Juan Palomo era un personatge molt conegut per les espanyes, aquell que lligava amb la frase "yo me lo guiso, yo me lo como". I aquest ha estat, precisament, el comportament que ha tingut el govern espanyol en relació a l'objectiu de dèficit per a l'any 2012. De manera absolutament unilateral, l'executiu central ha decidit fixar un 8,5 per cent de dèficit per a l'Estat, enlloc del 4% que s'havia fixat en el marc de la Unió Europea. És un aspecte que podem considerar raonable ja que una reducció del 8,4% fins al 4% no era realista. Per tant, més enllà del fet que el govern no ho ha pactat prèviament i que ha generat una mica de desconcert dins de la UE, considero que la mesura no és pas criticable.
Ara bé, l'executiu del Partit Popular, igual que Juan Palomo, continua decidint unilateralment dins de l'Estat com redistribueix i assigna aquest dèficit. I com deia fa poc el senador Jordi Vilajoana, ells es reparteixen les cartes i es queden les millors. A l'hora de distribuir aquest dèficit entre l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals, el govern ha fixat per a l'Estat un 4% de dèficit, que implica una reducció del 21,56% respecte el de l'any passat. En canvi, a les comunitats autònomes el govern ha posat un límit de dèficit del 1,5%, la qual cosa suposa reduir un 48,97% el de 2011. En termes estrictament numèrics, aquesta és una assignació asimètrica i desproporcionada. Però, més enllà dels números, aquesta és una decisió que no té en compte que les comunitats autònomes, també la Generalitat, són les administracions que gestionen un percentatge més elevat de despesa social. La conclusió és clara: el govern del senyor Rajoy no es retalla ell per retallar als altres, malgrat que aquests altres són els que estan prestant els serveis que, en la difícil conjuntura actual, més necessiten els ciutadans.
És del tot raonable la reivindicació que planteja la Generalitat de poder modular, a nivell espanyol, els objectius de dèficit igual com ho fa l'Estat en l'àmbit europeu.
Tots estem compromesos amb els objectius d'estabilitat pressupostària. I Catalunya ha estat un exemple pioner dins l'Estat, independentment de quines hagin estat les conjuntures electorals. Tanmateix, queda molt clar que el Partit Popular disposa d'una àmplia majoria absoluta sorgida de les últimes eleccions que li permet actuar d'aquesta manera, sense cap tipus de mirament. Si el PP pretén utilitzar aquesta majoria durant tot el mandat amb els criteris de Juan Palomo, queda clar que tindrem una legislatura molt difícil. D'això no en tenim cap dubte.
Ferran Bel i Accensi
Wednesday, March 07, 2012
Wednesday, February 22, 2012
Reforma del món local ja
Ahir dimarts, fruit d'una interpel.lació que vaig fer la setmana anterior al ministre Montoro en nom del grup de CiU, vaig presentar una moció al Ple del Senat on es constata que tant la Llei de Bases de Règim local com la Llei de Finances, després de més de 25 anys de vigència, estan obsoletes. En base a aquest fet, la moció insta al Govern de l'Estat a presentar abans de finals d'any una nova Llei de Governs i Administració Local, on entre altres coses es fixin clarament les competències de cada ajuntament, es resolgui el problema de les competències impròpies, es faciliti la cooperacio intermunicipal, i es modernitzi l'administració més propera al ciudadà.
En la mateixa moció s'insta al Govern a què, en el mateix temini, presenti una nova Llei d'Hisendes Locals que suposi un nou model de finaçament local que aporti a les coorporacions locals els recursos suficients per fer front a les competències assignades. Malgrat que el dos grups majoritaris, PP i PSOE, van presentar dues esmenes que no vam incorporar per diferents motius, tant aquestes formacions com la resta de la Cambra es van sumar a l'iniciativa i la moció es va aprovar.
Està en mans del Govern central seu compliment. Esperem que en aquesta ocasió, a diferència del que han fet altres governs en anteriors ocasions, no es torni a decebre al món local. Les manifestacions i la predisposició del mateix ministre Cristóbal Montoro i del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, fan pensar en el seu compliment. Esperem que així sigui.
En la mateixa moció s'insta al Govern a què, en el mateix temini, presenti una nova Llei d'Hisendes Locals que suposi un nou model de finaçament local que aporti a les coorporacions locals els recursos suficients per fer front a les competències assignades. Malgrat que el dos grups majoritaris, PP i PSOE, van presentar dues esmenes que no vam incorporar per diferents motius, tant aquestes formacions com la resta de la Cambra es van sumar a l'iniciativa i la moció es va aprovar.
