Un equip per Tortosa

Fa pocs dies vam presentar les persones que configuren la nostra proposta electoral per a Tortosa. En aquell moment jo els vaig definir com un “equip d’activistes socials”, persones que, al llarg de la seva vida, han demostrat capacitat de treballar pels altres, fora de l’activitat política, i capacitat de gestió en el terreny professional o en l’àmbit de les entitats i associacions. També vaig demanar que s’analitzi el perfil de totes les persones que formen la nostra candidatura i que es compari amb la resta de les que concorren a les properes eleccions municipals a Tortosa. I que es valori quina és la millor proposta.

Aquest equip de persones s’ha configurat amb un treball que ha durat bastants mesos, després que jo, personalment, amb els responsables d’UDC, mantinguéssim unes llargues converses amb cada candidat. De fet, amb els onze primers de la llista, així com amb els candidats als pobles del municipi, hem compartit moltes hores de feina per poder-los explicar quin és el nostre projecte per Tortosa, com el podem assolir i què esperem que ens aporti cadascun d’ells. Un equip no es pot fer d’un dia per l’altre i s’ha de treballar molt per assolir-lo. Crec que si no es fa així, molt possiblement, mai serà un equip de treball cohesionat ni amb els objectius prou clars.

En tot cas, només vull deixar constància de quina manera hem conformat la nostra proposta per Tortosa. Òbviament, això no vol dir que les altres formacions no ho hagin fet així, ja que si fos cert la gran perjudicada seria la nostra ciutat.

Les enquestes al Temple es faran el 2 i 3 d'abril

A causa de la pluja d'aquests dies, hem decidit ajornar les enquestes ciutadanes al barri del Temple, que s'havien de fer dilluns i dimarts d'aquesta setmana. Així, doncs, l'estand i els enquestadors estaran al Temple el proper dilluns 2 i dimarts 3 d'abril.

Una candidatura per governar Tortosa

Fa pocs dies hem presentat la llista amb què concorrerem a les properes eleccions municipals del 27 de maig. Es una candidatura potent, molt potent, que em satisfà encapçalar per diversos motius. Es tracta d’un equip de persones preparades, cadascun en la seva especialitat, de manera que cobreixen un ampli espectre que els fa òptims per afrontar els reptes de futur en la gestió de la ciutat. Són gent del carrer, en el sentit que coneixen Tortosa, l’estimen, en perceben els problemes i comparteixen una estratègia per resoldre’ls i afrontar el futur amb il·lusió. En roda de premsa els vaig qualificar de “activistes socials”, perquè considero que estan connectats amb la societat i tenen un sentit de la responsabilitat en el seu camp de treball que els fa diferents. Diferents a qui? Doncs a aquelles persones que es consideren polítics de professió i que han oblidat que fer de polític consisteix a treballar per millorar la vida de les persones. Ni més, ni menys. Aquesta, precisament, és la principal qualitat que reuneixen les persones d’aquesta llista.

1.- Ferran Bel
2.- Anna Algueró
3.- Pere Panisello
4.- Joan Caballol
5.- Meritxell Roigé
6.- Jordi Folqué
7.- Rosa Cid
8.- Matilde Villarroya
9.- Emili Lehmann
10.- Ester Vidal
11.- Joan Sanahuja
12.- Cinta Castellví
13.- Josep Cugat
14.- Laia Romeu
15.- Josep Audí
16.- Dolors Queralt
17.- Josep Luque
18.- Àngels Cabrera
19.- Fina Tello
20.- Enric Simó
21.- Josep Anguera

Reserves
1.- Lourdes Domènech
2.- Núria Palau
3.- Jordi Angelats

Fem-ho Bé

Aquesta setmana, CiU ha començat una campanya als barris i pobles de Tortosa per conèixer les inquietuds i els problemes que preocupen als veïns de la ciutat. Un equip d'enquestadors recorrerà Tortosa, barri a barri i poble a poble, per recollir l'opinió dels ciutadans. Aproximadament una setmana després de realizar l'enquesta, tornarem al barri/poble per presentar els resultats i un pla de xoc de 10 mesures per aplicar en els primers 100 dies de mandat.
Aquest dimarts 20 de març, hem posat en marxa aquesta iniciativa al barri de Ferreries. I la resposta ha estat molt interessant. Moltes persones s'han acostat al nostre estand i han fet les seves aportacions als enquestadors. Demà dimecres tornarem a ser a Ferreries. Tot seguit, detallo els llocs i les dates on fem les enquestes i les reunions de treball.

