És possible?

Aquesta fotografia l’he fet aquest matí quan anava del despatx a l’Ajuntament. Per tant, és real i no pas un fotomuntage. Ho dic perquè la gent que coneix Tortosa sap que aquesta es la cruïlla del carrer Ronda Docks amb l’avinguda Generalitat, on durant més de dos anys hi havia hagut unes tanques grogues i uns pilons per ordenar “provisionalment” el trànsit. I desprès d’aquesta provisionalitat i de diferents demandes del nostre grup i altres, l’Ajuntament va decidir fer unes obres reubicant els semàfors i fent una rampa i unes escales. Ara (de fet, des del passat divendres) només dos mesos desprès, tornem a tenir les tanques grogues i els mateixos pilons i la mateixa ordenació del trànsit. Increïble però cert. A què respon això? Que no es parlen el regidor d’Urbanisme i la regidora de Governació? Que no es coordinen ? Que potser l’alcalde no sap el que està passant? Que potser no els poden posar d’acord, als dos regidors? No serà que els està passant com en els aparcaments de Remolins?
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.

Recerca 10

Aquesta setmana hem presentat des del Consell Comarcal, i del Centre d’Estudis Històrics, el número 10 de la revista Recerca. La revista Recerca, és una publicació de recerca històrica de les Terres de l’Ebre, que al llarg d’aquests deu números s’ha consolidat com una publicació d’alta qualitat , i estant present avui en més de cent biblioteques d’universitats i centres d’estudis històrics d’arreu del món. Aquest acte de presentació contà amb la participació del Dr. Azael Fabregat, director del campus universitari Terres de l’Ebre de la URV.

Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.

Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.

Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.

Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.

Campus Terres de l'Ebre

Les declaracions del responsable d'Universitats del tripartit-2 posant en dubte la viabilitat del campus universitari de l'Ebre són molt preocupants. Excepte per a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que prefereix mirar cap a un altre costat i assevera, en roda de premsa, que "no tinc cap dubte que la Generalitat complirà els seus compromisos".
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.

FITUR

Del 31 de gener fins al 4 de febrer s’ha celebrat a Madrid Fitur (Fira Internacional del Turisme), que és una de les fires d’aquest sector més importants del món. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha assistit a aquesta fira conjuntament amb el patronat de turisme de la Diputació, amb un important espai que patrocinava la marca Terres de l’Ebre.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.

La Candelera

Durant aquest cap de setmana, i com a president del Consell Comarcal, he tingut l’oportunitat de participar en diferents actes de les festes majors de L’Ametlla de Mar que es celebrar en honor de la Verge de la Candelera. Per als que en sentim, al menys en part, una mica “caleros” aquestes festes tenen una significació especial. Es tracta d’unes festes molt participades, tant per a la gent del poble com per a aquells que no residint al poble hi tenen alguna vinculació.

Molts són els actes que s’organitzen, però destaca de forma especial la processó de la Candelera, on s’apleguen cada any vora de tres mil persones. Aquest any, novament, cal tornar a destacar el complert programa d’actes que es desenvolupen en quatre dies molt intensos.

Vull des d’aquestes ratlles felicitar a tot l ‘Ajuntament per haver assolit unes grans festes i que tot el poble hi estigui participant activament. Crec que tant l’alcalde, Andreu Martí com tots els regidors, es mereixen una felicitació, però de forma especial cal felicitar al regidor de festes Vicent Boquera, un persona que porta una llarga trajectòria de servei i estima a la Cala i al seu país.

Les festes d’un poble són el reflex de l’estat i l’ evolució de la població , i en aquest cas, aquestes festes de la Candelera demostren que l’Ametlla, durant els últims anys s’ha convertit en un dels pobles amb més empenta del nostre territori. Felicitats a l’equip de govern i bones festes caleros.