Un despropòsit caríssim

Aquesta setmana hem conegut que Enagas ultima el procés d’hivernació de les instal·lacions del magatzem Castor. Aquest fet, fixat en el RDL 13/2014, suposarà un cost addicional al despropòsit que ja ha suposat aquest projecte, iniciat pel PSOE i mantingut pel Partit Popular.

Cal recordar que mitjançant el Reial Decret esmentat es va indemnitzar per 1.350.729 milions d’euros a l’empresa que, des de la meva òptica, de forma negligent va tirar endavant el projecte. A més, Enagas, el sistema gasista, és a dir, tots els consumidors de gas, no només hauran de fer front a aquesta quantitat econòmica en la seva factura, sinó que tal i com em van reconèixer en pregunta formulada al Senat, pel simple manteniment de les instal·lacions, s’ha d’abonar a Enagas més de 15 milions d’euros, concretament 15.718.229 euros per a 2015.

Atès que ara tothom és conscient que les instal·lacions han estat un autèntic despropòsit, el que s’ha de fer amb la màxima urgència és acordar el seu desmantellament, tal i com contempla l’apartat 2 de l’article 1 del RDL 13/2014. És urgent que el Consell de Ministres acordi aquest desmantellament i acabi amb aquest malson que no tindria que haver existit mai. Mentre no es faci, es generarà un cost addicional de 15 milions d’euros cada any que hauran de pagar tots els consumidors de gas. No es poden admetre més excuses ni dilacions per posar fi d’una vegada per totes a aquesta sagnia econòmica. Des de Democràcia i Llibertat, una de les primeres iniciatives que emprendrem al Congrés dels Diputats en la propera legislatura serà exigir al Consell de Ministres que adopti aquesta decisió. 

(Article publicat al Setmanari L'Ebre. 27/11/2015)

Democràcia i Llibertat presenta la candidatura al Congrés i Senat de Tarragona i Terres de l'Ebre

Democràcia i Llibertat ha presentat les candidatures al Congrés i al Senat per Tarragona i les Terres de l'Ebre a les eleccions del proper 20 de desembre. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, encapçala la llista del Congrés, mentre que l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, és el cap de llista al Senat per la demarcació. La presentació s'ha fet a Tarragona i Tortosa en poques hores de diferència. Al matí, el Balcó del Mediterrani, i a la tarda la riba del riu Ebre, han estat els escenaris escollits per presentar els caps de llista i la resta de persones que els acompanyen en la candidatura en aquestes eleccions.

El cap de llista al Congrés per Tarragona,  i alcalde de Tortosa,  Ferran Bel, ha puntualitzat que un dels objectius del seu grup a Madrid serà reivindicar i “defensar plenament”, l’ esperit del 27 S, alhora que “mentre seguim formant part d’Espanya, treballar per resoldre les mancances i necessitats del territori; com han fet fins ara els nostres antecessors”.

Bel ha destacat la feina realitzada per Jordi Jané, anterior diputat al Congrés durant dues legislatures, i actualment Conseller d’Interior en funcions. Ha subratllat d’ ell “ la seva constància , dedicació i continua presència del territori en la defensa de temes de transcendència, com el Corredor del Mediterrani, el desdoblament de l’ N-340 o l’ execució de l’ A27”. 

Els candidats al Senat, Carles Pellicer i Annabel Marcos, han apostat per donar continuïtat a la feina feta durant aquests últims quatre anys i defensar les necessitats del territori, tot prioritzant tot allò que millori la qualitat de vida de les persones.

La llista de Democràcia i Llibertat per a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’ Ebre està formada per les següents persones:

Congrés

1.   Ferran Bel Accensi

2.   Mercè Dalmau Mallafré

3.   Mar Vázquez Oliveros

4.   Joan Güell Serra

5.   Oriol Vázquez Tarrida

6.   Núria Balagué Raga

Suplents:

