Durant aquests dos últims anys s’ha demostrat que la capacitat de l’anomenat tripartit per generar conflictes, fer propostes inconsistents i prendre decisions equivocades ha estat il·limitada i directament proporcional a l’ànim d’ocupar el poder pel simple fet d’ocupar-lo. I inversament proporcional al de GOVERNAR el país. Malgrat que a hores d’ara crec que la majoria de catalans ho tenim clar, fins i tot molts d’aquells que varen recolzar amb el seu vot alguna de les formacions que configuraren el tripartit, l’espectacle que està donant Maragall i el seu govern durant els últims dies amb el nou Estatut de teló de fons supera tots els límits que un país por suportar.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.
3 comments:
El problema de Convergència és haver posat punts irrenunciables i ara recolzar un Estatut sense aquests punts. És clar que la negociació ja ho té això però, aleshores cal evitar aquestes postures intransigents. Aquest Estatut defrauda perquè neix amb data de caducitat. La pròpia CiU ja va dir que en pocs anys s'hauria de revisar. És trist que un cop que tots anaven a defensar una postura, hagi hagut aquesta divisió.
Per desgràcia el tripartit no ha sabut evitar la polèmica, i l'Estatut ha estat un capítol més. Però, crec, amb tots els respectes, que CiU no és el partit més vàlid per alliçonar cap dels membres del tripartit. No deixo de recordar el no al transvasament al Parlament i en poques hores Artur Mas puntualitzant-lo, albirant-se ja la fatídica postura al costat del PP.
Salut i gràcies per anar escrivint, tot i discrepar-hi sovint.
Que aprovar ni aprovar l'estatut, home de Déu! La Laura i jo votarem NO, i vosaltres ja us ho fareu dins del nou Govern sociovergent!
On és la serietat, estabilitat i canvi promés pel tripartit?. Els fets clamen al cel. No ens cal ni més tripartit ni més aventures d'alt risc. Volem simplement serietat, eficàcia i eficiència en la gestió del País.
Post a Comment