Ferreries: enquesta 20 i 21 de març-reunió 28 de març 20h, local associació veïns

Sant Llàtzer: enquesta 22 i 23 de març-reunió30 de març 20h, associació veïns

Temple: enquesta 26 i 27 de març-reunió:10 d'abril 20h, local associació veïns

Rastre: enquesta 29 de març-reunió: 12 d'abril 20h, Casal Tortosí

Santa Clara: enquesta 29 de març-reunió 17 d'abril 20h, local associació veïns

Remolins: enquesta 30 de març-reunió: 18 d'abril 20h, local associació veïns

Centre i nucli històric: enquesta31 de març-reunió 11 d'abril 20h patronat

Jesús: enquesta11 d'abril-reunió 20 d'abril 20h sala emd Jesús

Simpàtica: reunió:16 d'abril 20h

Sant Josep de la Muntanya: reunió: 19 d'abril 20h

Els Reguers: 14 de març 20h, Local d'hivern

Bítem: 22 de març 20h, Unió Recreativa

Campredó: 27 de març 20h, Casal Francesc Llop

Vinallop: 29 de març 20h, Casal

Si desitgeu participar en les enquestes i conèixer-ne els detalls, podeu fer-ho a www.ciu.cat/tortosa, apartat Enquestes.

És possible?

Aquesta fotografia l’he fet aquest matí quan anava del despatx a l’Ajuntament. Per tant, és real i no pas un fotomuntage. Ho dic perquè la gent que coneix Tortosa sap que aquesta es la cruïlla del carrer Ronda Docks amb l’avinguda Generalitat, on durant més de dos anys hi havia hagut unes tanques grogues i uns pilons per ordenar “provisionalment” el trànsit. I desprès d’aquesta provisionalitat i de diferents demandes del nostre grup i altres, l’Ajuntament va decidir fer unes obres reubicant els semàfors i fent una rampa i unes escales. Ara (de fet, des del passat divendres) només dos mesos desprès, tornem a tenir les tanques grogues i els mateixos pilons i la mateixa ordenació del trànsit. Increïble però cert. A què respon això? Que no es parlen el regidor d’Urbanisme i la regidora de Governació? Que no es coordinen ? Que potser l’alcalde no sap el que està passant? Que potser no els poden posar d’acord, als dos regidors? No serà que els està passant com en els aparcaments de Remolins?
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.

Recerca 10

Aquesta setmana hem presentat des del Consell Comarcal, i del Centre d’Estudis Històrics, el número 10 de la revista Recerca. La revista Recerca, és una publicació de recerca històrica de les Terres de l’Ebre, que al llarg d’aquests deu números s’ha consolidat com una publicació d’alta qualitat , i estant present avui en més de cent biblioteques d’universitats i centres d’estudis històrics d’arreu del món. Aquest acte de presentació contà amb la participació del Dr. Azael Fabregat, director del campus universitari Terres de l’Ebre de la URV.

Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.

Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.

Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.

Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.

Campus Terres de l'Ebre

Les declaracions del responsable d'Universitats del tripartit-2 posant en dubte la viabilitat del campus universitari de l'Ebre són molt preocupants. Excepte per a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que prefereix mirar cap a un altre costat i assevera, en roda de premsa, que "no tinc cap dubte que la Generalitat complirà els seus compromisos".
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.

FITUR

Del 31 de gener fins al 4 de febrer s’ha celebrat a Madrid Fitur (Fira Internacional del Turisme), que és una de les fires d’aquest sector més importants del món. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha assistit a aquesta fira conjuntament amb el patronat de turisme de la Diputació, amb un important espai que patrocinava la marca Terres de l’Ebre.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.

La Candelera

Durant aquest cap de setmana, i com a president del Consell Comarcal, he tingut l’oportunitat de participar en diferents actes de les festes majors de L’Ametlla de Mar que es celebrar en honor de la Verge de la Candelera. Per als que en sentim, al menys en part, una mica “caleros” aquestes festes tenen una significació especial. Es tracta d’unes festes molt participades, tant per a la gent del poble com per a aquells que no residint al poble hi tenen alguna vinculació.

Molts són els actes que s’organitzen, però destaca de forma especial la processó de la Candelera, on s’apleguen cada any vora de tres mil persones. Aquest any, novament, cal tornar a destacar el complert programa d’actes que es desenvolupen en quatre dies molt intensos.

Vull des d’aquestes ratlles felicitar a tot l ‘Ajuntament per haver assolit unes grans festes i que tot el poble hi estigui participant activament. Crec que tant l’alcalde, Andreu Martí com tots els regidors, es mereixen una felicitació, però de forma especial cal felicitar al regidor de festes Vicent Boquera, un persona que porta una llarga trajectòria de servei i estima a la Cala i al seu país.

