Vist el discurs que va fer el ja avui president del Govern espanyol en el debat d’investidura, així com les respostes que va adreçar al portaveu del grup de Convergència i Unió (CiU) i a altres portaveus, m’envaeixen tots els sentiments de preocupació possibles, per molts motius, però voldria destacar-ne tres. Primer un menyspreu a la realitat catalana i a Catalunya en general, tant pel que fa a la seva intervenció com a la rèplica. En segon lloc, un tuf recentralitzador en moltes de les mesures anunciades. I, en tercer lloc, una ignorància absoluta vers la realitat dels ajuntaments i de les corporacions locals en general, malgrat la seva preocupant situació financera. Per tot plegat, la conclusió de la sessió d’investidura no pot ser bona. Ens espera una legislatura molt complicada. I si el Partit Popular no canvia el seu discurs i no és conscient que ha d’escoltar a CiU, no només pel que aquesta força política ha representant durant els últims 30 anys al Congrés, sinó perquè ha estat la formació més votada en totes les eleccions, també en les eleccions generals a Catalunya, segurament el mandat que ara comença serà molt complicat.
En canvi, així com he estat molt crític amb el discurs d’investidura, voldria donar un missatge de confiança en relació a la configuració del nou govern, malgrat que s’haurà de demostrar en el temps. Caldrà veure quina és la seva actuació, però ningú no pot negar que és un conjunt de persones preparades tècnicament, amb experiència i bagatge polítics, en un moment en què es requereixen dosis elevades de les dues coses. Des de la discrepància política i ideològica, cal desitjar-los molta sort i encert.