1.   Manuel Moya Molya

2.   Dolors Farré Cuadras

3.   Cristina Guzman Roset

4.   Ramon Sabaté Montagut

5.   Sergi Masip Masip

6.   Josep Plana Monné

7.   Agnès Farré Cañellas

8.   Jordi Carbonell Vives

9.   Sara Gil Llombart

10.               Enric García Carmona

Senat

1.   Cales Pellicer Punyed

S1 Ima Mis Cabelza

S2 Robert Valentí Gras Sirisi

2.   Annabel Marcos Vilar

S1 Joan Pere Gómez Comes

S2 Teresa Moya Giné

3.   Joan Maria Basora Robert

S1 Juan Carlos García Vaqué

S2 Elisenda Barceló Olivé

Accountability

Ara fa 4 anys vaig ser el candidat al Senat amb més vots a la demarcació de Tarragona i vaig tenir l’honor de ser escollit membre de la cambra alta de les Corts espanyoles. Una vegada finalitzada la legislatura considero necessari fer un exercici d’”accountability” davant dels electors. Amb aquesta expressió els anglosaxons  es refereixen a la necessitat de retre comptes als seus electors de la tasca política desenvolupada per un electe durant un període concret. Vull fer algunes consideracions més enllà d’altres valoracions d’aquests últims quatre anys al Senat, com el fet d’haver estat una legislatura marcada per la majoria absoluta del PP, o la constatació de la imperiosa necessitat de la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra territorial,  aspectes que requeririen d’una anàlisi més profunda. Amb aquest breu article pretenc fer balanç davant els electors de la meva tasca parlamentària al llarg del últims 4 anys.

A banda d’exercir com a senador territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre, conjuntament amb el meu company Jordi Sendra, en aquesta legislatura he estat portaveu del meu grup parlamentari a la Comissió de Pressupostos i a la comissió d’Hisenda i Administracions Públiques. També vice-portaveu a la comissió mixta Congrés-Senat per a les relacions amb el Tribunal de Comptes.

Com a senador de Convergència Democràtica de Catalunya i, per tant, des de l’oposició, una de les principals tasques que es tractava de desenvolupar era la del control al govern. I així ha estat, com ho constaten les 12 interpel·lacions que he fet al Govern, essent el senador que més n’ha presentat. D’aquestes, 11 han estat al Ministre d’Hisenda, i una a la Ministra de Treball. A la vegada he fet 16 preguntes orals al Ple, esdevenint també un dels senadors més actius de la cambra. Deu preguntes han estat al Ministre d’Hisenda, tres a la Ministra d’Agricultura, dues al Ministre d’Indústria, i una a la Ministra de Foment. A la vegada, he presentat 42 preguntes escrites.

En l’àmbit legislatiu, al llarg d’aquest període, he estat ponent de 21 projectes legislatius, incloses les 5 lleis de pressupostos generals de l’Estat. Elaborant i presentant més de 3.000 esmenes a aquests projectes legislatius. També he estat ponent de dos comptes generals de l’Estat. I he fet setanta-sis intervencions en projectes legislatius a la Cambra.

Quant a intervencions al Ple o comissió, n’he fet 481. A banda de les ja esmentades, vull destacar-ne 283 per compareixences d’autoritats, 37 en informes del Tribunal de Comptes, 31 en mocions conseqüència d’interpel·lacions, 12 en mocions davant del ple, i 7 en informes del Compte General de l’Estat.

Òbviament, aquesta no ha estat exclusivament una tasca personal, sinó que he comptat amb l’ajuda i la confiança dels meus companys del grup parlamentari, dels  portaveus que ha tingut el nostre grup, Jordi Vilajoana i Josep Lluís Cleries, així com del coordinador i col·laboradors de nostre grup parlamentari a Madrid. A tots ells vull testimoniar el meu agraïment. I finalment també ha estat fonamental la col·laboració dels electors, entitats, associacions, empreses, sindicats i plataformes que al llarg d’aquests 4 anys s’han adreçat a mi i al meu grup per transmetre’ns les seves inquietuds i les seves propostes, que sempre que hem pogut hem fet nostres. A tots moltes gràcies.

(Article publicat al Diari de Tarragona 19/11/2015)

Gerard Vergés, un home del Renaixement

El proper 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, farà un any de la mort del poeta i escriptor Gerard Vergés. Aquest setmana, l’Ajuntament de Tortosa i la Institució de les Lletres Catalanes li hem fet un homenatge a l’Arts Santa Mònica, en un acte presidit pel Conseller de Cultura, en què molta gent ha descobert allò que molts ja sabíem, una obra de gran qualitat produïda per un autor que, més enllà dels guardons rebuts, encara és massa desconeguda. Per això hem de celebrar la iniciativa d’Edicions Proa d’editar l’obra poètica completa de Gerard Vergés, tal i com va anunciar el director general de Grup 62, Emili Rosales.

