions als enquestadors. Demà dimecres tornarem a ser a Ferreries. Tot seguit, detallo els llocs i les dates on fem les enquestes i les reunions de treball.

Ferreries: enquesta 20 i 21 de març-reunió 28 de març 20h, local associació veïns

Sant Llàtzer: enquesta 22 i 23 de març-reunió30 de març 20h, associació veïns

Temple: enquesta 26 i 27 de març-reunió:10 d'abril 20h, local associació veïns

Rastre: enquesta 29 de març-reunió: 12 d'abril 20h, Casal Tortosí

Santa Clara: enquesta 29 de març-reunió 17 d'abril 20h, local associació veïns

Remolins: enquesta 30 de març-reunió: 18 d'abril 20h, local associació veïns

Centre i nucli històric: enquesta31 de març-reunió 11 d'abril 20h patronat

Jesús: enquesta11 d'abril-reunió 20 d'abril 20h sala emd Jesús

Simpàtica: reunió:16 d'abril 20h

Sant Josep de la Muntanya: reunió: 19 d'abril 20h

Els Reguers: 14 de març 20h, Local d'hivern

Bítem: 22 de març 20h, Unió Recreativa

Campredó: 27 de març 20h, Casal Francesc Llop

Vinallop: 29 de març 20h, Casal

Si desitgeu participar en les enquestes i conèixer-ne els detalls, podeu fer-ho a www.ciu.cat/tortosa, apartat Enquestes.

És possible?

2007-02-26T14:39:00.000+01:00

Aquesta fotografia l’he fet aquest matí quan anava del despatx a l’Ajuntament. Per tant, és real i no pas un fotomuntage. Ho dic perquè la gent que coneix Tortosa sap que aquesta es la cruïlla del carrer Ronda Docks amb l’avinguda Generalitat, on durant més de dos anys hi havia hagut unes tanques grogues i uns pilons per ordenar “provisionalment” el trànsit. I desprès d’aquesta provisionalitat i de diferents demandes del nostre grup i altres, l’Ajuntament va decidir fer unes obres reubicant els semàfors i fent una rampa i unes escales. Ara (de fet, des del passat divendres) només dos mesos desprès, tornem a tenir les tanques grogues i els mateixos pilons i la mateixa ordenació del trànsit. Increïble però cert. A què respon això? Que no es parlen el regidor d’Urbanisme i la regidora de Governació? Que no es coordinen ? Que potser l’alcalde no sap el que està passant? Que potser no els poden posar d’acord, als dos regidors? No serà que els està passant com en els aparcaments de Remolins?
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.

Recerca 10

2007-02-25T10:54:00.000+01:00

Aquesta setmana hem presentat des del Consell Comarcal, i del Centre d’Estudis Històrics, el número 10 de la revista Recerca. La revista Recerca, és una publicació de recerca històrica de les Terres de l’Ebre, que al llarg d’aquests deu números s’ha consolidat com una publicació d’alta qualitat , i estant present avui en més de cent biblioteques d’universitats i centres d’estudis històrics d’arreu del món. Aquest acte de presentació contà amb la participació del Dr. Azael Fabregat, director del campus universitari Terres de l’Ebre de la URV.

Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.

Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.

Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.

Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.

Campus Terres de l'Ebre

2007-02-13T12:33:00.000+01:00

Les declaracions del responsable d'Universitats del tripartit-2 posant en dubte la viabilitat del campus universitari de l'Ebre són molt preocupants. Excepte per a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que prefereix mirar cap a un altre costat i assevera, en roda de premsa, que "no tinc cap dubte que la Generalitat complirà els seus compromisos".
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.

FITUR

2007-02-04T23:36:00.000+01:00

Del 31 de gener fins al 4 de febrer s’ha celebrat a Madrid Fitur (Fira Internacional del Turisme), que és una de les fires d’aquest sector més importants del món. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha assistit a aquesta fira conjuntament amb el patronat de turisme de la Diputació, amb un important espai que patrocinava la marca Terres de l’Ebre.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.

La Candelera

2007-02-04T23:28:00.000+01:00

Durant aquest cap de setmana, i com a president del Consell Comarcal, he tingut l’oportunitat de participar en diferents actes de les festes majors de L’Ametlla de Mar que es celebrar en honor de la Verge de la Candelera. Per als que en sentim, al menys en part, una mica “caleros” aquestes festes tenen una significació especial. Es tracta d’unes festes molt participades, tant per a la gent del poble com per a aquells que no residint al poble hi tenen alguna vinculació.

Molts són els actes que s’organitzen, però destaca de forma especial la processó de la Candelera, on s’apleguen cada any vora de tres mil persones. Aquest any, novament, cal tornar a destacar el complert programa d’actes que es desenvolupen en quatre dies molt intensos.

Vull des d’aquestes ratlles felicitar a tot l ‘Ajuntament per haver assolit unes grans festes i que tot el poble hi estigui participant activament. Crec que tant l’alcalde, Andreu Martí com tots els regidors, es mereixen una felicitació, però de forma especial cal felicitar al regidor de festes Vicent Boquera, un persona que porta una llarga trajectòria de servei i estima a la Cala i al seu país.

Les festes d’un poble són el reflex de l’estat i l’ evolució de la població , i en aquest cas, aquestes festes de la Candelera demostren que l’Ametlla, durant els últims anys s’ha convertit en un dels pobles amb més empenta del nostre territori. Felicitats a l’equip de govern i bones festes caleros.

