La fórmula Rajoy-Montoro

Recentment la Unió Europea ha flexibilitzat els objectius de dèficit a l'Estat espanyol. Si l'anterior objectiu de dèficit per a 2013 estava fixat en el 3 per cent, del qual l'Estat se'n reservava un 2,1 % i les Comunitats Autònomes l'1,1%, ara el nou objectiu se situa en el 4,5%. Fruit d'aquesta flexibilització, el Govern ha adoptat un acord que incorpora als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) la proposta de distribuir aquest dèficit entre els diferents nivells de l'Administració. El que més sorprèn és com ha decidit el Govern de l'Estat espanyol distribuir-lo: a les comunitats autònomes enlloc de flexibilitzar l'objectiu de dèficit i ampliar-lo, com ha fet la UE amb Espanya, li redueix de l'1,1% al 0,7%. En canvi, el Govern de Mariano Rajoy se l'autoeixampla en un percentatge superior al que li ha ampliat la pròpia Unió Europea, cosa que a priori no sembla gaire justa, fixant-se un objectiu de dèficit del 3,8 per cent front el 2,1 per cent anterior. Així, tenim que l'Estat espanyol demana per una banda a les autoritats comunitàries una flexibilització perquè veu que no arriba a complir amb els objectius previstos, mentre que al mateix temps exigeix a les CC.AA. que acotin encara més aquest objectiu.

Aquesta és la fórmula Rajoy-Montoro per potenciar les Comunitats Autònomes. Aquest tracte injust revesteix major gravetat encara quan analitzem quin percentatge de la despesa pública gestiona cadascun dels nivells de l'Administració. Així tenim que el Govern central, que en gestiona poc més del 50 per cent, es reserva el 85 % de la capacitat de generar dèficit. En canvi, a les Comunitats Autònomes, que gestionen el 35 % de la despesa, només se'ls assigna un 15 per cent dels objectius del dèficit. Es tracta d'una situació difícil d'entendre si tenim en compte que són les Comunitats Autònomes les que gestionen la sanitat, l'educació i els serveis socials, els autèntics pilars de l'estat del benestar que més cal preservar. La imposició del Govern espanyol a què les CC.AA. retallin en aquests tres àmbits les posa en un carreró sense sortida quant a compliment del dèficit. Mentre les autonomies ajusten i restringeixen els seus pressupostos, el Govern dels senyors Rajoy i Montoro s'autoconcedeixen la capacitat de generar més dèficit. Absolutament incomprensible. Per molts discursos de voler preservar l'estat de les autonomies, la realitat és una altra.

(Publicat a e-noticies el 9/11/12)

Els pressupostos de l’Estat i el Dia de la Marmota

És com la cançó de l’enfadós o com la pel·lícula “El dia de la marmota”. La repetició infatigable del mateix sense gairebé variació. Aquesta és la millor definició que he trobat per al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que el Govern de l’Estat ha presentat i que en l’anàlisi del seu detall ens mostra obres que s’estan repetint, pressupost rera pressupost, des de fa cinc anys, tant és si governa el PP com el PSOE. És el cas de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix o les de la variant de la N-340 a l’Aldea.

Aquesta repetició de les mateixes partides pressupostàries, d’un any per a l’altre,  constata el fracàs del Govern de l’Estat espanyol al nostre territori i demostra que si els comptes anteriors ja ens deixaven malparats, encara podem anar a pitjor. El problema és que, a més d’arrossegar partides d’un pressupost a l’altre, també en desapareixen. Aquest és el cas de les variants de la N-420 a Corbera d’Ebre i Gandesa, o les ridícules quantitats que han posat per a l’autovia A-7 entre La Jana i El Perelló, una infrastructura necessària, molt reivindicada i que sembla que queda completament fora de l’agenda del Ministerio de Fomento, perquè no es veu per enlloc voluntat de consensuar una solució que eviti el trinxament de Campredó.

Aquest i altres “oblits” del Govern del Partit Popular ens enerven especialment quan veiem les generoses partides que destinen a l’AVE de Galícia, on governa el PP i segurament deuen voler continuar governant.

