Un cabal insuficient i amb doble paternitat

En el Ple del Senat d'ahir vam tenir ocasió de comprovar com de complicat serà lluitar contra els plantejaments del govern central en relació a la proposta d'un cabal ambiental mínim per al tram final del riu Ebre. El ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ho té clar, i ahir va respondre a la meva pregunta sobre aquesta qüestió afirmant que la proposta de cabal presentada per la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) és "suficient", terme que va acompanyar d'una nova crida a la "solidaritat" entre comunitats autònomes. El cabal "suficient" que defensa el ministre Arias Cañete és el que pretén posar l'Ebre a règim durant sis mesos a l'any, amb 80 m3/segon al seu pas per Tortosa.

El ministre no va voler entrar en discussió sobre xifres, malgrat que des de Convergència i Unió (CiU) defensem la proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat per a les Terres de l'Ebre, elaborada a partir de criteris científics independents, com la més assenyada per establir un cabal mínim veritablement "suficient" per garantir les condicions mediambientals del tram final del riu Ebre i per preservar els ecosistemes i l'agricultura del delta de l'Ebre. Aquesta és la proposta defensada també per la Generalitat de Catalunya, per l'Ajuntament de Tortosa i per les institucions i els sectors econòmics i socials de les Terres de l'Ebre.

Tanmateix, el capteniment del govern central en la qüestió del cabal mínim té una explicació i obeeix a voler començar la casa per la teulada. Efectivament, el que no pot pretendre el ministre és establir un cabal mínim ambiental garantista per al tram final del riu i el delta de l'Ebre, una vegada ja s'han descomptat totes les demandes d'aigua riu amunt, en les vuit comunitats autònomes restants. Com pot pretendre el ministre Arias Cañete demanar solidaritat interterritorial, si la seva proposta ja és insolidària des de bon principi? Insolidària, això sí, amb els que tenim més a perdre, amb els que estem situats en el tram final del riu Ebre.

El que pertoca ara és fer veure al govern central amb criteris tècnics que la proposta de cabal mínim és equivocada i clarament insuficient. El govern central està a temps de rectificar i de resoldre d'una vegada per totes la demanda de les Terres de l'Ebre per un cabal ambiental just per preservar el riu i el delta.

Per cert, una de les curiositats que es va posar en evidència durant el Ple del Senat d'ahir és que la proposta de cabal ambiental feta pel govern del Partit Popular té doble paternitat, ja que el document està datat el 28 de juny de 2011, redactat per tant pel govern del PSOE. D'aquesta manera s'explica l'argument que va donar el llavors president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), Rafael Romeo, per no fer-ho públic, justificant-ho davant la proximitat de les eleccions.

Ferran Bel i Accensi


Article publicat a www.e-noticies.com

Per una política tributària clara

En el Ple del Senat de demà interpel·laré el ministre Cristóbal Montoro en relació a quina és la política fiscal, concretament en l'àmbit tributari, que pensa desenvolupar el Govern central tant a curt com a mitjà i llarg termini. En aquests moments, no es tracta pas de fer cap retret pels incompliments del programa electoral del Partit Popular; això ja ho faran els seus votants quan pertoqui i si ho creuen convenient. Del que es tracta ara és que el Govern pronunciï un discurs clar i creïble respecte la política tributària. Si les circumstàncies indiquen que ha d'haver-hi un increment de la pressió fiscal en la majoria d'impostos, cal que això s'expliqui bé i s'expliciti. En molts pocs mesos s'ha incrementat l'IRPF, s'han modificat aspectes de l'Impost de Societats que han de suposar una major recaptació, s'ha incrementat l'IBI, han consolidat l'Impost sobre el Patrimoni, i ara, sembla ser que, finalment, també s'apujarà l'IVA. El moment actual no pot suportar incerteses i discursos inconsistents que caduquen als set dies, com els iogurts. El que pertoca és donar missatges clars i creïbles. I si s'ha de plantejar una pujada d'impostos, bé sigui temporal o definitiva, s'han d'adoptar les decisions com abans millor, s'han d'explicitar bé i s'ha d'explicar per què es fa i a què es destinaran els ingressos públics que s'obtinguin. Hi ha moments en què el Govern del senyor Rajoy comença a recordar al del senyor Zapatero, que primer deia una cosa i després n'acabava fent una altra. En aquests moments, el que s'espera d'un govern és que expliqui la realitat, que faci propostes realistes i que prengui les decisions necessàries malgrat que puguin semblar difícils d'entendre. Per tot plegat, l'objectiu de la interpel·lació de demà al ministre d'Hisenda i la moció que presentarem en quinze dies és que el Govern central fixi clarament quines són les seves intencions en l'àmbit de la política tributària. Ferran Bel i Accensi (article publicat a www.cronica.cat)