Joan Cid i Mulet

2007-01-19T20:04:00.000+01:00

Demà s’inauguren a Jesús tot un seguit d’actes que s’han preparat amb l’impuls de la EMD de Jesús per commemorar al llarg del 2007 el centenari del naixement de Joan Cid i Mulet. El programa que s’ha preparat, sols pot rebre elogis, és complert, és atractiu, i és divers com l’activitat desenvolupada per part de Cid i Mulet. Per tant, des d’aquestes ratlles felicitats al tots el que ho fan possible, entre d’altres al seu president Pere Panisello, a la regidora de cultura Dolors Queral, i sobretot gràcies per la col·laboració i treball desinteressat d’una de les persones que més ha estudiat, més coneix i més ha divulgat l’obra de Cid i Mulet, Emigdi Subirats.
Aquest tortosí universal i polifacètic, va desenvolupar moltes activitats al llarg dels seus setanta cinc anys de vida. Entre moltes de les seves activitats avui vull recordar la seva condició de Regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa, en uns temps d’extrema dificultat; i ho vull fer reproduint una carta que envia des de l’exili a l’alcalde de la ciutat, amb la única preocupació que la ciutat pogués recuperar part del seu patrimoni religiós i dels seus arxius. Aquest carta ho diu tot sobre la seva trajectòria política i la seva estima a Tortosa. Aquesta carta, avui es troba a l’arxiu comarcal de les Terres de l’Ebre, i tal com explica Ramon Miravall fou esmicolada i llençada a una paperera de l’ajuntament d’on va ser recuperada pel secretari d’aquell moment el Sr Andreu Celma, el qual va recollir el trossos, la reconstruir i la va guardar a un calaix de l’ajuntament, des d’on vint-i-cinc anys més tard es traslladà al seu destí actual.

Carta 25 de març de 1939

“ Sr. Alcalde de Tortosa,
Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin víctima del robo i del saqueig. Tothom coneix a Tortosa la meva actuació. Cal, ara, però, que tot allò que jo havia aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de casa Tuní va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementaris.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars i religioses foren curosament guardats i recollits al Col·legi de Sant Lluís, on els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes foren dipositats al Banc d’Espanya i traslladats a Barcelona, on, segons referències, continuaven encara. Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces militars abans de passar la frontera van intentar endur-se-la. Podeu fer gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia classificat tot l’ornamental de la Catedral. Quant menys hi era fins que pel març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria d’imatges de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar a la ciutat tota la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien d’haver sortit mai.
Us saluda cordialment vostre compatrici

Joan Cid i Mulet”

Comentari Final: Ara fa un any al ple del 6 de març del 2006, i a proposta del grup municipal d’ERC, es va aprovar nomenar-lo, a títol pòstum, fill predilecte de la ciutat, i es va declarar l’any 2007 a Tortosa l’any Joan Cid i Mulet. Una vegada més hem de lamentar la poca sensibilitat del govern socialista a Tortosa, el qual un any després encara no ha presentat, ni ha previst, cap programa d’actes que recolzi aquesta iniciativa. Sort, però, que des de l’ EMD de Jesús la sensibilitat envers aquest jesusenc i tortosí, ha estat molt diferent.

ORFEÓ CATALÀ - ORFEÓ TORTOSÍ

2007-01-14T22:37:00.000+01:00

Ahir, dissabte, vaig tenir el plaer de poder assistir a un magnífic concert de l’Orfeó Català a Tortosa.
L’Orfeó català és una institució centenària, que ha estat una referència en el món cultural del nostre país des de la seva fundació a l’any 1891, per part del mestre Lluís Millet. Durant molts anys, ha estat una flama incombustible de la cultura catalana a casa nostra i arreu del mon. També centenari és l’orfeó Tortosí, amfitrió del concert, i institució, que a Tortosa també ha estat i és un referent cultural de primer ordre.
El concert va ser magnífic, i magistralment portat per el seu director, el sabadellenc Josep Vila i Casañas. El programa del concert va ser força encertat, i en la segona part, ens va oferir tot un conjunt de nadales que varen formar part del programa del tradicional concert que l’orfeó ofereix al Palau de la Musica el dia de Sant Esteve. I finalment una fita històrica, varem tenir el goig de poder escoltar cantar conjuntament l’orfeó català i el tortosí dues peces. Especialment emotiu va ser, escoltar, el cant de la senyera que va tancar el concert interpretat pels dos orfeons.
Aquesta iniciativa cultural a Tortosa va ser possible gràcies a la constància i perseverança de l’Orfeó Tortosí, que cercava aquesta possibilitat dins dels actes del seu centenari l’any passat , i finalment ho va aconseguir ara. I sobretot, ha estat possible gràcies al mecenatge de l’Obra social de Caixa Penedès, a la que cal agrair de forma especial des de Tortosa aquesta iniciativa. A tots felicitats i gràcies per la vostra feina.

Contribucions Especials

2007-01-03T10:27:00.000+01:00

La llei d’hisendes locals contempla les contribucions especials com un dels recursos que disposen els Ajuntaments per finançar algunes de les seves obres. De fet, la llei preveu que es puguin establir quan, entre altres requisits, la realització d’obres o l’establiment o ampliació de serveis municipals beneficien a un ciudatà o suposin un increment de valor dels seus béns.

