Montoro i els seus socis contra autònoms i pimes

Amb l’aprovació per part del govern de l’Estat del Real Decret Llei 3/2016, i la posterior convalidació per part del Congrés de Diputats (per cert, amb l’únic vot en contra dels diputats i diputades del Partit Demòcrata), es varen fer una sèrie de modificacions legislatives que castiguen de forma important a les petites i mitjanes empreses i els autònoms. Més endavant ja farem una anàlisi més detallada de totes. Però un canvi significatiu es va produir en el règim d’ajornaments i fraccionament de l’IVA i de l’Impost sobre Societats.

Aquesta mesura, malgrat que el ministre Montoro pretenia vendre-la per a què les grans empreses contribueixin més, té un efecte molt negatiu per a autònoms i petites i mitjanes empreses. Encara que no vulgui reconèixer-ho, aquestes empreses continuen tenint problemes de tresoreria i també d’accés al crèdit a uns preus raonables. En aquell moment, des del Partit Demòcrata, ja vàrem advertir de les conseqüències i immediatament les diferents organitzacions d’autònoms, com organitzacions empresarials, també van posar el crit al cel. El Ministeri, estem parlant del mitjans del mes de desembre, varen dir que ho resoldrien, que el Real Decret es convalidava, i que posteriorment, mitjançant una ordre ministerial o resolucions permetrien, com fins al moment, els ajornaments de l'IVA per a autònoms (només cal repassar la premsa econòmica del desembre).

Però la realitat és que no es va actuar per part del Ministeri, i així s’ha arribar al més de gener, on els autònoms i  les Pimes han de liquidar l’últim trimestre d’aquest impost, amb incertesa absoluta de con actuar. El passat dijous, 12 de gener, el Ministre Montoro compareixia a la Comissió d'Hisenda dels Congrès de Diputats, on com a portaveu del PDECaT vaig exigir-li que clarifiqués aquesta situació i a la vegada procedís a rectificar i permetre tots els ajornaments de l'IVA per a autònoms i Pimes (http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/GenericPopUpAudiovisual?next_page=/wc/audiovisualdetalledisponible?codSesion=3&codOrgano=334&fechaSesion=12/01/2017&mp4=mp4&idLegislaturaElegida=12 )

Una vegada més bones paraules del Ministre i compromís de fer-ho ràpidament. El divendres la AEAT va penjar a la seva pagina web una nota i ràpidament ho varen comunicar a la premsa argumentant que així es resolia la qüestió, i de fet així ho varen reproduir diferents mitjans. Però quan analitzem en detall aquesta nota (http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio/_componentes_/_Le_interesa_conocer/Los_aplazamientos_a_los_autonomos_tras_el_Real_Decreto_ley_3_2016.shtml ) es pot deduir que no hi ha cap canvi:

• ·         Respecte l’Iva es continua limitant els ajornaments i fraccionaments, ja que poden ser objecte d’ajornament les quotes no pagades sempre que es justifiqui degudament. No s’estableix com s’ha de justificar “degudament”  ni quan. No es concreta quan no han d’estar pagades a final del període, quan finalitzi el termini de pagament o al moment de presentar la sol·licitud.
• ·         Respecte els pagaments fraccionats del l’impost sobre societats de les Pimes tampoc s’efectua cap canvi.

Una vegada més el Ministre Montoro i el govern de l’Estat ens tornen a enganyar volen aparentar que prenen mesures per rectificar, quan no ho fan. Aquest inici de legislatura el PP, ara amb els nous socis C’s  i  PSC-PSOE va aprovant mesures que perjudiquen greument el teixit productiu de Catalunya, i especialment els autònoms i les Pimes. Des del Partit Demòcrata, no sols continuarem denunciant-ho, sinó que treballarem decididament per canvia-ho.  

Una motxilla massa pesada

Aquesta setmana hem celebrat el Ple de les ordenances fiscals de 2017, que són les desenes que porto a aprovació com a alcalde. Dissortadament no hem pogut contrastar les diferents posicions amb alguns grups de l’oposició, que un any més eludeixen el debat en torn a les qüestions econòmiques i, especialment, les tributàries. No ens ha d’estranyar que, cada any, busquin excuses diferents per intentar passar per alt aquestes qüestions, atès que no tenen arguments.

