Una motxilla massa pesada

Aquesta setmana hem celebrat el Ple de les ordenances fiscals de 2017, que són les desenes que porto a aprovació com a alcalde. Dissortadament no hem pogut contrastar les diferents posicions amb alguns grups de l’oposició, que un any més eludeixen el debat en torn a les qüestions econòmiques i, especialment, les tributàries. No ens ha d’estranyar que, cada any, busquin excuses diferents per intentar passar per alt aquestes qüestions, atès que no tenen arguments.

Alguns simplement no presenten cap iniciativa, com és el cas de Movem (ICV). Altres, com el PSC, simplement es dediquen a demanar rebaixa d’impostos i increment de despeses. Això, fins i tot els més novells, saben que no quadra. Tanmateix, abans de fer un repàs de la feina dels últims deu anys de govern, hem de recordar que aquest any proposem per tercer any consecutiu la congelació de tots els impostos i taxes, excepte la taxa de recollida d’escombraries, que reduïm un any més un -1%, amb una rebaixa acumulada els últims 4 anys del -12%. Això fa que les llars de Tortosa avui paguen en concepte de recollida d’escombraries menys del que pagaven el 2008, any d’implantació de la recollida selectiva.

A diferència d’èpoques anteriors, aquest govern no ha volgut apujar impostos als que ja paguen, sinó que ens hem centrat a fer pagar als que no pagaven mitjançant la depuració dels padrons. El nostre objectiu sempre ha estat fer possible que “si tots paguem, tothom pagarà menys”. Ara, quan algun grup polític municipal reclama constantment reducció d’impostos crec que és moment de fer memòria.

Durant els últims 10 anys hem fet un important esforç de contenció de la pressió fiscal, cosa que contrasta amb la política tributària desenvolupada pel govern anterior, format per PSC i ICV. Durant els 8 anys del seu mandat (1999/2007) van incrementar l’IBI un 84,71%, és a dir una mitjana anual del 10,59%. L’actual govern l’ha apujat un 8,60% en 10 anys, una mitjana del 0,86% anual. Si ens fixem en l’IAE, l’anterior equip de govern va pujar-lo un 72,2% en 7 anys; nosaltres l’hem apujat un 6,16% en 10 anys. L’impost sobre vehicles de tracció mecànica es va incrementar un 39,3% durant el govern PSC-ICV, mentre que el nostre govern no l’ha pujat ni una dècima. Una situació semblant s’ha produït en l’impost conegut com la Plusvàlua, que l’anterior govern va apujar un 42,3% en set anys i nosaltres no hem incrementat.

Tanmateix, el més significatiu és l’evolució de la taxa d’escombraries, que el govern de PSC i ICV van incrementar un 118,8 per cent en 8 anys, front al 5,95 per cent dels 10 anys del nostre govern. Davant d’aquestes dades no és d’estranyar que alguns regidors defugin el debat i es limitin alguns a no fer res i altres a fer rodes de premsa on no es poden contrastar idees i troben excuses per no debatre en el Ple de l’Ajuntament. Tot plegat perquè és molt difícil defensar el que van fer durant vuit anys de govern i el que ara demanen quan estan a l’oposició.

Nosaltres continuarem treballant intentant assolir la màxima equitat tributària a Tortosa, on pràcticament havent congelat els tributs estem recaptant molt més. Això ens ha permès poder afrontar l’ordenació de les finances municipals sense incrementar la pressió fiscal en un dels pitjors moments econòmics.

El mateix podem dir en relació al deute de l’Ajuntament de Tortosa. Resulta curiós que quan portem al Ple una amortització extraordinària del deute de vora 1 milió d’euros, tampoc vulguin debatre. Està clar que a PSC i Movem/ICV se’ls fa molt difícil debatre sobre les finances municipals. La motxilla els pesa molt.

COMPARATIVA INCREMENT PRINCIPALS TRIBUTS

                                        8 anys govern PSC/ICV                                  10 anys govern Ferran Bel

TRIBUT	1999/2007	Mitjana anual	2007/2017	Mitjana anual
IBI	84,71%	10,59%	8,60%	0,86%
IAE	72,2%	9,02%	6,16%	0,62%
Impost vehicles IVTM	39,3%	4,91%	0%	0%
Plusvàlua IIVTNU	42,3%	5,29%	0%	0%
Taxa escombraries	118,8%	14,85%	5,95%	0,59%

 Ferran Bel i Accensi

Alcalde de Tortosa

(Article publicat al setmanari L'Ebre - 7/10/2016)

Ebre

La setmana passada, al Congrés dels Diputats, es va perdre una oportunitat única per defensar el riu Ebre i el seu delta. Si els partits que, en el seu moment, tant a al Parlament, com als ajuntaments i consells comarcals, es van pronunciar a favor d’un cabal ecològic suficient per a la preservació del tram final de l’Ebre, a més de manifestar-se pels carrers d’Amposta, haguessin votat en el mateix sentit a la Cambra Baixa, avui l’Ebre disposaria d’uns cabals mínims superiors als previstos en el Pla Hidrològic i necessaris per preservar el delta de l’Ebre. Però malauradament no ha estat així. No ha estat així perquè, una vegada més, els socialistes catalans han tornat a donar l’esquena a Catalunya. De fet, els únics que van pronunciar-se diferent del PSOE en aquesta votació van ser els diputats de la federació socialista de l’Aragó, acreditant d’aquesta manera que tenen molta més autonomia i capacitat d’influència que el PSC, que encara pretén fer creure que és un partit autònom.
 