CiU presentarà esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, però no tenim cap esperança que en prosperi cap. Alguna d’aquestes esmenes la pactarem amb altres formacions polítiques, com la que busca mantenir les aportacions per tal de garantir la continuïtat d’una institució centenària com l’Observatori de l’Ebre.

Deia que no tinc cap esperança respecte les esmenes perquè les úniques que van prosperar en els Pressupostos anteriors van ser les del PP. Veiem, per tant, que només hi ha opcions si qui presenta esmenes és el mateix partit que presenta els Pressupostos. Vaig tenir ocasió de comprovar en els pressupostos de 2012, també, que hi havia esmenes de senadors i diputats de llocs molt diversos de la geografia espanyola, i en canvi no n’hi havia cap de les Terres de l’Ebre. És per això que insto als representants del Partit Popular a les Terres de l’Ebre a presentar esmenes als Pressupostos igual que fan els seus companys al Congrés i al Senat als seus respectius territoris. Si ho fan, encara que no els calgui, comptaran amb el nostre suport.

Ferran Bel i Accensi

Portaveu de Pressupostos de CiU al Senat


Publicat a La Veu de l'Ebre (5/10/12)

Més motius encara

La Unió Europea va flexibilitzar fa pocs dies a l’Estat espanyol els objectius de dèficit. Una flexibilització que el govern del PP només es va aplicar a si mateix, ja que no va transmetre-la ni a les comunitats autònomes ni als ajuntaments, administracions que suporten el 50% de la despesa pública.

Divendres passat, l’executiu central va aprovar un increment dels tipus impositius de l’IVA i va decidir reservar-se tot l’increment de la recaptació per a les arques de l’Estat, a diferència del que es feia fins ara, quan les comunitats autònomes i en menor mesura els ajuntaments participaven d’un percentatge dels ingressos. El mateix va passar, fa pocs mesos, amb l’alça unilateral de l’IRPF.

No és de rebut, per tant, que el govern central només vulgui salvar-se a si mateix fent servir mesures asimètriques i injustes, i que a més vulgui fer aparèixer com a únics culpables del dèficit a comunitats autònomes i corporacions locals.

Si encara algú no ho tenia clar, aquestes mesures confirmen la necessitat que Catalunya disposi d’una hisenda pròpia i d’un pacte fiscal que ens garanteixi uns ingressos suficients.

Publicat a www.cronica.cat

17-07-12

Un cabal insuficient i amb doble paternitat

En el Ple del Senat d'ahir vam tenir ocasió de comprovar com de complicat serà lluitar contra els plantejaments del govern central en relació a la proposta d'un cabal ambiental mínim per al tram final del riu Ebre. El ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ho té clar, i ahir va respondre a la meva pregunta sobre aquesta qüestió afirmant que la proposta de cabal presentada per la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) és "suficient", terme que va acompanyar d'una nova crida a la "solidaritat" entre comunitats autònomes. El cabal "suficient" que defensa el ministre Arias Cañete és el que pretén posar l'Ebre a règim durant sis mesos a l'any, amb 80 m3/segon al seu pas per Tortosa.

El ministre no va voler entrar en discussió sobre xifres, malgrat que des de Convergència i Unió (CiU) defensem la proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat per a les Terres de l'Ebre, elaborada a partir de criteris científics independents, com la més assenyada per establir un cabal mínim veritablement "suficient" per garantir les condicions mediambientals del tram final del riu Ebre i per preservar els ecosistemes i l'agricultura del delta de l'Ebre. Aquesta és la proposta defensada també per la Generalitat de Catalunya, per l'Ajuntament de Tortosa i per les institucions i els sectors econòmics i socials de les Terres de l'Ebre.

Tanmateix, el capteniment del govern central en la qüestió del cabal mínim té una explicació i obeeix a voler començar la casa per la teulada. Efectivament, el que no pot pretendre el ministre és establir un cabal mínim ambiental garantista per al tram final del riu i el delta de l'Ebre, una vegada ja s'han descomptat totes les demandes d'aigua riu amunt, en les vuit comunitats autònomes restants. Com pot pretendre el ministre Arias Cañete demanar solidaritat interterritorial, si la seva proposta ja és insolidària des de bon principi? Insolidària, això sí, amb els que tenim més a perdre, amb els que estem situats en el tram final del riu Ebre.