Les festes d’un poble són el reflex de l’estat i l’ evolució de la població , i en aquest cas, aquestes festes de la Candelera demostren que l’Ametlla, durant els últims anys s’ha convertit en un dels pobles amb més empenta del nostre territori. Felicitats a l’equip de govern i bones festes caleros.

Joan Cid i Mulet

Demà s’inauguren a Jesús tot un seguit d’actes que s’han preparat amb l’impuls de la EMD de Jesús per commemorar al llarg del 2007 el centenari del naixement de Joan Cid i Mulet. El programa que s’ha preparat, sols pot rebre elogis, és complert, és atractiu, i és divers com l’activitat desenvolupada per part de Cid i Mulet. Per tant, des d’aquestes ratlles felicitats al tots el que ho fan possible, entre d’altres al seu president Pere Panisello, a la regidora de cultura Dolors Queral, i sobretot gràcies per la col·laboració i treball desinteressat d’una de les persones que més ha estudiat, més coneix i més ha divulgat l’obra de Cid i Mulet, Emigdi Subirats.
Aquest tortosí universal i polifacètic, va desenvolupar moltes activitats al llarg dels seus setanta cinc anys de vida. Entre moltes de les seves activitats avui vull recordar la seva condició de Regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa, en uns temps d’extrema dificultat; i ho vull fer reproduint una carta que envia des de l’exili a l’alcalde de la ciutat, amb la única preocupació que la ciutat pogués recuperar part del seu patrimoni religiós i dels seus arxius. Aquest carta ho diu tot sobre la seva trajectòria política i la seva estima a Tortosa. Aquesta carta, avui es troba a l’arxiu comarcal de les Terres de l’Ebre, i tal com explica Ramon Miravall fou esmicolada i llençada a una paperera de l’ajuntament d’on va ser recuperada pel secretari d’aquell moment el Sr Andreu Celma, el qual va recollir el trossos, la reconstruir i la va guardar a un calaix de l’ajuntament, des d’on vint-i-cinc anys més tard es traslladà al seu destí actual.

Carta 25 de març de 1939

“ Sr. Alcalde de Tortosa,
Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin víctima del robo i del saqueig. Tothom coneix a Tortosa la meva actuació. Cal, ara, però, que tot allò que jo havia aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de casa Tuní va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementaris.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars i religioses foren curosament guardats i recollits al Col·legi de Sant Lluís, on els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes foren dipositats al Banc d’Espanya i traslladats a Barcelona, on, segons referències, continuaven encara. Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces militars abans de passar la frontera van intentar endur-se-la. Podeu fer gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia classificat tot l’ornamental de la Catedral. Quant menys hi era fins que pel març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria d’imatges de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar a la ciutat tota la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien d’haver sortit mai.
Us saluda cordialment vostre compatrici

Joan Cid i Mulet”

Comentari Final: Ara fa un any al ple del 6 de març del 2006, i a proposta del grup municipal d’ERC, es va aprovar nomenar-lo, a títol pòstum, fill predilecte de la ciutat, i es va declarar l’any 2007 a Tortosa l’any Joan Cid i Mulet. Una vegada més hem de lamentar la poca sensibilitat del govern socialista a Tortosa, el qual un any després encara no ha presentat, ni ha previst, cap programa d’actes que recolzi aquesta iniciativa. Sort, però, que des de l’ EMD de Jesús la sensibilitat envers aquest jesusenc i tortosí, ha estat molt diferent.

ORFEÓ CATALÀ - ORFEÓ TORTOSÍ

Ahir, dissabte, vaig tenir el plaer de poder assistir a un magnífic concert de l’Orfeó Català a Tortosa.
L’Orfeó català és una institució centenària, que ha estat una referència en el món cultural del nostre país des de la seva fundació a l’any 1891, per part del mestre Lluís Millet. Durant molts anys, ha estat una flama incombustible de la cultura catalana a casa nostra i arreu del mon. També centenari és l’orfeó Tortosí, amfitrió del concert, i institució, que a Tortosa també ha estat i és un referent cultural de primer ordre.
El concert va ser magnífic, i magistralment portat per el seu director, el sabadellenc Josep Vila i Casañas. El programa del concert va ser força encertat, i en la segona part, ens va oferir tot un conjunt de nadales que varen formar part del programa del tradicional concert que l’orfeó ofereix al Palau de la Musica el dia de Sant Esteve. I finalment una fita històrica, varem tenir el goig de poder escoltar cantar conjuntament l’orfeó català i el tortosí dues peces. Especialment emotiu va ser, escoltar, el cant de la senyera que va tancar el concert interpretat pels dos orfeons.
Aquesta iniciativa cultural a Tortosa va ser possible gràcies a la constància i perseverança de l’Orfeó Tortosí, que cercava aquesta possibilitat dins dels actes del seu centenari l’any passat , i finalment ho va aconseguir ara. I sobretot, ha estat possible gràcies al mecenatge de l’Obra social de Caixa Penedès, a la que cal agrair de forma especial des de Tortosa aquesta iniciativa. A tots felicitats i gràcies per la vostra feina.

Contribucions Especials

La llei d’hisendes locals contempla les contribucions especials com un dels recursos que disposen els Ajuntaments per finançar algunes de les seves obres. De fet, la llei preveu que es puguin establir quan, entre altres requisits, la realització d’obres o l’establiment o ampliació de serveis municipals beneficien a un ciudatà o suposin un increment de valor dels seus béns.

Aquest és un recurs que algunes administracions municipals, com és el cas de Tortosa, en la meva opinió, de forma poc encertada, no han utilitzat quasi mai. Crec, que en un futur, caldrà aplicar aquest tribut al nostre municipi, de forma ordenada, planificada i justa. Algú pot pensar que no és molt habitual, que un candidat, a menys de cinc mesos de les eleccions, es manifesti clarament a favor l’aplicació d’un nou tribut. Però, crec que cal ser clar, en els plantejaments financers a nivell municipal, i cal explicar que les contribucions especials, ben aplicades, poden ser des d’un òptica teòrica un tribut, equitatiu i just, que pot ajudar a finançar determinades obres públiques que afavoreixin a determinats conciutadans, sense que sigui necessari augmentar altres tributs com són els impostos, o incrementant l’endeutament (que no és res més que un diferiment de l’increment d’impostos, és a dir, no augmentem avui els impostos però ho hauran de fer els nostres fills per pagar els nostres deutes).

Ara bé, aquesta posició tant clara, contundent i compromesa, no té res a veure amb l’aplicació arbitrària, discriminatòria, i sense fonamentació que està intentant fer l’actual govern de l’ajuntament de Tortosa a unes obres al poble de Campredó. En aquest cas, es pretén cobrar contribucions especials per la continuació d’unes obres que fa menys de tres anys el govern del Sr Sabaté va iniciar sense aplicar contribucions especials. A més, suposa començar a aplicar aquests tributs a un poble que no és precisament de les zones més afavorides del nostre municipi. I per més despropòsit, afecten a part d’unes obres que les empreses que varen urbanitzar aquella zona ja hagués tingut que pagar en el seu moment, i no ara els propietaris d’aquests habitatges.

Per tant, no és d’estranyar que el mateix Síndic de Greuges de Catalunya s’hagi adreçat al Sr.Sabate manifestat al respecte d’aquest expedient de contribucions especials, que“ la institució del Síndic de Greuges valora que si existeix una actuació administrativa discriminatòria, no fonamentada ni tan sols en principis de discrecionalitat”. El mateix Síndic a part d’ altres consideracions respecte aquesta mala aplicació de les contribucions especials a Campredó també afirma textualment “ valorem que els acords d’imposició de contribucions especials d’un tram del carrer Bonavista i altres (Campredó), estan mancats d’una base legal que els justifiqui i que amb els mateixos es crea un greuge fiscal a les persones afectades, per la qual cosa valorem que previ els acords que en dret corresponguin caldria revisar i en el seu cas deixar sense efecte els mateixos”.

Estic segur, que tal com des d’un inici el nostre grup municipal va demanar, es farà cas al Síndic, es rectificarà i es deixaran sense efecte unes contribucions especials que mai s’havien d’ haver aprovat.

Una vegada més el govern del Sr. Sabaté, o el que queda del dit govern, torna a demostrar que una eina útil, com són les contribucions especials, o un bon projecte, en les seves mans es transforma en un desgavell de dimensions considerables. I una vegada més per no voler escoltar haurà de procedir a rectificar.

Any Nou

Aprofitant el començament del nou any , i rebudes algunes peticions i suggeriments d’altres blocaires o usuaris, desprès d’un període excessivament llarg d’inactivitat reinicio les meves aportacions periòdiques. Així mateix, aprofito per constatar que no resulta fàcil, al menys per a mi, mantenir el bloc amb aportacions freqüents. Per aquest motiu, vagi des d’aquí la meva felicitació per als que ho fan de forma habitual. Entre els bons propòsits d’aquest any nou també hi serà aquest, i ja aventuro que serà difícil. Ja veurem