Joan Cid i Mulet

Demà s’inauguren a Jesús tot un seguit d’actes que s’han preparat amb l’impuls de la EMD de Jesús per commemorar al llarg del 2007 el centenari del naixement de Joan Cid i Mulet. El programa que s’ha preparat, sols pot rebre elogis, és complert, és atractiu, i és divers com l’activitat desenvolupada per part de Cid i Mulet. Per tant, des d’aquestes ratlles felicitats al tots el que ho fan possible, entre d’altres al seu president Pere Panisello, a la regidora de cultura Dolors Queral, i sobretot gràcies per la col·laboració i treball desinteressat d’una de les persones que més ha estudiat, més coneix i més ha divulgat l’obra de Cid i Mulet, Emigdi Subirats.
Aquest tortosí universal i polifacètic, va desenvolupar moltes activitats al llarg dels seus setanta cinc anys de vida. Entre moltes de les seves activitats avui vull recordar la seva condició de Regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa, en uns temps d’extrema dificultat; i ho vull fer reproduint una carta que envia des de l’exili a l’alcalde de la ciutat, amb la única preocupació que la ciutat pogués recuperar part del seu patrimoni religiós i dels seus arxius. Aquest carta ho diu tot sobre la seva trajectòria política i la seva estima a Tortosa. Aquesta carta, avui es troba a l’arxiu comarcal de les Terres de l’Ebre, i tal com explica Ramon Miravall fou esmicolada i llençada a una paperera de l’ajuntament d’on va ser recuperada pel secretari d’aquell moment el Sr Andreu Celma, el qual va recollir el trossos, la reconstruir i la va guardar a un calaix de l’ajuntament, des d’on vint-i-cinc anys més tard es traslladà al seu destí actual.

Carta 25 de març de 1939

“ Sr. Alcalde de Tortosa,
Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin víctima del robo i del saqueig. Tothom coneix a Tortosa la meva actuació. Cal, ara, però, que tot allò que jo havia aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de casa Tuní va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementaris.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars i religioses foren curosament guardats i recollits al Col·legi de Sant Lluís, on els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes foren dipositats al Banc d’Espanya i traslladats a Barcelona, on, segons referències, continuaven encara. Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces militars abans de passar la frontera van intentar endur-se-la. Podeu fer gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia classificat tot l’ornamental de la Catedral. Quant menys hi era fins que pel març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria d’imatges de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar a la ciutat tota la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien d’haver sortit mai.
Us saluda cordialment vostre compatrici

Joan Cid i Mulet”

Comentari Final: Ara fa un any al ple del 6 de març del 2006, i a proposta del grup municipal d’ERC, es va aprovar nomenar-lo, a títol pòstum, fill predilecte de la ciutat, i es va declarar l’any 2007 a Tortosa l’any Joan Cid i Mulet. Una vegada més hem de lamentar la poca sensibilitat del govern socialista a Tortosa, el qual un any després encara no ha presentat, ni ha previst, cap programa d’actes que recolzi aquesta iniciativa. Sort, però, que des de l’ EMD de Jesús la sensibilitat envers aquest jesusenc i tortosí, ha estat molt diferent.

ORFEÓ CATALÀ - ORFEÓ TORTOSÍ

Ahir, dissabte, vaig tenir el plaer de poder assistir a un magnífic concert de l’Orfeó Català a Tortosa.
L’Orfeó català és una institució centenària, que ha estat una referència en el món cultural del nostre país des de la seva fundació a l’any 1891, per part del mestre Lluís Millet. Durant molts anys, ha estat una flama incombustible de la cultura catalana a casa nostra i arreu del mon. També centenari és l’orfeó Tortosí, amfitrió del concert, i institució, que a Tortosa també ha estat i és un referent cultural de primer ordre.
El concert va ser magnífic, i magistralment portat per el seu director, el sabadellenc Josep Vila i Casañas. El programa del concert va ser força encertat, i en la segona part, ens va oferir tot un conjunt de nadales que varen formar part del programa del tradicional concert que l’orfeó ofereix al Palau de la Musica el dia de Sant Esteve. I finalment una fita històrica, varem tenir el goig de poder escoltar cantar conjuntament l’orfeó català i el tortosí dues peces. Especialment emotiu va ser, escoltar, el cant de la senyera que va tancar el concert interpretat pels dos orfeons.
Aquesta iniciativa cultural a Tortosa va ser possible gràcies a la constància i perseverança de l’Orfeó Tortosí, que cercava aquesta possibilitat dins dels actes del seu centenari l’any passat , i finalment ho va aconseguir ara. I sobretot, ha estat possible gràcies al mecenatge de l’Obra social de Caixa Penedès, a la que cal agrair de forma especial des de Tortosa aquesta iniciativa. A tots felicitats i gràcies per la vostra feina.

