Friday, February 19, 2016

Parlem-ne

Durant aquest dies estem assistint a l’escenificació de situacions de diàleg, i de tot el contrari, en l’activitat política catalana i espanyola. Mes enllà de cap situació especifica, voldria fer algunes reflexions al respecte.

El diàleg, i també l’acord posterior, és un valor que segurament en la vida política de la nostra societat ha estat freqüentment menystingut, i fins i tot en ocasions s’ha  assimilat  a una posició  de debilitat o feblesa. Error greu. A la vegada, també de forma errònia, des de la meva perspectiva s’han marcat línies vermelles o cordons sanitaris en relació a excloure del diàleg i conseqüentment de l’acord a determinades formacions polítiques. De nou, un greu error. En altres ocasions hem constatat com el fracàs del diàleg i la no concreció de cap acord ha generat tanta frustració, que ha estat motiu de l’eliminació del diàleg futur i un trencament absolut de relacions, error greu també des de la meva òptica.

En política crec que mai s’ha d’excloure la possibilitat,  o millor dit la necessitat, de dialogar amb cap actor polític, fins i tot en aquelles ocasions en què tenim la certesa que el distanciament és molt important o les posicions son del tot irreconciliables, que no es pot plantejar de cap manera ni resulta possible cap acord global. Però fins i tot en situacions de distanciament molt gran, el fet de parlar i contrastar posicions s’ha de poder produir, perquè pot comportar acords puntuals, de mínims si es vol, però que poden servir per desencallar  situacions que poden resultar molt complexes i en un futur poder derivar en acords més amplis.

Segurament en política, com en qualsevol àmbit de la vida, es poden trobar motius per intentar justificar la voluntat o conveniència de no dialogar i no acordar. A curt termini pot semblar raonable o necessari fer-ho. Però aquesta serà sempre pitjor alternativa que mantenir el diàleg, entès com explicar i escoltar, malgrat aquest no es concreti en cap acord.

Així doncs, des de la fermesa i la convicció de cada una de les nostres posicions i sense renunciar en cap cas als nostres objectius més suprems, en la política catalana i també en l’espanyola el diàleg i l’acord han de ser valors que cotitzin a l’alça. I com crec que l’activitat política d’una comunitat no és res més que el reflex de com és aquella societat, es fa necessari que en la nostra el diàleg i l’acord siguin actituds ben valorades, mentre què la falta de diàleg i l’exclusió siguin actituds penalitzades socialment.


I una consideració final, que resulta òbvia. Per dialogar i acordar ha d’existir veritable voluntat per les dues parts i  respecte mutu. 

(Publicat a e-noticies 19/02/2016)

No comments: