Monday, December 16, 2013

Una lliçó d'unitat i política

Tenim data i pregunta. Una pregunta que pot agradar més o menys però que ningú no pot discutir que té una gran virtut: neix consensuada i defensada per totes les forces polítiques catalanes que aposten pel dret a decidir. Estem davant d’una pregunta inclusiva, resultat d’un exercici d’unitat dels partits polítics catalans davant la intransigència de l’Estat espanyol. El mèrit és encara més important si tenim en compte que molts sectors a l’Estat donaven per mort el procés pel dret a decidir, en la mesura que tenien el convenciment que serien els mateixos catalans qui l’acabaríem sacrificant en no ser capaços de posar-nos d’acord ni amb la data ni amb la pregunta. Doncs res d’això no ha passat. I ara tenim un bloc parlamentari, ampli i molt majoritari, representatiu igualment d’una part molt majoritària de la societat, que ha estat capaç de superar les lògiques diferències entre partits per defensar amb una única veu la voluntat del poble català.
 
I en aquest punt, penso que cal fer un reconeixement i una reivindicació a la figura del president Mas. El seu mèrit és gran, perquè ha estat capaç de posar junts a partits polítics amb idearis molt diferents entre sí, però que comparteixen allò que és essencial en aquest moment per al nostre país: decidir el nostre futur com a poble en un marc de democràcia i llibertat. Artur Mas ha patit atacs constants, des de fora de Catalunya i també des de dins. Però el seu capteniment, la seva fermesa i convicció en la recerca d’un acord majoritari fa que l’escenificació de tots els partits pel dret a decidir junts, compartint una data i pregunta clares, donin una força encara molt més gran al procés.
 
I tot això ha estat possible mentre patim la pitjor situació econòmica en molts anys i sense comptar amb la necessària col·laboració, en moments d’extrema dificultat, dels partits de l’oposició ni, òbviament, amb la del Govern de l’Estat.

(Publicat a e-noticies el 16/12/13)