Vergés era escriptor, poeta, traductor, assagista, biògraf, agitador cultural, i de professió farmacèutic i empresari. Un humanista. Un home del Renaixement. Capaç d’excel·lir en diversos àmbits. La seva obra va arribar durant la maduresa: 5 poemaris, la traducció dels sonets complets de William Shakespeare, assajos i biografies formen part del seu llegat. Ha guanyat el Premi Carles Riba de poesia amb “L’ombra rogenca de la lloba”, el premi Josep Pla amb “Tretze biografies imperfectes”, el premi Josep Vallverdú d’assaig amb “Eros i art”, el premi Crítica de Serra d’Or per “Tots els sonets de Shakespeare”. A nivell institucional, Vergés ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d’or de la seva ciutat, Tortosa.

“Gerard Vergés. El poeta alquimista”. Una denominació molt ben trobada, en el recent homenatge, per referir-se a l’obra d’aquest savi de les lletres catalanes. Familiars, amics, poetes, gent del món de la cultura, van poder participar dimarts passat en aquest acte de record a Vergés. La musicalitat dels seus versos, tenyits d’un localisme universal, va propiciar un moment únic i singular en què poetes i escriptors com Emili Rosales, Ramon García Mateos, Cinta Massip o Manel Ollé, van evocar un Gerard Vergés etern. El proper Sant Jordi, igual com tenim present pel seu traspàs a Shakespeare o Cervantes, també recordarem a un dels grans de la literatura catalana.

(publicat a e-noticies el 16/04/2015)

Món associatiu i impost de societats

Amb la recent reforma fiscal i aprovació de la nova llei de l’impost sobre societats es van produir bastants novetats relatives a la tributació de les persones jurídiques. Però, especialment una, ha suposat un veritable terratrèmol  per al teixit associatiu del nostre país.  Amb aquesta reforma totes les entitats sense afany de lucre, i que són considerades com parcialment exemptes, fins al 2014 estaven eximides de presentar declaració de l’impost sobre societats si els seus ingressos no superaven els 100.000 euros i les rendes no exemptes estessin sotmeses a retenció sense superar els 2.000 euros anuals. A la pràctica, això suposava que totes les petites entitats sense afany de lucre que estan desenvolupament una gran tasca social, fonamentalment amb el treball del voluntariat dels seus socis i col·laboradors, i que cohesionen socialment el nostre país, no havien de presentar cap declaració per l’impost sobre societats. 

Amb la nova obligació imposada a aquestes entitats no s’incrementava en cap cas la recaptació, ja que les seves rendes estan majoritàriament exemptes, però si que s’incrementava la pressió fiscal indirecta sobre aquest col·lectiu, així com els costos burocràtics de complimentar unes declaracions complexes, que en molts casos comportava haver de contractar a assessors fiscals externs. Aquest important increment de costos era inassolible per unes entitats que compten amb pocs recursos i que sempre intenten optimitzar al màxim. De fet, en algun cas aquesta reforma podia suposar la seva desaparició.  

Des del grup parlamentari de CiU vàrem presentar diferents esmenes en la tramitació d’aquesta llei per tal d’evitar aquesta situació. Vàrem argumentar abastament les conseqüències de la nova norma i hem continuat impulsant múltiples iniciatives per combatre-ho. En aquest sentit, jo mateix en nom del grup de CiU al Senat, el passat dimarts vaig plantejar una pregunta al Ministre Montoro, demanant-li una rectificació en favor d’aquestes entitats, argumentant l’exposat anteriorment. He de dir que, finalment, en aquesta ocasió la resposta del Ministre ha estat prou positiva: s’ha compromès en seu parlamentària a rectificar aquesta mesura i retornar a la no obligació de declarar a les entitats parcialment exemptes que no superin els 50.000 euros d’ingressos anuals. Aquesta resposta, un tant insuficient (pensem que s’hauria d’establir el límits als 100.000 euros) honora al Ministre, perquè encara que tard, rectificar una decisió errònia és intel·ligent. Però el més important d’aquesta resposta i compromís és que es fa justícia amb els milers d’entitats que estan fent un gran treball. Així, associacions de veïns, AMPEs, entitats i petits clubs esportius, associacions de gent gran, associacions musicals,  confraries, entitats culturals i  socials en general, podran continuar treballant amb el seu esforç, pels nostres barris, pobles, ciutats, i, en definitiva, per tenir un país millor, tal i com han estat fent fins ara. Avui hem de felicitar-nos per aquesta rectificació i agrair una vegada més el treball i esforç dels milers de persones que hi ha darrera d’aquest teixit associatiu.

14/02/2015

Article publicat al Diari de Tarragona i setmanari L'Ebre