Alguns simplement no presenten cap iniciativa, com és el cas de Movem (ICV). Altres, com el PSC, simplement es dediquen a demanar rebaixa d’impostos i increment de despeses. Això, fins i tot els més novells, saben que no quadra. Tanmateix, abans de fer un repàs de la feina dels últims deu anys de govern, hem de recordar que aquest any proposem per tercer any consecutiu la congelació de tots els impostos i taxes, excepte la taxa de recollida d’escombraries, que reduïm un any més un -1%, amb una rebaixa acumulada els últims 4 anys del -12%. Això fa que les llars de Tortosa avui paguen en concepte de recollida d’escombraries menys del que pagaven el 2008, any d’implantació de la recollida selectiva.

A diferència d’èpoques anteriors, aquest govern no ha volgut apujar impostos als que ja paguen, sinó que ens hem centrat a fer pagar als que no pagaven mitjançant la depuració dels padrons. El nostre objectiu sempre ha estat fer possible que “si tots paguem, tothom pagarà menys”. Ara, quan algun grup polític municipal reclama constantment reducció d’impostos crec que és moment de fer memòria.

Durant els últims 10 anys hem fet un important esforç de contenció de la pressió fiscal, cosa que contrasta amb la política tributària desenvolupada pel govern anterior, format per PSC i ICV. Durant els 8 anys del seu mandat (1999/2007) van incrementar l’IBI un 84,71%, és a dir una mitjana anual del 10,59%. L’actual govern l’ha apujat un 8,60% en 10 anys, una mitjana del 0,86% anual. Si ens fixem en l’IAE, l’anterior equip de govern va pujar-lo un 72,2% en 7 anys; nosaltres l’hem apujat un 6,16% en 10 anys. L’impost sobre vehicles de tracció mecànica es va incrementar un 39,3% durant el govern PSC-ICV, mentre que el nostre govern no l’ha pujat ni una dècima. Una situació semblant s’ha produït en l’impost conegut com la Plusvàlua, que l’anterior govern va apujar un 42,3% en set anys i nosaltres no hem incrementat.

Tanmateix, el més significatiu és l’evolució de la taxa d’escombraries, que el govern de PSC i ICV van incrementar un 118,8 per cent en 8 anys, front al 5,95 per cent dels 10 anys del nostre govern. Davant d’aquestes dades no és d’estranyar que alguns regidors defugin el debat i es limitin alguns a no fer res i altres a fer rodes de premsa on no es poden contrastar idees i troben excuses per no debatre en el Ple de l’Ajuntament. Tot plegat perquè és molt difícil defensar el que van fer durant vuit anys de govern i el que ara demanen quan estan a l’oposició.

Nosaltres continuarem treballant intentant assolir la màxima equitat tributària a Tortosa, on pràcticament havent congelat els tributs estem recaptant molt més. Això ens ha permès poder afrontar l’ordenació de les finances municipals sense incrementar la pressió fiscal en un dels pitjors moments econòmics.

El mateix podem dir en relació al deute de l’Ajuntament de Tortosa. Resulta curiós que quan portem al Ple una amortització extraordinària del deute de vora 1 milió d’euros, tampoc vulguin debatre. Està clar que a PSC i Movem/ICV se’ls fa molt difícil debatre sobre les finances municipals. La motxilla els pesa molt.

COMPARATIVA INCREMENT PRINCIPALS TRIBUTS

                                        8 anys govern PSC/ICV                                  10 anys govern Ferran Bel

TRIBUT	1999/2007	Mitjana anual	2007/2017	Mitjana anual
IBI	84,71%	10,59%	8,60%	0,86%
IAE	72,2%	9,02%	6,16%	0,62%
Impost vehicles IVTM	39,3%	4,91%	0%	0%
Plusvàlua IIVTNU	42,3%	5,29%	0%	0%
Taxa escombraries	118,8%	14,85%	5,95%	0,59%

 Ferran Bel i Accensi

Alcalde de Tortosa

(Article publicat al setmanari L'Ebre - 7/10/2016)