El que pertoca ara és fer veure al govern central amb criteris tècnics que la proposta de cabal mínim és equivocada i clarament insuficient. El govern central està a temps de rectificar i de resoldre d'una vegada per totes la demanda de les Terres de l'Ebre per un cabal ambiental just per preservar el riu i el delta.

Per cert, una de les curiositats que es va posar en evidència durant el Ple del Senat d'ahir és que la proposta de cabal ambiental feta pel govern del Partit Popular té doble paternitat, ja que el document està datat el 28 de juny de 2011, redactat per tant pel govern del PSOE. D'aquesta manera s'explica l'argument que va donar el llavors president de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), Rafael Romeo, per no fer-ho públic, justificant-ho davant la proximitat de les eleccions.

Ferran Bel i Accensi


Article publicat a www.e-noticies.com

Per una política tributària clara

En el Ple del Senat de demà interpel·laré el ministre Cristóbal Montoro en relació a quina és la política fiscal, concretament en l'àmbit tributari, que pensa desenvolupar el Govern central tant a curt com a mitjà i llarg termini. En aquests moments, no es tracta pas de fer cap retret pels incompliments del programa electoral del Partit Popular; això ja ho faran els seus votants quan pertoqui i si ho creuen convenient. Del que es tracta ara és que el Govern pronunciï un discurs clar i creïble respecte la política tributària. Si les circumstàncies indiquen que ha d'haver-hi un increment de la pressió fiscal en la majoria d'impostos, cal que això s'expliqui bé i s'expliciti. En molts pocs mesos s'ha incrementat l'IRPF, s'han modificat aspectes de l'Impost de Societats que han de suposar una major recaptació, s'ha incrementat l'IBI, han consolidat l'Impost sobre el Patrimoni, i ara, sembla ser que, finalment, també s'apujarà l'IVA. El moment actual no pot suportar incerteses i discursos inconsistents que caduquen als set dies, com els iogurts. El que pertoca és donar missatges clars i creïbles. I si s'ha de plantejar una pujada d'impostos, bé sigui temporal o definitiva, s'han d'adoptar les decisions com abans millor, s'han d'explicitar bé i s'ha d'explicar per què es fa i a què es destinaran els ingressos públics que s'obtinguin. Hi ha moments en què el Govern del senyor Rajoy comença a recordar al del senyor Zapatero, que primer deia una cosa i després n'acabava fent una altra. En aquests moments, el que s'espera d'un govern és que expliqui la realitat, que faci propostes realistes i que prengui les decisions necessàries malgrat que puguin semblar difícils d'entendre. Per tot plegat, l'objectiu de la interpel·lació de demà al ministre d'Hisenda i la moció que presentarem en quinze dies és que el Govern central fixi clarament quines són les seves intencions en l'àmbit de la política tributària. Ferran Bel i Accensi (article publicat a www.cronica.cat)

Juan Palomo

Juan Palomo era un personatge molt conegut per les espanyes, aquell que lligava amb la frase "yo me lo guiso, yo me lo como". I aquest ha estat, precisament, el comportament que ha tingut el govern espanyol en relació a l'objectiu de dèficit per a l'any 2012. De manera absolutament unilateral, l'executiu central ha decidit fixar un 8,5 per cent de dèficit per a l'Estat, enlloc del 4% que s'havia fixat en el marc de la Unió Europea. És un aspecte que podem considerar raonable ja que una reducció del 8,4% fins al 4% no era realista. Per tant, més enllà del fet que el govern no ho ha pactat prèviament i que ha generat una mica de desconcert dins de la UE, considero que la mesura no és pas criticable.

Ara bé, l'executiu del Partit Popular, igual que Juan Palomo, continua decidint unilateralment dins de l'Estat com redistribueix i assigna aquest dèficit. I com deia fa poc el senador Jordi Vilajoana, ells es reparteixen les cartes i es queden les millors. A l'hora de distribuir aquest dèficit entre l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals, el govern ha fixat per a l'Estat un 4% de dèficit, que implica una reducció del 21,56% respecte el de l'any passat. En canvi, a les comunitats autònomes el govern ha posat un límit de dèficit del 1,5%, la qual cosa suposa reduir un 48,97% el de 2011. En termes estrictament numèrics, aquesta és una assignació asimètrica i desproporcionada. Però, més enllà dels números, aquesta és una decisió que no té en compte que les comunitats autònomes, també la Generalitat, són les administracions que gestionen un percentatge més elevat de despesa social. La conclusió és clara: el govern del senyor Rajoy no es retalla ell per retallar als altres, malgrat que aquests altres són els que estan prestant els serveis que, en la difícil conjuntura actual, més necessiten els ciutadans.