Està en mans del Govern central seu compliment. Esperem que en aquesta ocasió, a diferència del que han fet altres governs en anteriors ocasions, no es torni a decebre al món local. Les manifestacions i la predisposició del mateix ministre Cristóbal Montoro i del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, fan pensar en el seu compliment. Esperem que així sigui.
Thursday, January 26, 2012
Tímids primers moviments del govern de l’Estat sobre finançament local
Estem en una situació econòmica complicada, de caràcter estructural, amb insuficiència de recursos, amb competències impròpies que els ajuntaments han d’assumir sense finançament, i de deslleialtat institucional per part dels parlaments que continuen legislant i creant noves competències per als ens locals sense dotar-les de recursos addicionals. La situació s’agreuja amb una delicada situació estructural per una falta evident de tresoreria.
Cal reconèixer que el nou govern espanyol ha reaccionat ràpidament i ha convocat la Comissió Nacional d’Administracions Locals, on s’han plantejat difernts propostes per fer front a aquesta situació. Malgrat que encara no s’han concretat, algunes d’aquestes han de ser benvingudes, com és el cas de l’avançament parcial de la liquidació definitiva de 2010 o una nova línia de finançament ICO per poder pagar als proveïdors. En canvi, es constata que la mesura anunciada pel govern de diferir el pagament de les liquidacions negatives de 2008 i 2009, passant de 5 a 10 anys, no serà efectiva com a molt aviat fins al juliol, amb la qual cosa es dificulta encara més el pressupost de 2012 per a molts ajuntaments.
Quant a les mesures estructurals, de moment només bones intencions i bones paraules. Però si no hi ha una major concreció en els propers mesos caldrà pensar que aquest govern, igual com han fet els anteriors, no té una decidida voluntat de resoldre el problema endèmic del finançament municipal, que és en definitiva el que sustenta l’administració més propera al ciutadà.
Cal reconèixer que el nou govern espanyol ha reaccionat ràpidament i ha convocat la Comissió Nacional d’Administracions Locals, on s’han plantejat difernts propostes per fer front a aquesta situació. Malgrat que encara no s’han concretat, algunes d’aquestes han de ser benvingudes, com és el cas de l’avançament parcial de la liquidació definitiva de 2010 o una nova línia de finançament ICO per poder pagar als proveïdors. En canvi, es constata que la mesura anunciada pel govern de diferir el pagament de les liquidacions negatives de 2008 i 2009, passant de 5 a 10 anys, no serà efectiva com a molt aviat fins al juliol, amb la qual cosa es dificulta encara més el pressupost de 2012 per a molts ajuntaments.
Quant a les mesures estructurals, de moment només bones intencions i bones paraules. Però si no hi ha una major concreció en els propers mesos caldrà pensar que aquest govern, igual com han fet els anteriors, no té una decidida voluntat de resoldre el problema endèmic del finançament municipal, que és en definitiva el que sustenta l’administració més propera al ciutadà.
Friday, December 23, 2011
Sentiment agredolç
Vist el discurs que va fer el ja avui president del Govern espanyol en el debat d’investidura, així com les respostes que va adreçar al portaveu del grup de Convergència i Unió (CiU) i a altres portaveus, m’envaeixen tots els sentiments de preocupació possibles, per molts motius, però voldria destacar-ne tres. Primer un menyspreu a la realitat catalana i a Catalunya en general, tant pel que fa a la seva intervenció com a la rèplica. En segon lloc, un tuf recentralitzador en moltes de les mesures anunciades. I, en tercer lloc, una ignorància absoluta vers la realitat dels ajuntaments i de les corporacions locals en general, malgrat la seva preocupant situació financera. Per tot plegat, la conclusió de la sessió d’investidura no pot ser bona. Ens espera una legislatura molt complicada. I si el Partit Popular no canvia el seu discurs i no és conscient que ha d’escoltar a CiU, no només pel que aquesta força política ha representant durant els últims 30 anys al Congrés, sinó perquè ha estat la formació més votada en totes les eleccions, també en les eleccions generals a Catalunya, segurament el mandat que ara comença serà molt complicat.
En canvi, així com he estat molt crític amb el discurs d’investidura, voldria donar un missatge de confiança en relació a la configuració del nou govern, malgrat que s’haurà de demostrar en el temps. Caldrà veure quina és la seva actuació, però ningú no pot negar que és un conjunt de persones preparades tècnicament, amb experiència i bagatge polítics, en un moment en què es requereixen dosis elevades de les dues coses. Des de la discrepància política i ideològica, cal desitjar-los molta sort i encert.