Contribucions Especials

La llei d’hisendes locals contempla les contribucions especials com un dels recursos que disposen els Ajuntaments per finançar algunes de les seves obres. De fet, la llei preveu que es puguin establir quan, entre altres requisits, la realització d’obres o l’establiment o ampliació de serveis municipals beneficien a un ciudatà o suposin un increment de valor dels seus béns.

Aquest és un recurs que algunes administracions municipals, com és el cas de Tortosa, en la meva opinió, de forma poc encertada, no han utilitzat quasi mai. Crec, que en un futur, caldrà aplicar aquest tribut al nostre municipi, de forma ordenada, planificada i justa. Algú pot pensar que no és molt habitual, que un candidat, a menys de cinc mesos de les eleccions, es manifesti clarament a favor l’aplicació d’un nou tribut. Però, crec que cal ser clar, en els plantejaments financers a nivell municipal, i cal explicar que les contribucions especials, ben aplicades, poden ser des d’un òptica teòrica un tribut, equitatiu i just, que pot ajudar a finançar determinades obres públiques que afavoreixin a determinats conciutadans, sense que sigui necessari augmentar altres tributs com són els impostos, o incrementant l’endeutament (que no és res més que un diferiment de l’increment d’impostos, és a dir, no augmentem avui els impostos però ho hauran de fer els nostres fills per pagar els nostres deutes).

Ara bé, aquesta posició tant clara, contundent i compromesa, no té res a veure amb l’aplicació arbitrària, discriminatòria, i sense fonamentació que està intentant fer l’actual govern de l’ajuntament de Tortosa a unes obres al poble de Campredó. En aquest cas, es pretén cobrar contribucions especials per la continuació d’unes obres que fa menys de tres anys el govern del Sr Sabaté va iniciar sense aplicar contribucions especials. A més, suposa començar a aplicar aquests tributs a un poble que no és precisament de les zones més afavorides del nostre municipi. I per més despropòsit, afecten a part d’unes obres que les empreses que varen urbanitzar aquella zona ja hagués tingut que pagar en el seu moment, i no ara els propietaris d’aquests habitatges.

Per tant, no és d’estranyar que el mateix Síndic de Greuges de Catalunya s’hagi adreçat al Sr.Sabate manifestat al respecte d’aquest expedient de contribucions especials, que“ la institució del Síndic de Greuges valora que si existeix una actuació administrativa discriminatòria, no fonamentada ni tan sols en principis de discrecionalitat”. El mateix Síndic a part d’ altres consideracions respecte aquesta mala aplicació de les contribucions especials a Campredó també afirma textualment “ valorem que els acords d’imposició de contribucions especials d’un tram del carrer Bonavista i altres (Campredó), estan mancats d’una base legal que els justifiqui i que amb els mateixos es crea un greuge fiscal a les persones afectades, per la qual cosa valorem que previ els acords que en dret corresponguin caldria revisar i en el seu cas deixar sense efecte els mateixos”.

Estic segur, que tal com des d’un inici el nostre grup municipal va demanar, es farà cas al Síndic, es rectificarà i es deixaran sense efecte unes contribucions especials que mai s’havien d’ haver aprovat.

Una vegada més el govern del Sr. Sabaté, o el que queda del dit govern, torna a demostrar que una eina útil, com són les contribucions especials, o un bon projecte, en les seves mans es transforma en un desgavell de dimensions considerables. I una vegada més per no voler escoltar haurà de procedir a rectificar.

Any Nou

Aprofitant el començament del nou any , i rebudes algunes peticions i suggeriments d’altres blocaires o usuaris, desprès d’un període excessivament llarg d’inactivitat reinicio les meves aportacions periòdiques. Així mateix, aprofito per constatar que no resulta fàcil, al menys per a mi, mantenir el bloc amb aportacions freqüents. Per aquest motiu, vagi des d’aquí la meva felicitació per als que ho fan de forma habitual. Entre els bons propòsits d’aquest any nou també hi serà aquest, i ja aventuro que serà difícil. Ja veurem