Estem en una situació econòmica complicada, de caràcter estructural, amb insuficiència de recursos, amb competències impròpies que els ajuntaments han d’assumir sense finançament, i de deslleialtat institucional per part dels parlaments que continuen legislant i creant noves competències per als ens locals sense dotar-les de recursos addicionals. La situació s’agreuja amb una delicada situació estructural per una falta evident de tresoreria.
Cal reconèixer que el nou govern espanyol ha reaccionat ràpidament i ha convocat la Comissió Nacional d’Administracions Locals, on s’han plantejat difernts propostes per fer front a aquesta situació. Malgrat que encara no s’han concretat, algunes d’aquestes han de ser benvingudes, com és el cas de l’avançament parcial de la liquidació definitiva de 2010 o una nova línia de finançament ICO per poder pagar als proveïdors. En canvi, es constata que la mesura anunciada pel govern de diferir el pagament de les liquidacions negatives de 2008 i 2009, passant de 5 a 10 anys, no serà efectiva com a molt aviat fins al juliol, amb la qual cosa es dificulta encara més el pressupost de 2012 per a molts ajuntaments.
Quant a les mesures estructurals, de moment només bones intencions i bones paraules. Però si no hi ha una major concreció en els propers mesos caldrà pensar que aquest govern, igual com han fet els anteriors, no té una decidida voluntat de resoldre el problema endèmic del finançament municipal, que és en definitiva el que sustenta l’administració més propera al ciutadà.