Aquest és un recurs que algunes administracions municipals, com és el cas de Tortosa, en la meva opinió, de forma poc encertada, no han utilitzat quasi mai. Crec, que en un futur, caldrà aplicar aquest tribut al nostre municipi, de forma ordenada, planificada i justa. Algú pot pensar que no és molt habitual, que un candidat, a menys de cinc mesos de les eleccions, es manifesti clarament a favor l’aplicació d’un nou tribut. Però, crec que cal ser clar, en els plantejaments financers a nivell municipal, i cal explicar que les contribucions especials, ben aplicades, poden ser des d’un òptica teòrica un tribut, equitatiu i just, que pot ajudar a finançar determinades obres públiques que afavoreixin a determinats conciutadans, sense que sigui necessari augmentar altres tributs com són els impostos, o incrementant l’endeutament (que no és res més que un diferiment de l’increment d’impostos, és a dir, no augmentem avui els impostos però ho hauran de fer els nostres fills per pagar els nostres deutes).

Ara bé, aquesta posició tant clara, contundent i compromesa, no té res a veure amb l’aplicació arbitrària, discriminatòria, i sense fonamentació que està intentant fer l’actual govern de l’ajuntament de Tortosa a unes obres al poble de Campredó. En aquest cas, es pretén cobrar contribucions especials per la continuació d’unes obres que fa menys de tres anys el govern del Sr Sabaté va iniciar sense aplicar contribucions especials. A més, suposa començar a aplicar aquests tributs a un poble que no és precisament de les zones més afavorides del nostre municipi. I per més despropòsit, afecten a part d’unes obres que les empreses que varen urbanitzar aquella zona ja hagués tingut que pagar en el seu moment, i no ara els propietaris d’aquests habitatges.

Per tant, no és d’estranyar que el mateix Síndic de Greuges de Catalunya s’hagi adreçat al Sr.Sabate manifestat al respecte d’aquest expedient de contribucions especials, que“ la institució del Síndic de Greuges valora que si existeix una actuació administrativa discriminatòria, no fonamentada ni tan sols en principis de discrecionalitat”. El mateix Síndic a part d’ altres consideracions respecte aquesta mala aplicació de les contribucions especials a Campredó també afirma textualment “ valorem que els acords d’imposició de contribucions especials d’un tram del carrer Bonavista i altres (Campredó), estan mancats d’una base legal que els justifiqui i que amb els mateixos es crea un greuge fiscal a les persones afectades, per la qual cosa valorem que previ els acords que en dret corresponguin caldria revisar i en el seu cas deixar sense efecte els mateixos”.

Estic segur, que tal com des d’un inici el nostre grup municipal va demanar, es farà cas al Síndic, es rectificarà i es deixaran sense efecte unes contribucions especials que mai s’havien d’ haver aprovat.

Una vegada més el govern del Sr. Sabaté, o el que queda del dit govern, torna a demostrar que una eina útil, com són les contribucions especials, o un bon projecte, en les seves mans es transforma en un desgavell de dimensions considerables. I una vegada més per no voler escoltar haurà de procedir a rectificar.

Any Nou

2007-01-03T10:06:00.000+01:00

Aprofitant el començament del nou any , i rebudes algunes peticions i suggeriments d’altres blocaires o usuaris, desprès d’un període excessivament llarg d’inactivitat reinicio les meves aportacions periòdiques. Així mateix, aprofito per constatar que no resulta fàcil, al menys per a mi, mantenir el bloc amb aportacions freqüents. Per aquest motiu, vagi des d’aquí la meva felicitació per als que ho fan de forma habitual. Entre els bons propòsits d’aquest any nou també hi serà aquest, i ja aventuro que serà difícil. Ja veurem

TE TOCA A TI, PEPE

2006-10-02T13:38:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, acompanyat de la meva família, vam anar a visitar la fira Autoparc. En sortir, per les escales del pont del tren, vaig topar-me amb les banderoles de la campanya institucional que ha posat en marxa el Govern amb l'objectiu, teòric, d'incentivar la participació en les properes eleccions nacionals.
La primera que vàrem veure estava en castellà. TE TOCA A TI, s'hi podia llegir. I vaig pensar que era per allò del "bilingüismo" que tant obsessiona als socialistes, especialment en campanya electoral. Passejant en direcció al Temple, ens vam adonar que no era un cas aïllat. Totes les banderoles estaven en castellà. Només per curiositat, vam arribar fins a l'entrada de Tortosa i vaig poder comprovar com totes les banderoles de l'avinguda Generalitat, des del pont del tren fins a la plaça del Bimil·lenari, estan en castellà. Tanmateix, en altres punts de la ciutat se'n poden veure amb l'eslògan en català.
Comentant-ho amb altra gent, algú em fa veure que si les banderoles estan en castellà en aquesta zona és perquè coincideix amb la ruta que Montilla va fer en la seva visita a Tortosa divendres passat. Sembla que tenia un compromís per aquesta zona i que calia pujar l'autoestima del candidat socialista. TE TOCA A TI, PEPE, devia pensar Montilla. Tal i com estan les coses, i amb el desconeixement que té Jose Montilla del nostre territori, tot podria ser.