Ho vaig dir al Congrés i em refermo que no s’ha de fer demagògia ni enfrontar territoris en aquesta qüestió. El delta de l’Ebre no és només un problema de les Terres de l’Ebre, de Catalunya, de l’Estat espanyol o d’Europa. Tanmateix, des de Democràcia i Llibertat continuarem lluitant per uns cabals que considerem imprescindibles per preservar els ecosistemes i l’economia del tram final del riu Ebre i el seu delta. Però no ens hem d’enganyar, vist el comportament de determinades formacions polítiques que continuen dient una cosa a Catalunya i en fan una altra de diferent a Madrid, queda clar que cal continuar tirant endavant la lluita en l’àmbit jurídic, especialment a la Unió Europea.

(Publicat a e-noticies l'11-04-16)

Parlem-ne

Durant aquest dies estem assistint a l’escenificació de situacions de diàleg, i de tot el contrari, en l’activitat política catalana i espanyola. Mes enllà de cap situació especifica, voldria fer algunes reflexions al respecte.

El diàleg, i també l’acord posterior, és un valor que segurament en la vida política de la nostra societat ha estat freqüentment menystingut, i fins i tot en ocasions s’ha  assimilat  a una posició  de debilitat o feblesa. Error greu. A la vegada, també de forma errònia, des de la meva perspectiva s’han marcat línies vermelles o cordons sanitaris en relació a excloure del diàleg i conseqüentment de l’acord a determinades formacions polítiques. De nou, un greu error. En altres ocasions hem constatat com el fracàs del diàleg i la no concreció de cap acord ha generat tanta frustració, que ha estat motiu de l’eliminació del diàleg futur i un trencament absolut de relacions, error greu també des de la meva òptica.

En política crec que mai s’ha d’excloure la possibilitat,  o millor dit la necessitat, de dialogar amb cap actor polític, fins i tot en aquelles ocasions en què tenim la certesa que el distanciament és molt important o les posicions son del tot irreconciliables, que no es pot plantejar de cap manera ni resulta possible cap acord global. Però fins i tot en situacions de distanciament molt gran, el fet de parlar i contrastar posicions s’ha de poder produir, perquè pot comportar acords puntuals, de mínims si es vol, però que poden servir per desencallar  situacions que poden resultar molt complexes i en un futur poder derivar en acords més amplis.

Segurament en política, com en qualsevol àmbit de la vida, es poden trobar motius per intentar justificar la voluntat o conveniència de no dialogar i no acordar. A curt termini pot semblar raonable o necessari fer-ho. Però aquesta serà sempre pitjor alternativa que mantenir el diàleg, entès com explicar i escoltar, malgrat aquest no es concreti en cap acord.

Així doncs, des de la fermesa i la convicció de cada una de les nostres posicions i sense renunciar en cap cas als nostres objectius més suprems, en la política catalana i també en l’espanyola el diàleg i l’acord han de ser valors que cotitzin a l’alça. I com crec que l’activitat política d’una comunitat no és res més que el reflex de com és aquella societat, es fa necessari que en la nostra el diàleg i l’acord siguin actituds ben valorades, mentre què la falta de diàleg i l’exclusió siguin actituds penalitzades socialment.

I una consideració final, que resulta òbvia. Per dialogar i acordar ha d’existir veritable voluntat per les dues parts i  respecte mutu. 

(Publicat a e-noticies 19/02/2016)

Ferran Bel demana la compareixença al Congrés de la Ministra d’Agricultura perquè informi sobre les irregularitats a Acuamed

El diputat Ferran Bel ha demanat la compareixença urgent al Congrés de la Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, perquè expliqui les actuacions que pensa dur a terme el Govern de l’Estat en relació a les irregularitats que s’han conegut per part de l’empresa pública Acuamed. “Volem que la ministra doni explicacions sobre aquestes irregularitats i sobre la situació de paràlisi o semiparàlisi de les obres de descontaminació de Flix.” En la petició de compareixença, que el diputat ebrenc va presentar ahir, es recorda que Acuamed està sent objecte d’investigació per delictes de malversació, suborn i frau contra l’Administració, que poden estar afectant alts càrrecs del Ministeri d’Agricultura.

(Nota de premsa 04/02/16)