Juan Palomo

Juan Palomo era un personatge molt conegut per les espanyes, aquell que lligava amb la frase "yo me lo guiso, yo me lo como". I aquest ha estat, precisament, el comportament que ha tingut el govern espanyol en relació a l'objectiu de dèficit per a l'any 2012. De manera absolutament unilateral, l'executiu central ha decidit fixar un 8,5 per cent de dèficit per a l'Estat, enlloc del 4% que s'havia fixat en el marc de la Unió Europea. És un aspecte que podem considerar raonable ja que una reducció del 8,4% fins al 4% no era realista. Per tant, més enllà del fet que el govern no ho ha pactat prèviament i que ha generat una mica de desconcert dins de la UE, considero que la mesura no és pas criticable.

Ara bé, l'executiu del Partit Popular, igual que Juan Palomo, continua decidint unilateralment dins de l'Estat com redistribueix i assigna aquest dèficit. I com deia fa poc el senador Jordi Vilajoana, ells es reparteixen les cartes i es queden les millors. A l'hora de distribuir aquest dèficit entre l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals, el govern ha fixat per a l'Estat un 4% de dèficit, que implica una reducció del 21,56% respecte el de l'any passat. En canvi, a les comunitats autònomes el govern ha posat un límit de dèficit del 1,5%, la qual cosa suposa reduir un 48,97% el de 2011. En termes estrictament numèrics, aquesta és una assignació asimètrica i desproporcionada. Però, més enllà dels números, aquesta és una decisió que no té en compte que les comunitats autònomes, també la Generalitat, són les administracions que gestionen un percentatge més elevat de despesa social. La conclusió és clara: el govern del senyor Rajoy no es retalla ell per retallar als altres, malgrat que aquests altres són els que estan prestant els serveis que, en la difícil conjuntura actual, més necessiten els ciutadans.

És del tot raonable la reivindicació que planteja la Generalitat de poder modular, a nivell espanyol, els objectius de dèficit igual com ho fa l'Estat en l'àmbit europeu.
Tots estem compromesos amb els objectius d'estabilitat pressupostària. I Catalunya ha estat un exemple pioner dins l'Estat, independentment de quines hagin estat les conjuntures electorals. Tanmateix, queda molt clar que el Partit Popular disposa d'una àmplia majoria absoluta sorgida de les últimes eleccions que li permet actuar d'aquesta manera, sense cap tipus de mirament. Si el PP pretén utilitzar aquesta majoria durant tot el mandat amb els criteris de Juan Palomo, queda clar que tindrem una legislatura molt difícil. D'això no en tenim cap dubte.

Ferran Bel i Accensi