SOROLL ELECTORAL

2006-09-27T12:54:00.000+02:00

Desprès d’un estiu, relativament tranquil, malgrat que ja vàrem començar a escoltar propostes, en clau estrictament electorals, tenim les eleccions al Parlament de Catalunya molt a prop. Davant de qualsevol convocatòria electoral, tots el partits ens esmercem a presentar les nostres propostes i, alguns, els nostres programes de govern. En ocasions, hi ha la temptació que en el moment de redactar els programes electorals, tothom s’atreveix a fer les propostes més insòlites, més impactants i que mes puguin atreure l’atenció de l'electorat, i no sempre analitzant les possibilitats reals d’execució. Aquestes propostes, poc a poc i de forma progressiva, a mesura que s’aproxima la data de les eleccions, van en increment, pugen de to, fins que arriba un moment, que entre tots podem crear un soroll que acaba confonent a l’electorat, quan no desincentivant-lo. I molts pensen que una vegada ja establert aquest soroll electoral es pot dir de tot, es pot fer qualsevol proposta, perquè realment ningú acaba discernint entre les iniciatives realistes i les estrictament electoralistes. Llavors passa que el que es diu en campanya, com deia un insigne socialista de la transició, no obliga, ja que amb tant de soroll ningú ho acaba escoltant. Vagi per davant que tots podem caure en aquest error. Tanmateix, des de CiU, en el moment de redactar el nostre programa electoral per a les Terres de l’Ebre, hem tingut en compte aquests aspectes i hem intentat presentar una proposta ambiciosa, però realista. Una proposta que beneficiï a les Terres de l’Ebre d’una millora substancial del finançament generada pel nou Estatut. És un programa que parteix del coneixement de la realitat ebrenca, de les seves necessitats, i d’un projecte territorial de futur. No entrarem en cap subhasta, ni farem tampoc cap carrera per fer propostes que no puguem complir.
Ara bé, aquest és el moment d’analitzar els programes i estudiar les propostes, però també és el moment d'analitzar on ens trobem. Un any abans d'exhaurir la legislatura tenim eleccions. Què ha passat amb el govern del nostre país durant els últims tres anys? Si escoltem als representants del tripartit al nostre territori, ara resulta que tot aquest temps han estat meravellosos, tot ha funcionat molt bé, i tots volen repetir el tripartit una altra vegada. Ja ningú d’ells se'n recorda del constant desgovern, on tots els delegats territorials campaven en funció del seu partit, o de com el delegat del Govern ha estat ignorat i menystingut pels seus socis de govern? Tampoc no recorden l’alt grau de coherència i cohesió del tripartit, amb qüestions com el CPIDE, IDECE, etc? També deuen pensar que dins del soroll electoral totes aquestes qüestions queden diluïdes. Ara bé , si algú s’intenta aïllar d’aquest soroll electoral, pot arribar a preguntar-se que si el govern ho ha fet tot tan bé i tot funcionava a la perfecció, per quin motiu es va expulsar un dels socis del govern? Per què tenim eleccions abans d’acabar la legislatura? Per què no deixen repetir al president de la Generalitat, si ha estat tant bo? Per que el jubilen de forma precipitada en contra de la seva voluntat ( i el de la seva esposa)? Per què el govern del nostre país, durant aquesta última etapa bicolor, ha assolit un grau de sectarisme polític, mai conegut en cap govern del nostre país en tota la historia contemporània?

De totes formes cal agrair la claredat i la sinceritat de tots el que formen el tripartit a l’hora d’explicitar, de forma legítima, que la seva aspiració es reeditar el tripartit. Perquè malgrat tot el soroll electoral, a tothom li queda clar que avui les opcions són tripartit o CiU, es a dir Montilla o Mas.

PD: Hi ha algú que pot pensar que dins d’aquest soroll electoral, sense que ningú se n'adoni, es pot proclamar com el més Montillista, dels montillistes, quan fins fa unes setmanes era el més maragallista dels maragallistes. El problema és que els conversos d'última hora acostumen a quedar-se sense cadira.

JAZZ, o la vitalitat de la societat civil

2006-07-18T11:45:00.000+02:00

Les tortosines i tortosins, però també la gent de l’Ebre en general i moltes persones vingudes de fora expressament, hem pogut gaudir durant uns dies de la bona música que s’ha pogut sentir i escoltar en la tretzena Mostra de Jazz de Tortosa. A destacar, com sempre, el bon ofici i les ganes de fer-ho bé que hi posa l’alma mater d’aquest certamen musical, Xavier Bertomeu, i l’equip organitzatiu que comanda.

La Mostra de Jazz de Tortosa, en aquestes tretze edicions, s’ha situat definitivament en el mapa musical del país i també de l’Estat. Avui, ja és un esdeveniment consolidat que ven Tortosa com a imatge de marca per tot arreu. He pogut presenciar alguns dels concerts programats en la passada edició, i he de dir que l’expectativa generada s’ha confirmat amb escreix. Cal animar Xavi Bertomeu i la seva gent a què continuïn pel mateix camí perquè la seva és una molt bona feina.

Malauradament, el que significa un èxit en l’àmbit social, en allò que popularment en diem la societat civil, amaga sovint el fracàs o les limitacions dels que administren, d’aquells que tenen al seu abast els instruments necessaris perquè les iniciatives que sorgeixen de les entitats i de les persones amb inquietuds puguin prosperar sense tantes dificultats. Des de les diferents administracions tenim l’obligació d'afavorir, recolzar i potenciar totes les iniciatives que sorgeixen de la societat civil. Al nostre territori, en l’àmbit de la música, i a la nostra ciutat en especial, per sort en tenim diverses. La Mostra de Jazz n'és un exemple, com ho és el Festival de Musica Sacra, o totes les activitats que programen les Joventuts Musicals. A tots ells, felicitats, gràcies, i força ànims per continuar amb aquesta tasca que no sempre és el suficientment reconeguda.

PRIORITAT TORTOSA

2006-07-13T09:55:00.000+02:00

Estem en temps pre-electorals i això representa que tots els partits hem de configurar les nostres llistes electorals. Com tothom sap, les eleccions al Parlament seran el proper 1 de novembre, tret de canvis d’última hora (una última maragallada?). Durant aquest més de juliol, a la federació de CiU, confeccionarem les corresponents llistes electorals, que ratificarem segurament el proper 2 de setembre.