Ebre

La setmana passada, al Congrés dels Diputats, es va perdre una oportunitat única per defensar el riu Ebre i el seu delta. Si els partits que, en el seu moment, tant a al Parlament, com als ajuntaments i consells comarcals, es van pronunciar a favor d’un cabal ecològic suficient per a la preservació del tram final de l’Ebre, a més de manifestar-se pels carrers d’Amposta, haguessin votat en el mateix sentit a la Cambra Baixa, avui l’Ebre disposaria d’uns cabals mínims superiors als previstos en el Pla Hidrològic i necessaris per preservar el delta de l’Ebre. Però malauradament no ha estat així. No ha estat així perquè, una vegada més, els socialistes catalans han tornat a donar l’esquena a Catalunya. De fet, els únics que van pronunciar-se diferent del PSOE en aquesta votació van ser els diputats de la federació socialista de l’Aragó, acreditant d’aquesta manera que tenen molta més autonomia i capacitat d’influència que el PSC, que encara pretén fer creure que és un partit autònom.
 
Ho vaig dir al Congrés i em refermo que no s’ha de fer demagògia ni enfrontar territoris en aquesta qüestió. El delta de l’Ebre no és només un problema de les Terres de l’Ebre, de Catalunya, de l’Estat espanyol o d’Europa. Tanmateix, des de Democràcia i Llibertat continuarem lluitant per uns cabals que considerem imprescindibles per preservar els ecosistemes i l’economia del tram final del riu Ebre i el seu delta. Però no ens hem d’enganyar, vist el comportament de determinades formacions polítiques que continuen dient una cosa a Catalunya i en fan una altra de diferent a Madrid, queda clar que cal continuar tirant endavant la lluita en l’àmbit jurídic, especialment a la Unió Europea.

(Publicat a e-noticies l'11-04-16)

Parlem-ne

Durant aquest dies estem assistint a l’escenificació de situacions de diàleg, i de tot el contrari, en l’activitat política catalana i espanyola. Mes enllà de cap situació especifica, voldria fer algunes reflexions al respecte.

El diàleg, i també l’acord posterior, és un valor que segurament en la vida política de la nostra societat ha estat freqüentment menystingut, i fins i tot en ocasions s’ha  assimilat  a una posició  de debilitat o feblesa. Error greu. A la vegada, també de forma errònia, des de la meva perspectiva s’han marcat línies vermelles o cordons sanitaris en relació a excloure del diàleg i conseqüentment de l’acord a determinades formacions polítiques. De nou, un greu error. En altres ocasions hem constatat com el fracàs del diàleg i la no concreció de cap acord ha generat tanta frustració, que ha estat motiu de l’eliminació del diàleg futur i un trencament absolut de relacions, error greu també des de la meva òptica.

En política crec que mai s’ha d’excloure la possibilitat,  o millor dit la necessitat, de dialogar amb cap actor polític, fins i tot en aquelles ocasions en què tenim la certesa que el distanciament és molt important o les posicions son del tot irreconciliables, que no es pot plantejar de cap manera ni resulta possible cap acord global. Però fins i tot en situacions de distanciament molt gran, el fet de parlar i contrastar posicions s’ha de poder produir, perquè pot comportar acords puntuals, de mínims si es vol, però que poden servir per desencallar  situacions que poden resultar molt complexes i en un futur poder derivar en acords més amplis.

Segurament en política, com en qualsevol àmbit de la vida, es poden trobar motius per intentar justificar la voluntat o conveniència de no dialogar i no acordar. A curt termini pot semblar raonable o necessari fer-ho. Però aquesta serà sempre pitjor alternativa que mantenir el diàleg, entès com explicar i escoltar, malgrat aquest no es concreti en cap acord.

Així doncs, des de la fermesa i la convicció de cada una de les nostres posicions i sense renunciar en cap cas als nostres objectius més suprems, en la política catalana i també en l’espanyola el diàleg i l’acord han de ser valors que cotitzin a l’alça. I com crec que l’activitat política d’una comunitat no és res més que el reflex de com és aquella societat, es fa necessari que en la nostra el diàleg i l’acord siguin actituds ben valorades, mentre què la falta de diàleg i l’exclusió siguin actituds penalitzades socialment.

I una consideració final, que resulta òbvia. Per dialogar i acordar ha d’existir veritable voluntat per les dues parts i  respecte mutu. 

