Vist el discurs que va fer el ja avui president del Govern espanyol en el debat d’investidura, així com les respostes que va adreçar al portaveu del grup de Convergència i Unió (CiU) i a altres portaveus, m’envaeixen tots els sentiments de preocupació possibles, per molts motius, però voldria destacar-ne tres. Primer un menyspreu a la realitat catalana i a Catalunya en general, tant pel que fa a la seva intervenció com a la rèplica. En segon lloc, un tuf recentralitzador en moltes de les mesures anunciades. I, en tercer lloc, una ignorància absoluta vers la realitat dels ajuntaments i de les corporacions locals en general, malgrat la seva preocupant situació financera. Per tot plegat, la conclusió de la sessió d’investidura no pot ser bona. Ens espera una legislatura molt complicada. I si el Partit Popular no canvia el seu discurs i no és conscient que ha d’escoltar a CiU, no només pel que aquesta força política ha representant durant els últims 30 anys al Congrés, sinó perquè ha estat la formació més votada en totes les eleccions, també en les eleccions generals a Catalunya, segurament el mandat que ara comença serà molt complicat.
En canvi, així com he estat molt crític amb el discurs d’investidura, voldria donar un missatge de confiança en relació a la configuració del nou govern, malgrat que s’haurà de demostrar en el temps. Caldrà veure quina és la seva actuació, però ningú no pot negar que és un conjunt de persones preparades tècnicament, amb experiència i bagatge polítics, en un moment en què es requereixen dosis elevades de les dues coses. Des de la discrepància política i ideològica, cal desitjar-los molta sort i encert.
Friday, December 23, 2011
Monday, November 21, 2011
CiU guanya a Tarragona i guanya a Catalunya
Per primera vegada, Convergència i Unió ha guanyat unes eleccions generals a la demarcació de Tarragona, que al mateix temps ha suposat guanyar-les també a Catalunya. Malgrat que en campanya electoral CiU ha volgut parlar de propostes per tirar endavant el país i per afrontar la difícil situació econòmica en què ens trobem, els partits de l'oposició -inclòs el Partit Popular- han preferit plantejar les eleccions generals com una estratègia de desgast contra el govern de la Generalitat pels ajustos pressupostaris que s'han hagut de fer.
Els resultats de les eleccions generals a Catalunya són molt clars i permeten, en aquest sentit, treure'n algunes conclusions. La primera és per constatar que la majoria del poble de Catalunya comprèn els esforços i els ajustos que ha hagut de fer el govern de la Generalitat, amb el president Artur Mas al capdavant, i rebutja la demagògia política que tota l'oposició ha fet vers aquesta qüestió. En segon lloc, es bo recordar ara i aquí que aquesta victòria arriba un any després que la majoria dels catalans van donar el seu suport i confiança a Convergència i Unió per governar Catalunya, amb el convenciment que la nostra força era la millor per agafar les regnes del país en un moment molt complicat. Una majoria que va tornar a reproduir-se sis mesos després, quan CiU va tornar a imposar-se en les eleccions locals i els ciutadans van tornar a confiar en nosaltres com la força que millor representa els interessos del país. Continuarem treballant amb fermesa i constància com sempre hem fet.
Els resultats de les eleccions generals a Catalunya són molt clars i permeten, en aquest sentit, treure'n algunes conclusions. La primera és per constatar que la majoria del poble de Catalunya comprèn els esforços i els ajustos que ha hagut de fer el govern de la Generalitat, amb el president Artur Mas al capdavant, i rebutja la demagògia política que tota l'oposició ha fet vers aquesta qüestió. En segon lloc, es bo recordar ara i aquí que aquesta victòria arriba un any després que la majoria dels catalans van donar el seu suport i confiança a Convergència i Unió per governar Catalunya, amb el convenciment que la nostra força era la millor per agafar les regnes del país en un moment molt complicat. Una majoria que va tornar a reproduir-se sis mesos després, quan CiU va tornar a imposar-se en les eleccions locals i els ciutadans van tornar a confiar en nosaltres com la força que millor representa els interessos del país. Continuarem treballant amb fermesa i constància com sempre hem fet.
Monday, September 05, 2011
Menys 30 anys
Algú pot pensar que en els últims trenta anys no hem progressat el suficient, ni el suficientment ràpid, per incrementar el nostre sostre nacional. Però ningú no pot discutir que en els últims dies hem assistit a dos fets que poden representar una clara involució per al nostre país i per als catalans. Una involució, la primera, que ha vingut de la mà dels dos grans partits estatals, PSOE i PP, que quan es tracta de limitar les aspiracions nacionals del nostre país troben fàcilment un punt d’encontre, fan desaparèixer les diferències partidistes i arriben amb celeritat al consens. Un consens, el constitucional, que PP i PSOE han trencat sense miraments i sense tenir en compte els plantejaments de qui, com CiU, han ajudat a recórrer aquest camí de 30 anys, des de la transició fins a la consolidació de la democràcia. Ens han necessitat per fer aquest camí, però ara no han tingut cap mirament a l’hora d’unir forces per atacar frontalment els interessos de Catalunya, lesionant les nostres aspiracions d’autogovern i posant en crisi el nostre model d’autonomia financera. I això ha passat amb la complicitat, una vegada més, dels diputats del PSC.
Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.
Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.
Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.
Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.
Tuesday, June 21, 2011
Respecte per a tots
El passat 11 de juny, en la constitució de l’Ajuntament de Tortosa, es van produir uns fets que, salvant les distàncies, van reproduir-se uns dies després a les portes del Parlament de Catalunya. Puc entendre que hi hagi gent disconforme amb l’actual sistema democràtic. Puc entendre també que es busquin vies per visualitzar aquesta disconformitat i discrepància. Però no puc entendre ni compartir de cap de les maneres els fets que es van produir al Parlament i a l’Ajuntament, on els diputats i regidors, en el nostre cas, vàrem ser increpats i insultats.
Però el que encara em resulta més incomprensible és que hi hagi persones que intenten justificar directament o indirecta unes actituds o uns moviments que no tenen cap mena de capacitat d’autoregular-se, de prendre decisions o si més no de fer-les respectar.
No dic pas que el sistema actual no necessiti millorar i guanyar proximitat al ciutadà. Segurament poden haver-hi idees de les que hem sentit aquests dies que poden ser profitoses per millorar el sistema democràtic. Ara bé, el carrer és de tots i no només d’alguns que se’l volen fer exclusivament seu. El mateix respecte es mereixen els anomenats indignats com els que estem desenvolupant una activitat política fruit d’unes eleccions democràtiques.
I, al final, tothom ha de saber defensar les seves idees i posicions democràticament i respectant als demés, sense que calgui amagar-se o camuflar-se en l’anonimat. El que pertoca, en qualsevol cas, és acceptar l’opinió de la majoria, perquè si finalment són les minories les que condicionen les majories, això només té un nom i una vivència que la nostra societat malauradament ja ha conegut i que els demòcrates rebutgem frontalment.
Però el que encara em resulta més incomprensible és que hi hagi persones que intenten justificar directament o indirecta unes actituds o uns moviments que no tenen cap mena de capacitat d’autoregular-se, de prendre decisions o si més no de fer-les respectar.
No dic pas que el sistema actual no necessiti millorar i guanyar proximitat al ciutadà. Segurament poden haver-hi idees de les que hem sentit aquests dies que poden ser profitoses per millorar el sistema democràtic. Ara bé, el carrer és de tots i no només d’alguns que se’l volen fer exclusivament seu. El mateix respecte es mereixen els anomenats indignats com els que estem desenvolupant una activitat política fruit d’unes eleccions democràtiques.
I, al final, tothom ha de saber defensar les seves idees i posicions democràticament i respectant als demés, sense que calgui amagar-se o camuflar-se en l’anonimat. El que pertoca, en qualsevol cas, és acceptar l’opinió de la majoria, perquè si finalment són les minories les que condicionen les majories, això només té un nom i una vivència que la nostra societat malauradament ja ha conegut i que els demòcrates rebutgem frontalment.
Monday, May 16, 2011
El finançament local en campanya
Estic veient, en aquesta campanya electoral, que en la majoria de debats entre els diferents candidats no surt gaire la qüestió del finançament dels ajuntaments. Entenc que tothom té clar que el sistema actual de finançament dels ens locals és molt deficitari. Tanmateix, seria hora que aquesta qüestió s’anés fent més present en les campanyes electorals. Perquè no es tracta només que els candidats expliquin les seves diferents propostes, sinó com i d’on surten els recursos que les han de finançar.
És urgent una nova Ley de Haciendas Locales i una Llei de Finances Locals catalana. Malgrat que tots som conscients que el gruix del problema s’ha de resoldre, malauradament, via Madrid. I a Madrid, tant el PP com el PSOE, ens han donat prou exemples de com resolen les coses: amb lleis insuficients i dolentes, i buscant excuses per incomplir-les. Un exemple d’això últim ha estat el nou i pèssim sistema de finançament de les Comunitats Autònomes, que no s’ha tardat ni un any a incomplir-se, amb els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat, tal i com han posat en evidència tots els partits polítics catalans. Bé, tots no. L’excepció ha tornat a ser el PSC, que una vegada més ha funcionament com una regional del PSOE més que no pas com un partit nacional.