Ahir, un mitjà de comunicació donava per fet que jo seria candidat al Parlament, ocupant un lloc destacat a la llista. La noticia, signada des de Tarragona, no entrava en més valoracions. Jo sí que en voldria fer alguna. En primer lloc, he de dir que això no es així, que no ho ha esta mai, ni ho serà. En reiterades ocasions, he dit, i la gent de Tortosa ho sap, que la meva prioritat política es optar a l’alcaldia de Tortosa. Jo mateix he dit, i respecto qui pensa i actua de forma diferent, que avui per avui Tortosa necessita un alcalde que la seva única prioritat política sigui la ciutat, i no dispersi esforços. La ciutat necessita que la persona que la lideri se centri en el govern i en la coordinació de l’equip municipal. Aquest va ser el compromís que vaig assumir i manifestar ja fa temps, i el mantindré ara i en el futur si les tortosines i els tortosins dipositen la confiança en la meva persona per liderar la ciutat. Respecto la decisió d’altres, fins i tot la d’aquells que exigien fa un temps una cosa, i tan bon punt com van tenir l’oportunitat van fer tot el contrari. Dit això, no comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que pel fet de ser diputat es pot accedir amb més facilitat als directors generals o als consellers. L’alcalde de Tortosa, per tirar endavant un projecte, no cal que vagi a buscar al bar del Parlament al conseller de torn, o que coincideixi als passadissos amb un director general. L’alcalde, sigui qui sigui, ha de tenir la suficient entitat política i capacitat per fer-se escoltar davant qualsevol dirigent, amb independència dels colors polítics, quan ho consideri oportú. Malament ens anirà si els projectes de ciutat depenen de les trobades ocasionals en els bars o passadissos del Parlament de Catalunya o del Congrés dels Diputats. El meu compromís polític se centra i se centrarà en Tortosa i, per extensió, en la seva comarca i territori, en la política de proximitat. Crec que Tortosa ho requereix i s’ho mereix.
La gent que em coneix és conscient del meu convenciment. Per tant, no hi insistiré més. No negaré, tampoc, que a la meva formació política, en algun moment, s’hagin fet altres plantejaments i m’hagin proposat altres compromisos. Però qui ho havia d’entendre, ha entès perfectament els meus arguments. A més, a diferència d’altres partits, nosaltres tenim gent tant o més preparada per estar al Parlament i donar suport al grup parlamentari que farà Artur Mas president de la Generalitat.

FESTES

2006-07-11T10:08:00.000+02:00

Durant l’any 2005 , i desprès de l’absolut fracàs de les Festes del 2004, Sabaté va procedir a cessar com a regidora de Festes a Dolors López, i la va substituir per Jordi Bonilla. A la vegada, va dissoldre el patronat de festes perquè, segons ell, després de sis anys governant es va adonar que dificultava la gestió. Van elaborar un programa de festes de perfil baix, ja que s’iniciava una època de contenció de la despesa en Festes. Ara, sis mesos desprès de finalitzar l’any, desprès de liquidar amb mesos de retard el pressupost del 2005, i presentar també amb retard l’extrajudicial (factures sense consignació pressupostaria), ja coneixem la despesa en Festes efectuada durant el 2005 per l’Ajuntament. En total 572.667,95 euros, quan inicialment al pressupost tenien previst una despesa de 239.736.12 euros. Es a dir, la contenció i la millora en la gestió de les festes, suposa gastar un 239% més que el previst inicialment.
Un altre exemple de la gestió econòmica de l’equip de Sabaté. Tota una garantia. Segurament durant els propers cursos en tots els postgraus i mestratges en gestió pública de les universitats de la Unió Europea el “mètode Sabaté” de gestió pressupostaria serà estudiat amb detall.
Al principi, teniu el quadre resum de les despeses en Festes del 2005. No inclouen les Festes del Renaixement (ja parlarem més endavant), ni les festes dels pobles del municipi. Essencialment es tracta de les Festes de la Cinta

A Tortosa, ara toca un canvi

2006-06-01T18:02:00.000+02:00

Els companys i companyes de CiU han tornat a dipositar en la meva persona la confiança per encapçalar la candidatura per assolir l'alcaldia de Tortosa en les properes eleccions municipals de maig de 2007. Tot un repte que em fa recordar com van anar les coses, ara fa tres anys i mig, quan per primera vegada vaig ser de cap de llista del meu partit a la meva ciutat.
Les circumstàncies ara són diferents per al projecte polític que represento i per mi mateix, però ho són més encara per a la ciutat de Tortosa. Per això em fa sentir més il·lusionat i tenir una major responsabilitat davant la meva designació com a alcaldable per CiU.
Un nombre important de conciutadans demanen un canvi de rumb, un nou projecte, i un nou model de gestió per a Tortosa. El que fa només uns anys era només una sensació, avui ja és un clam. La nostra ciutat necessita un canvi. No podem continuar amb l'actual forma de governar de Joan Sabaté, que combina manca de projecte i autoritarisme a la vegada. No podem arrossegar absurdament un any i un altre els mateixos problemes. No podem permetre que la incapacitat manifesta dels socialistes tortosins per governar, porti Tortosa a la decadència i les tortosines i tortosins al desencant. Afortunadament, un dels millors patrimonis de la nostra ciutat és que té una societat civil dinàmica. Avui, cal dir-ho alt i clar, és el teixit social i econòmic tortosí, representat per desenes d'entitats i associacions, les que van estirant del carro i les que fan la feina que hauria de fer i liderar l'Ajuntament.
Falta només un any per a les properes eleccions municipals. Convergència i Unió i jo mateix assumim la responsabilitat d'escoltar a tothom i de fer entendre que una altra Tortosa no només és possible, sinó que és del tot necessària per recuperar l'autoestima i el lideratge que Joan Sabaté i el seu equip ens han fet perdre. Parlarem amb tothom i escoltarem tothom. A partir d'aquí construirem l'alternativa que el maig de 2007 ha de prendre el relleu a l'actual govern municipal. Hem de passar d’un model de govern i de gestió municipal més propi del segle dinou, a un projecte de govern i gestió del segle XXI. Tenim projecte. Tenim les idees. Tenim la gent. I tenim la il·lusió.