És del tot raonable la reivindicació que planteja la Generalitat de poder modular, a nivell espanyol, els objectius de dèficit igual com ho fa l'Estat en l'àmbit europeu.
Tots estem compromesos amb els objectius d'estabilitat pressupostària. I Catalunya ha estat un exemple pioner dins l'Estat, independentment de quines hagin estat les conjuntures electorals. Tanmateix, queda molt clar que el Partit Popular disposa d'una àmplia majoria absoluta sorgida de les últimes eleccions que li permet actuar d'aquesta manera, sense cap tipus de mirament. Si el PP pretén utilitzar aquesta majoria durant tot el mandat amb els criteris de Juan Palomo, queda clar que tindrem una legislatura molt difícil. D'això no en tenim cap dubte.

Ferran Bel i Accensi

Reforma del món local ja

Ahir dimarts, fruit d'una interpel.lació que vaig fer la setmana anterior al ministre Montoro en nom del grup de CiU, vaig presentar una moció al Ple del Senat on es constata que tant la Llei de Bases de Règim local com la Llei de Finances, després de més de 25 anys de vigència, estan obsoletes. En base a aquest fet, la moció insta al Govern de l'Estat a presentar abans de finals d'any una nova Llei de Governs i Administració Local, on entre altres coses es fixin clarament les competències de cada ajuntament, es resolgui el problema de les competències impròpies, es faciliti la cooperacio intermunicipal, i es modernitzi l'administració més propera al ciudadà.

En la mateixa moció s'insta al Govern a què, en el mateix temini, presenti una nova Llei d'Hisendes Locals que suposi un nou model de finaçament local que aporti a les coorporacions locals els recursos suficients per fer front a les competències assignades. Malgrat que el dos grups majoritaris, PP i PSOE, van presentar dues esmenes que no vam incorporar per diferents motius, tant aquestes formacions com la resta de la Cambra es van sumar a l'iniciativa i la moció es va aprovar.

Està en mans del Govern central seu compliment. Esperem que en aquesta ocasió, a diferència del que han fet altres governs en anteriors ocasions, no es torni a decebre al món local. Les manifestacions i la predisposició del mateix ministre Cristóbal Montoro i del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, fan pensar en el seu compliment. Esperem que així sigui.

Tímids primers moviments del govern de l’Estat sobre finançament local

Estem en una situació econòmica complicada, de caràcter estructural, amb insuficiència de recursos, amb competències impròpies que els ajuntaments han d’assumir sense finançament, i de deslleialtat institucional per part dels parlaments que continuen legislant i creant noves competències per als ens locals sense dotar-les de recursos addicionals. La situació s’agreuja amb una delicada situació estructural per una falta evident de tresoreria.

Cal reconèixer que el nou govern espanyol ha reaccionat ràpidament i ha convocat la Comissió Nacional d’Administracions Locals, on s’han plantejat difernts propostes per fer front a aquesta situació. Malgrat que encara no s’han concretat, algunes d’aquestes han de ser benvingudes, com és el cas de l’avançament parcial de la liquidació definitiva de 2010 o una nova línia de finançament ICO per poder pagar als proveïdors. En canvi, es constata que la mesura anunciada pel govern de diferir el pagament de les liquidacions negatives de 2008 i 2009, passant de 5 a 10 anys, no serà efectiva com a molt aviat fins al juliol, amb la qual cosa es dificulta encara més el pressupost de 2012 per a molts ajuntaments.

Quant a les mesures estructurals, de moment només bones intencions i bones paraules. Però si no hi ha una major concreció en els propers mesos caldrà pensar que aquest govern, igual com han fet els anteriors, no té una decidida voluntat de resoldre el problema endèmic del finançament municipal, que és en definitiva el que sustenta l’administració més propera al ciutadà.