(Publicat a e-noticies 19/02/2016)

Ferran Bel demana la compareixença al Congrés de la Ministra d’Agricultura perquè informi sobre les irregularitats a Acuamed

El diputat Ferran Bel ha demanat la compareixença urgent al Congrés de la Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, perquè expliqui les actuacions que pensa dur a terme el Govern de l’Estat en relació a les irregularitats que s’han conegut per part de l’empresa pública Acuamed. “Volem que la ministra doni explicacions sobre aquestes irregularitats i sobre la situació de paràlisi o semiparàlisi de les obres de descontaminació de Flix.” En la petició de compareixença, que el diputat ebrenc va presentar ahir, es recorda que Acuamed està sent objecte d’investigació per delictes de malversació, suborn i frau contra l’Administració, que poden estar afectant alts càrrecs del Ministeri d’Agricultura.

(Nota de premsa 04/02/16)

Un despropòsit caríssim

Aquesta setmana hem conegut que Enagas ultima el procés d’hivernació de les instal·lacions del magatzem Castor. Aquest fet, fixat en el RDL 13/2014, suposarà un cost addicional al despropòsit que ja ha suposat aquest projecte, iniciat pel PSOE i mantingut pel Partit Popular.

Cal recordar que mitjançant el Reial Decret esmentat es va indemnitzar per 1.350.729 milions d’euros a l’empresa que, des de la meva òptica, de forma negligent va tirar endavant el projecte. A més, Enagas, el sistema gasista, és a dir, tots els consumidors de gas, no només hauran de fer front a aquesta quantitat econòmica en la seva factura, sinó que tal i com em van reconèixer en pregunta formulada al Senat, pel simple manteniment de les instal·lacions, s’ha d’abonar a Enagas més de 15 milions d’euros, concretament 15.718.229 euros per a 2015.

Atès que ara tothom és conscient que les instal·lacions han estat un autèntic despropòsit, el que s’ha de fer amb la màxima urgència és acordar el seu desmantellament, tal i com contempla l’apartat 2 de l’article 1 del RDL 13/2014. És urgent que el Consell de Ministres acordi aquest desmantellament i acabi amb aquest malson que no tindria que haver existit mai. Mentre no es faci, es generarà un cost addicional de 15 milions d’euros cada any que hauran de pagar tots els consumidors de gas. No es poden admetre més excuses ni dilacions per posar fi d’una vegada per totes a aquesta sagnia econòmica. Des de Democràcia i Llibertat, una de les primeres iniciatives que emprendrem al Congrés dels Diputats en la propera legislatura serà exigir al Consell de Ministres que adopti aquesta decisió. 

(Article publicat al Setmanari L'Ebre. 27/11/2015)

Democràcia i Llibertat presenta la candidatura al Congrés i Senat de Tarragona i Terres de l'Ebre

Democràcia i Llibertat ha presentat les candidatures al Congrés i al Senat per Tarragona i les Terres de l'Ebre a les eleccions del proper 20 de desembre. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, encapçala la llista del Congrés, mentre que l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, és el cap de llista al Senat per la demarcació. La presentació s'ha fet a Tarragona i Tortosa en poques hores de diferència. Al matí, el Balcó del Mediterrani, i a la tarda la riba del riu Ebre, han estat els escenaris escollits per presentar els caps de llista i la resta de persones que els acompanyen en la candidatura en aquestes eleccions.

El cap de llista al Congrés per Tarragona,  i alcalde de Tortosa,  Ferran Bel, ha puntualitzat que un dels objectius del seu grup a Madrid serà reivindicar i “defensar plenament”, l’ esperit del 27 S, alhora que “mentre seguim formant part d’Espanya, treballar per resoldre les mancances i necessitats del territori; com han fet fins ara els nostres antecessors”.

Bel ha destacat la feina realitzada per Jordi Jané, anterior diputat al Congrés durant dues legislatures, i actualment Conseller d’Interior en funcions. Ha subratllat d’ ell “ la seva constància , dedicació i continua presència del territori en la defensa de temes de transcendència, com el Corredor del Mediterrani, el desdoblament de l’ N-340 o l’ execució de l’ A27”. 

Els candidats al Senat, Carles Pellicer i Annabel Marcos, han apostat per donar continuïtat a la feina feta durant aquests últims quatre anys i defensar les necessitats del territori, tot prioritzant tot allò que millori la qualitat de vida de les persones.