Tri - PARTIT

2006-05-08T14:16:00.000+02:00

Durant aquests dos últims anys s’ha demostrat que la capacitat de l’anomenat tripartit per generar conflictes, fer propostes inconsistents i prendre decisions equivocades ha estat il·limitada i directament proporcional a l’ànim d’ocupar el poder pel simple fet d’ocupar-lo. I inversament proporcional al de GOVERNAR el país. Malgrat que a hores d’ara crec que la majoria de catalans ho tenim clar, fins i tot molts d’aquells que varen recolzar amb el seu vot alguna de les formacions que configuraren el tripartit, l’espectacle que està donant Maragall i el seu govern durant els últims dies amb el nou Estatut de teló de fons supera tots els límits que un país por suportar.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.

BIRDWATCHING

2006-05-01T14:32:00.000+02:00

Crec que en poc temps al nostre territori ens hauríem d’anar acostumant a aquest anglicisme, que amb una traducció literal es podria identificar com l'acció de mirar els ocells. Actualment s'utilitza de forma molt genèrica per identificar el turisme ornitològic, és a dir, aquelles visites, viatges o vacances, on la principal motivació i activitat es centra en l’observació, la fotografia i la contemplació dels ocells als espais naturals visitats. Són moltes les dades que ens poden aproximar a la importància d’aquest fenòmen a nivell mundial; així si es consulta aquest terme al Google, podem localitzar més de 6.800.000 entrades a internet. A més, en molts de països, les societats que agrupen als seus aficionats, resulten força importants. A Europa caldría destacar la britànica The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), amb més d’un milió de socis i l'alemanya German Society for Nature Conservation (NABU), amb més de 400.000.
En els últims anys aquest tipus de turisme s’està desenvolupant força a tot el mon, i el nostre territori que disposa de diferents paratges naturals òptims per la seva pràctica no pot quedar-hi fora.
Recentment, vaig tenir l’oportunitat de presentar a la Cambra de Comerç de Rovigo, com a president del LIDEBRE, juntament amb els tres Grups d’acció local que gestionem projectes Leader a les Terres de l’Ebre, el projecte de cooperació transnacional “Promoció i valorització del turisme científic-didàctic”. Aquest projecte és realitzat conjuntament amb dos grups italians GAL Polesine Delta del Po i el GAL Gardavalsabbia, i amb la col·laboració de dos Gals escocesos. Precisament un dels objectius d’aquest projecte transnacional, finançat amb fons europeus, és promoure formes de turisme sostenible i didàctiques compatibles amb la tutela del medi ambient i millorar la xarxa de serveis al turista en el context ambiental i cultural. I dins d’aquest marc encaixa perfectament la potenciació del birdwatching al nostre territorri.
El Patronat de Turisme de la Diputació éssent conscient d’aquest aspecte, està treballant en aquesta direcció, per aquest motiu va desplaçar un petit grup de treball, i va assistir amb un estant propi a la International Po Delta Birdwatchig Fair que s’està celebrant a Comacchio (Ferrara). Amb aquest acció, es promociona òbviament el nostre territorri , i especialment els dos parcs naturals, a un fira internacional especialitzada en turisme mediambientalista. A més es va poder participar en sessions de treball amb operadors d’aquest tipus de turisme. Cal destacar que les principals característiques d’aquest segment de turistes són: el seu grau de formació és elevat, el nivell adquisitiu mig o mig-alt, i a la vegada són respectuosos amb el medi ambient i tenen un elevat nivell d’informació sobre els ocells i la destinació a visitar. Totes aquestes característiques fan que aquest tipus de turisme encaixi perfectament dins del model turístic que estem definint a les Terres de l’Ebre. Estic segur que en pocs anys tots ens haurem acostumat a sentir parlar del birdwatchig.

NOVA PINTURA

2006-04-24T19:17:00.000+02:00

Aquest matí he anat a l'Ajuntament de Tortosa, on fa pocs dies van penjar la bandera republicana, i he vist una activitat inusual. Tot un conjunt d'operaris estaven pintant la Casa consistorial. He pensat que està molt bé, que ja era hora que es renovessin les parets de l'Ajuntament. Però a mesura que anava entrant he vist que no es pinta tot l'edifici; de fet no es pinten totes les plantes. Al moment he reaccionat i després de preguntar m'han confirmat que només s'estaven pintant els llocs (entrada, escales, passadís i portes) per on passaran els Ducs de Palma. Com saben la Infanta Cristina de Borbón i Iñaki Urdangarin, han inclòs dins de la seva atapeïda agenda un visita a Tortosa el proper divendres.

