Algú pot pensar que en els últims trenta anys no hem progressat el suficient, ni el suficientment ràpid, per incrementar el nostre sostre nacional. Però ningú no pot discutir que en els últims dies hem assistit a dos fets que poden representar una clara involució per al nostre país i per als catalans. Una involució, la primera, que ha vingut de la mà dels dos grans partits estatals, PSOE i PP, que quan es tracta de limitar les aspiracions nacionals del nostre país troben fàcilment un punt d’encontre, fan desaparèixer les diferències partidistes i arriben amb celeritat al consens. Un consens, el constitucional, que PP i PSOE han trencat sense miraments i sense tenir en compte els plantejaments de qui, com CiU, han ajudat a recórrer aquest camí de 30 anys, des de la transició fins a la consolidació de la democràcia. Ens han necessitat per fer aquest camí, però ara no han tingut cap mirament a l’hora d’unir forces per atacar frontalment els interessos de Catalunya, lesionant les nostres aspiracions d’autogovern i posant en crisi el nostre model d’autonomia financera. I això ha passat amb la complicitat, una vegada més, dels diputats del PSC.
Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.
Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.