És urgent una nova Ley de Haciendas Locales i una Llei de Finances Locals catalana. Malgrat que tots som conscients que el gruix del problema s’ha de resoldre, malauradament, via Madrid. I a Madrid, tant el PP com el PSOE, ens han donat prou exemples de com resolen les coses: amb lleis insuficients i dolentes, i buscant excuses per incomplir-les. Un exemple d’això últim ha estat el nou i pèssim sistema de finançament de les Comunitats Autònomes, que no s’ha tardat ni un any a incomplir-se, amb els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat, tal i com han posat en evidència tots els partits polítics catalans. Bé, tots no. L’excepció ha tornat a ser el PSC, que una vegada més ha funcionament com una regional del PSOE més que no pas com un partit nacional.
Monday, April 04, 2011
Irresponsabilitat tripartita
El govern de la Generalitat es veu obligat a posar en marxa un pla d'austeritat per tal de reduir un 10 per cent la despesa per a 2011, uns 3.000 milions d'euros, amb l'objectiu de reduir el dèficit del 3,6 % al 1,3% del PIB. Es tracta d'un esforç com el que han fet, i estan fent encara, les famílies, els autònoms i les empreses del nostre país. Un esforç, el del govern de la Generalitat, que si s'hagués fet abans, avui estaríem parlat d'un ajust menys sever.
Efectivament, les mesures de contenció de la despesa pública s'haurien d'haver fet fa 3 anys. Però el tripartit, amb el PSC i l'ex-president José Montilla al capdavant, no van dedicar gaire esforços a contenir la despesa. Ans al contrari, van prémer l'accelerador del malbaratament de recursos, desbocant el dèficit públic. En aquesta irresponsable conducta segurament hi tenia a veure l'inconfessable convenciment del PSC, i dels seus companys de viatge al tripartit, ERC i ICV, que el final s'acostava i que no serien ells qui haurien de gestionar la pesada herència que deixaven. Qui ha hagut arremangar-se i empomar aquest llegat és l'actual govern d'Artur Mas i, en realitat, tot el país, amb mesures contundents, inajornables i també impopulars. L'ajust hauria estat menys dur si el tripartit hagués estat més responsable durant el temps que va governar. Per això resulten encara més irresponsables, i de molt poca categoria política i intel·lectual, els atacs de l'ex-president Montilla i altres ex-consellers a les decisions que ha hagut d'adoptar el govern del nostre país. Irresponsables i demagògiques, sobretot després que sortís a la llum la missiva que li va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda del govern del PSOE al conseller d'Economia, on convida la Generalitat a multiplicar per dos l'ajust del pla d'austeritat aprovat i a apujar els impostos als catalans, qui, per cert, som els que tenim els tipus més elevats de l'Estat.
Què complicat que és el paper del PSC. D'una banda, el govern amic del PSOE els deixa en evidència reconeixent la seva irresponsabilitat mentre van governar la Generalitat. I de l'altra, intentant marcar perfil a l'oposició atacant, de manera absolutament irresponsable, torno a repetir, les decisions que ha hagut d'adoptar el president Artur Mas per revertir el llegat del tripartit. Un govern embogit per gastar, ja sigui amb criteri o sense criteri.
Efectivament, les mesures de contenció de la despesa pública s'haurien d'haver fet fa 3 anys. Però el tripartit, amb el PSC i l'ex-president José Montilla al capdavant, no van dedicar gaire esforços a contenir la despesa. Ans al contrari, van prémer l'accelerador del malbaratament de recursos, desbocant el dèficit públic. En aquesta irresponsable conducta segurament hi tenia a veure l'inconfessable convenciment del PSC, i dels seus companys de viatge al tripartit, ERC i ICV, que el final s'acostava i que no serien ells qui haurien de gestionar la pesada herència que deixaven. Qui ha hagut arremangar-se i empomar aquest llegat és l'actual govern d'Artur Mas i, en realitat, tot el país, amb mesures contundents, inajornables i també impopulars. L'ajust hauria estat menys dur si el tripartit hagués estat més responsable durant el temps que va governar. Per això resulten encara més irresponsables, i de molt poca categoria política i intel·lectual, els atacs de l'ex-president Montilla i altres ex-consellers a les decisions que ha hagut d'adoptar el govern del nostre país. Irresponsables i demagògiques, sobretot després que sortís a la llum la missiva que li va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda del govern del PSOE al conseller d'Economia, on convida la Generalitat a multiplicar per dos l'ajust del pla d'austeritat aprovat i a apujar els impostos als catalans, qui, per cert, som els que tenim els tipus més elevats de l'Estat.
Què complicat que és el paper del PSC. D'una banda, el govern amic del PSOE els deixa en evidència reconeixent la seva irresponsabilitat mentre van governar la Generalitat. I de l'altra, intentant marcar perfil a l'oposició atacant, de manera absolutament irresponsable, torno a repetir, les decisions que ha hagut d'adoptar el president Artur Mas per revertir el llegat del tripartit. Un govern embogit per gastar, ja sigui amb criteri o sense criteri.
Subscribe to:
Posts (Atom)