No pot ser, no pot ser que un Ajuntament, d'esquerres com el que més, progressista com el que més, tingui una reacció pròpia de temps passats. Jo podria entendre que es pintés tot l'edifici, però limitar-se a pintar només el lloc de pas de tant dignes autoritats em sembla un comportament més propi d'un Ajuntament del segle passat. El curiós és que també es pinta la paret (hi passaran per davant), que per cert estava bastant bruta, davant la qual el nostre Alcalde va penjar la bandera republicana -en compliment del mandat del Ple- i va posar al costat un bust de Marcel·lí Domingo. Que ningú es preocupi perquè els nostres dignes invitats no es toparan ni amb la bandera ni amb el bust. L'equip de govern tortosí és especialista en canviar les coses, en funció de les circumstàncies. Algú podria pensar que igual que es canvia de pintura es pot també canviar de jaqueta. De fet hi ha diferents membres del govern municipal que de canviar-se d'indumentària en saben un munt.
Segurament algú altre també es lamentarà que aquests il·lustres visitants no passin per la carretera de la Simpàtica, ja que segur que farien la rotonda, o que no passessin pel carrer dels Codonyers, que el pavimentarien sense necessitat de signatures, o algú altre es lamentarà que no vagin al casc antic.

FESTIVAL MÚSICA SACRA

2006-04-07T12:00:00.000+02:00

Ahir a la nit, a la nau central de la Catedral de Santa Maria de Tortosa, es va celebrar el primer concert del 2º Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa. Aquest primer concert era un concert participatiu de les Terres de l’Ebre, on tots el intèrprets eren del nostre territori ( excepte la coral Garcia Julbe de Vinaròs). L’espectacle va ser senzillament extraordinari. Cal felicitar a tots els intèrprets, als Cantors de les Terres de l’Ebre i a la Jove Orquestra de Cambra del Baix Ebre, un iniciativa recent que segur ens aportarà moltes alegries en un futur. Tot això, és fruit del treball de moltes persones, però cal considerar la feina feta durant els darrers anys per l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa de la Diputació de Tarragona (aquest és un dels projectes i apostes importants de la Diputació al nostre territori). Tanmateix, voldria destacar enter tots els participants d’ahir la figura d’un jove director, Jordi Bonilla i Julià, pel seu treball d’ahir i per la seva trajectòria, en la meva humil opinió estem davant, d’un gran músic, d’una gran director, amb un projecció extraordinària.

També cal felicitar a totes les institucions que fan possible aquest festival, però sobretot cal reconèixer i destacar el treball de l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa que a part de mantenir viva la tradició a Tortosa, té noves iniciatives que son recolzades pel públic. De fet, una vegada més es demostra que la societat civil té més força i iniciativa que algunes institucions. Felicitats i ànims per continuar treballant amb iniciatives com aquestes.

" LA CURSA DE LA REPÚBLICA"

2006-04-02T21:55:00.000+02:00

Demà tenim un ple ordinari a l’Ajuntament de Tortosa, que la veritat no aportarà moltes novetats en relació a la gestió municipal de la ciutat. Però, si per algun aspecte destaca aquest ple, a part de la poca activitat del govern municipal, és per la carrera en que estan immersos almenys tres grups municipals per demostrar qui és més republicà que els altres. Sembla que tant Iniciativa, com els socialistes vulguin disputar a Esquerra l’espai electoral “republicà”. Es tracta d’una nova cursa que es celebra a Tortosa, és la “Cursa de la República”

Evidentment, Esquerra Republicana presenta una moció per recordar l’aniversari de la proclamació de la II República i la bondat d’aquesta època de la història espanyola. Tanmateix, Iniciativa en presenta una, en termes molt semblants (amb molts de paràgrafs idèntics!!) on també exalta les bondats d’aquest època, i pretén recuperar la Memòria històrica ( això de la memòria històrica està bé, però jo també els refrescaria als regidors d’iniciativa la memòria més recent, i no sols la dels tres anys que porten governant Tortosa, que també). I finalment els socialistes, bé el govern municipal, per no quedar-se al darrera d’aquesta “cursa de la República”, ens porten la proposta de modificar el nom de la Biblioteca Oliver de Boteller, pel de Marcel·lí Domingo, que com saben va ser un dels ministres de la República, i havia estat regidor de l’Ajuntament. Amb aquesta proposta Sabaté tornar a demostrar que és el campió de la improvisació i de la rectificació.

Perquè, sense entrar sobre la vàlua d’en Marcel·lí Domingo, que no cal dir que la té i possiblement es mereix de la nostra ciutat més reconeixement que els que fins ara ha rebut, resulta sorprenent que ara canviem el nom de la biblioteca. Dic que resulta curiós, perquè aquesta és la mateixa biblioteca que fa set anys el govern de Marià Curto ja va deixar adjudicada, i que la seva construcció durarà per tant més de set anys, es la mateixa biblioteca que el Butlletí Municipal fa més d’un any que anunciava la seva inauguració i encara no ho està, i és la mateixa biblioteca que en la seva façana fa sis mesos que amb unes magnifiques lletres metàl·liques li van colocar el seu nom Oliver de Boteller. I ara aprofitant la “cursa de la República” , el govern de Sabaté amb una demostració de la planificació i previsió que els caracteritza pretén rectificar, i modificar el nom.

Tot plegat, quan demà s’aprovin al ple totes aquestes mocions, inclosa la que preveu penjar la bandera republicana de la façana de l’Ajuntament, i es constati el republicanisme del govern municipal, més d’un tortosí es pot planteja algunes preguntes:

És compatible la celebració d’aquesta “cursa de la República” que disputen alguns grups municipals amb la invitació a uns dels principals exponents de la monarquia borbónica (substituida precisament per la 2ª República), com són els Ducs de Palma ?

És coherent que en pocs dies (menys de 15 dies) passéssim a l’Ajuntament de tenir la bandera republicana penjada a la façana, amb netejar a fons la casa, treure les catifes vermelles, i la banda municipal, per rebre amb la solemnitat requerida als Ducs de Palma, essent la Duquesa besneta del Rei Alfons XIII ?

