SOROLL ELECTORAL

Desprès d’un estiu, relativament tranquil, malgrat que ja vàrem començar a escoltar propostes, en clau estrictament electorals, tenim les eleccions al Parlament de Catalunya molt a prop. Davant de qualsevol convocatòria electoral, tots el partits ens esmercem a presentar les nostres propostes i, alguns, els nostres programes de govern. En ocasions, hi ha la temptació que en el moment de redactar els programes electorals, tothom s’atreveix a fer les propostes més insòlites, més impactants i que mes puguin atreure l’atenció de l'electorat, i no sempre analitzant les possibilitats reals d’execució. Aquestes propostes, poc a poc i de forma progressiva, a mesura que s’aproxima la data de les eleccions, van en increment, pugen de to, fins que arriba un moment, que entre tots podem crear un soroll que acaba confonent a l’electorat, quan no desincentivant-lo. I molts pensen que una vegada ja establert aquest soroll electoral es pot dir de tot, es pot fer qualsevol proposta, perquè realment ningú acaba discernint entre les iniciatives realistes i les estrictament electoralistes. Llavors passa que el que es diu en campanya, com deia un insigne socialista de la transició, no obliga, ja que amb tant de soroll ningú ho acaba escoltant. Vagi per davant que tots podem caure en aquest error. Tanmateix, des de CiU, en el moment de redactar el nostre programa electoral per a les Terres de l’Ebre, hem tingut en compte aquests aspectes i hem intentat presentar una proposta ambiciosa, però realista. Una proposta que beneficiï a les Terres de l’Ebre d’una millora substancial del finançament generada pel nou Estatut. És un programa que parteix del coneixement de la realitat ebrenca, de les seves necessitats, i d’un projecte territorial de futur. No entrarem en cap subhasta, ni farem tampoc cap carrera per fer propostes que no puguem complir.
Ara bé, aquest és el moment d’analitzar els programes i estudiar les propostes, però també és el moment d'analitzar on ens trobem. Un any abans d'exhaurir la legislatura tenim eleccions. Què ha passat amb el govern del nostre país durant els últims tres anys? Si escoltem als representants del tripartit al nostre territori, ara resulta que tot aquest temps han estat meravellosos, tot ha funcionat molt bé, i tots volen repetir el tripartit una altra vegada. Ja ningú d’ells se'n recorda del constant desgovern, on tots els delegats territorials campaven en funció del seu partit, o de com el delegat del Govern ha estat ignorat i menystingut pels seus socis de govern? Tampoc no recorden l’alt grau de coherència i cohesió del tripartit, amb qüestions com el CPIDE, IDECE, etc? També deuen pensar que dins del soroll electoral totes aquestes qüestions queden diluïdes. Ara bé , si algú s’intenta aïllar d’aquest soroll electoral, pot arribar a preguntar-se que si el govern ho ha fet tot tan bé i tot funcionava a la perfecció, per quin motiu es va expulsar un dels socis del govern? Per què tenim eleccions abans d’acabar la legislatura? Per què no deixen repetir al president de la Generalitat, si ha estat tant bo? Per que el jubilen de forma precipitada en contra de la seva voluntat ( i el de la seva esposa)? Per què el govern del nostre país, durant aquesta última etapa bicolor, ha assolit un grau de sectarisme polític, mai conegut en cap govern del nostre país en tota la historia contemporània?

De totes formes cal agrair la claredat i la sinceritat de tots el que formen el tripartit a l’hora d’explicitar, de forma legítima, que la seva aspiració es reeditar el tripartit. Perquè malgrat tot el soroll electoral, a tothom li queda clar que avui les opcions són tripartit o CiU, es a dir Montilla o Mas.


PD: Hi ha algú que pot pensar que dins d’aquest soroll electoral, sense que ningú se n'adoni, es pot proclamar com el més Montillista, dels montillistes, quan fins fa unes setmanes era el més maragallista dels maragallistes. El problema és que els conversos d'última hora acostumen a quedar-se sense cadira.