Durant aquests dos últims anys s’ha demostrat que la capacitat de l’anomenat tripartit per generar conflictes, fer propostes inconsistents i prendre decisions equivocades ha estat il·limitada i directament proporcional a l’ànim d’ocupar el poder pel simple fet d’ocupar-lo. I inversament proporcional al de GOVERNAR el país. Malgrat que a hores d’ara crec que la majoria de catalans ho tenim clar, fins i tot molts d’aquells que varen recolzar amb el seu vot alguna de les formacions que configuraren el tripartit, l’espectacle que està donant Maragall i el seu govern durant els últims dies amb el nou Estatut de teló de fons supera tots els límits que un país por suportar.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.