La llista de Democràcia i Llibertat per a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’ Ebre està formada per les següents persones:

Congrés

1.   Ferran Bel Accensi

2.   Mercè Dalmau Mallafré

3.   Mar Vázquez Oliveros

4.   Joan Güell Serra

5.   Oriol Vázquez Tarrida

6.   Núria Balagué Raga

Suplents:

1.   Manuel Moya Molya

2.   Dolors Farré Cuadras

3.   Cristina Guzman Roset

4.   Ramon Sabaté Montagut

5.   Sergi Masip Masip

6.   Josep Plana Monné

7.   Agnès Farré Cañellas

8.   Jordi Carbonell Vives

9.   Sara Gil Llombart

10.               Enric García Carmona

Senat

1.   Cales Pellicer Punyed

S1 Ima Mis Cabelza

S2 Robert Valentí Gras Sirisi

2.   Annabel Marcos Vilar

S1 Joan Pere Gómez Comes

S2 Teresa Moya Giné

3.   Joan Maria Basora Robert

S1 Juan Carlos García Vaqué

S2 Elisenda Barceló Olivé

Accountability

Ara fa 4 anys vaig ser el candidat al Senat amb més vots a la demarcació de Tarragona i vaig tenir l’honor de ser escollit membre de la cambra alta de les Corts espanyoles. Una vegada finalitzada la legislatura considero necessari fer un exercici d’”accountability” davant dels electors. Amb aquesta expressió els anglosaxons  es refereixen a la necessitat de retre comptes als seus electors de la tasca política desenvolupada per un electe durant un període concret. Vull fer algunes consideracions més enllà d’altres valoracions d’aquests últims quatre anys al Senat, com el fet d’haver estat una legislatura marcada per la majoria absoluta del PP, o la constatació de la imperiosa necessitat de la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra territorial,  aspectes que requeririen d’una anàlisi més profunda. Amb aquest breu article pretenc fer balanç davant els electors de la meva tasca parlamentària al llarg del últims 4 anys.

A banda d’exercir com a senador territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre, conjuntament amb el meu company Jordi Sendra, en aquesta legislatura he estat portaveu del meu grup parlamentari a la Comissió de Pressupostos i a la comissió d’Hisenda i Administracions Públiques. També vice-portaveu a la comissió mixta Congrés-Senat per a les relacions amb el Tribunal de Comptes.

Com a senador de Convergència Democràtica de Catalunya i, per tant, des de l’oposició, una de les principals tasques que es tractava de desenvolupar era la del control al govern. I així ha estat, com ho constaten les 12 interpel·lacions que he fet al Govern, essent el senador que més n’ha presentat. D’aquestes, 11 han estat al Ministre d’Hisenda, i una a la Ministra de Treball. A la vegada he fet 16 preguntes orals al Ple, esdevenint també un dels senadors més actius de la cambra. Deu preguntes han estat al Ministre d’Hisenda, tres a la Ministra d’Agricultura, dues al Ministre d’Indústria, i una a la Ministra de Foment. A la vegada, he presentat 42 preguntes escrites.

En l’àmbit legislatiu, al llarg d’aquest període, he estat ponent de 21 projectes legislatius, incloses les 5 lleis de pressupostos generals de l’Estat. Elaborant i presentant més de 3.000 esmenes a aquests projectes legislatius. També he estat ponent de dos comptes generals de l’Estat. I he fet setanta-sis intervencions en projectes legislatius a la Cambra.

Quant a intervencions al Ple o comissió, n’he fet 481. A banda de les ja esmentades, vull destacar-ne 283 per compareixences d’autoritats, 37 en informes del Tribunal de Comptes, 31 en mocions conseqüència d’interpel·lacions, 12 en mocions davant del ple, i 7 en informes del Compte General de l’Estat.

Òbviament, aquesta no ha estat exclusivament una tasca personal, sinó que he comptat amb l’ajuda i la confiança dels meus companys del grup parlamentari, dels  portaveus que ha tingut el nostre grup, Jordi Vilajoana i Josep Lluís Cleries, així com del coordinador i col·laboradors de nostre grup parlamentari a Madrid. A tots ells vull testimoniar el meu agraïment. I finalment també ha estat fonamental la col·laboració dels electors, entitats, associacions, empreses, sindicats i plataformes que al llarg d’aquests 4 anys s’han adreçat a mi i al meu grup per transmetre’ns les seves inquietuds i les seves propostes, que sempre que hem pogut hem fet nostres. A tots moltes gràcies.

(Article publicat al Diari de Tarragona 19/11/2015)