Segurament que més d’un pensarà que amb tots els problemes que tenim a Tortosa, com podem acabar centrant el debat polític, i els plens municipals en aquests temes.

Aclariments finals

1- No tinc cap problema que un aniversari de qualsevol fet històric, es celebri, i menys de la segona República, que segurament el millor actiu que pot presentar és que va ser un període democràtic a un Estat que fins el moment no n 'havia gaudit de gaires.
2- Tampoc cap problema en la invitació als Ducs de Palma, tot al contrari em sembla bé. Potser els que tenen algun problema de coherència son d’altres, i els volen compensar amb proclames per no pedrer la “cursa de la República”

ADF

2006-03-30T00:32:00.000+02:00

El terme municipal de Tortosa comprèn una important àrea forestal, a més a més d’abastar terrenys inclosos dintre del Parc Natural dels Ports, i en canvi Tortosa encara avui no disposa de cap Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Tortosa és un dels pocs municipis de la nostra comarca i de les Terres de l’Ebre, que disposa d’una superfície forestal important, i encara avui no disposa al menys d’una d’aquestes associacions.
Les ADF es poden constituir d’acord amb la Llei Forestal de Catalunya, i han d’agrupar l’Ajuntament afectat, els propietaris forestals, i també poden incloure les organitzacions professionals agràries i associacions que tinguin com a finalitat la defensa de la natura.
Els objectius de les ADF són diversos, però cal destacar l’elaboració i execució col.lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals. També tenen la finalitat de sensibilitzar la població rural i urbana del territori, la realització de campanyes de divulgació, i sobretot el suport a l’extinció d’incendis forestals.
Cal recordar que cada any el departament de medi ambient sol treure una convocatòria de subvencions a la que poden concórrer les ADF als efectes de destinar recursos a les finalitats abans esmentades.

És curiós que un govern municipal que va presumint de progressista, i defensor del medi ambient, després de set anys de mandat encara no hagi tingut cap iniciativa per impulsar una ADF al seu terme. És trist que quan des del Consell Comarcal estem constituint la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Baix Ebre, podem comptar amb Alfara de Carles, Benifallet, Paüls, el Perelló, Roquetes i Tivenys, i en canvi no ho podem fer amb Tortosa al no existir-hi cap ADF. I és que un govern es pot autoqualificar com vulgi, però, deprés els fets del dia a dia acabent qualificant l’actuació de tots els governs. Bé a Tortosa, una vegada més, la iniciativa que no té el govern municipal, la tindrem des del grup municipal de CiU. El nostre compromís és que a Tortosa hi hagi una ADF impulsada des de l’Ajuntament.

" BOTELLON ?"

2006-03-27T21:01:00.000+02:00

Avui he rebut una trucada, on una persona em pregunta, suposo que una mica forçada per les circumstancies, en la meva condició de portaveu municipal a Tortosa, opinió sobre el “botellón” que es va celebrar a Tortosa el passat dissabte. La primera reflexió que li he fet, és que al meu entendre, el dissabte no va haver, per sort, cap “botellón” a la nostra ciutat.
Els últims esdeveniments en algunes de les ciutats del nostre estat, ens poden portar a la temptació de qualificar qualsevol circumstancia com a aquest fenomen, i crec que ens estem equivoquem , i segurament no estem contribuint a resoldre aquest potencial problema. El dissabte a Tortosa, no vàrem tenir cap “botellón”, simplement, uns quants joves ( no més de tres o quatre colles d’amics), com estan fen quasi totes les setmanes es varen trobar al passeig de la vora del riu . Poder l’única diferencia era que havien corregut uns quants missatges per internet (molts pocs segons la meva informació), i que al nostre territori teníem “psicosi de botellón”, ja que havien per diferents mitjans (SMS, correu electrònic) fins quatre suposades convocatòries. Per tant, no cal cridar el mal temps, i no hem de contribuir a crear “botellons” on no en hi han.
Una segona reflexió, la podríem situar, entorn a com tractar aquest fenomen, en el cas que es produeixi, i sobretot quan va unit a comportaments antisocials (que per altra banda no és sempre). I en aquest aspecte, crec que amb tot el respecte per la legalitat vigent, des de les administracions publiques hem de ésser molts estrictes a l’hora de fer complir la normativa vigent (ordenances municipals incloses). Està demostrat, que quan els comportament són poc cívics, la falta de contundència sols genera que aquests s’agreugen, i la situació empitjori. Així, i sempre que aquests “botellons” suposin comportaments pocs cívics hem de ser contundents.Ara, això si, no cal confondre una trobada d'uns quants amics o colles de joves al carrer, i menys ara que ve l’estiu, amb comportaments vandàlics o antisocials. Cal ser intolerant amb els intolerants, però a la vegada cal ser tolerants amb els comportaments tolerants i cívics, malgrat no siguin els que nosaltres faríem.

En aquesta línia li transmetia, el passat dissabte a la regidora de governació, quan amb un acte poc habitual al seu govern municipal, (però que el considero encertat i agraeixo, poder moltes coses els anirien millor si perseveren en aquest pràctica ), va trucar per informar-me del dispositiu que s’estava preparant per part de la policia local per fer front al suposat “ botellón”. El govern municipal sap que sempre que es segueixi aquest vector d’actuació, trobarà el suport del nostre grup municipal.

Bé, esperem que no tinguem que parlar de més “botellón” a Tortosa, ni tan sols a nivell virtual.