En canvi, així com he estat molt crític amb el discurs d’investidura, voldria donar un missatge de confiança en relació a la configuració del nou govern, malgrat que s’haurà de demostrar en el temps. Caldrà veure quina és la seva actuació, però ningú no pot negar que és un conjunt de persones preparades tècnicament, amb experiència i bagatge polítics, en un moment en què es requereixen dosis elevades de les dues coses. Des de la discrepància política i ideològica, cal desitjar-los molta sort i encert.
Monday, November 21, 2011
CiU guanya a Tarragona i guanya a Catalunya
Per primera vegada, Convergència i Unió ha guanyat unes eleccions generals a la demarcació de Tarragona, que al mateix temps ha suposat guanyar-les també a Catalunya. Malgrat que en campanya electoral CiU ha volgut parlar de propostes per tirar endavant el país i per afrontar la difícil situació econòmica en què ens trobem, els partits de l'oposició -inclòs el Partit Popular- han preferit plantejar les eleccions generals com una estratègia de desgast contra el govern de la Generalitat pels ajustos pressupostaris que s'han hagut de fer.
Els resultats de les eleccions generals a Catalunya són molt clars i permeten, en aquest sentit, treure'n algunes conclusions. La primera és per constatar que la majoria del poble de Catalunya comprèn els esforços i els ajustos que ha hagut de fer el govern de la Generalitat, amb el president Artur Mas al capdavant, i rebutja la demagògia política que tota l'oposició ha fet vers aquesta qüestió. En segon lloc, es bo recordar ara i aquí que aquesta victòria arriba un any després que la majoria dels catalans van donar el seu suport i confiança a Convergència i Unió per governar Catalunya, amb el convenciment que la nostra força era la millor per agafar les regnes del país en un moment molt complicat. Una majoria que va tornar a reproduir-se sis mesos després, quan CiU va tornar a imposar-se en les eleccions locals i els ciutadans van tornar a confiar en nosaltres com la força que millor representa els interessos del país. Continuarem treballant amb fermesa i constància com sempre hem fet.
Els resultats de les eleccions generals a Catalunya són molt clars i permeten, en aquest sentit, treure'n algunes conclusions. La primera és per constatar que la majoria del poble de Catalunya comprèn els esforços i els ajustos que ha hagut de fer el govern de la Generalitat, amb el president Artur Mas al capdavant, i rebutja la demagògia política que tota l'oposició ha fet vers aquesta qüestió. En segon lloc, es bo recordar ara i aquí que aquesta victòria arriba un any després que la majoria dels catalans van donar el seu suport i confiança a Convergència i Unió per governar Catalunya, amb el convenciment que la nostra força era la millor per agafar les regnes del país en un moment molt complicat. Una majoria que va tornar a reproduir-se sis mesos després, quan CiU va tornar a imposar-se en les eleccions locals i els ciutadans van tornar a confiar en nosaltres com la força que millor representa els interessos del país. Continuarem treballant amb fermesa i constància com sempre hem fet.
Monday, September 05, 2011
Menys 30 anys
Algú pot pensar que en els últims trenta anys no hem progressat el suficient, ni el suficientment ràpid, per incrementar el nostre sostre nacional. Però ningú no pot discutir que en els últims dies hem assistit a dos fets que poden representar una clara involució per al nostre país i per als catalans. Una involució, la primera, que ha vingut de la mà dels dos grans partits estatals, PSOE i PP, que quan es tracta de limitar les aspiracions nacionals del nostre país troben fàcilment un punt d’encontre, fan desaparèixer les diferències partidistes i arriben amb celeritat al consens. Un consens, el constitucional, que PP i PSOE han trencat sense miraments i sense tenir en compte els plantejaments de qui, com CiU, han ajudat a recórrer aquest camí de 30 anys, des de la transició fins a la consolidació de la democràcia. Ens han necessitat per fer aquest camí, però ara no han tingut cap mirament a l’hora d’unir forces per atacar frontalment els interessos de Catalunya, lesionant les nostres aspiracions d’autogovern i posant en crisi el nostre model d’autonomia financera. I això ha passat amb la complicitat, una vegada més, dels diputats del PSC.
Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.
Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.
Diuen que les desgràcies no venen mai soles, i aquest divendres en vàrem tenir dues en poques hores. La primera, la votació al Congrés de la reforma constitucional. I quan a Catalunya encara ens estàvem refent de la sotragada jacobina de PSOE i PP, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un ultimàtum al govern català perquè desfaci el camí fet durant la democràcia en matèria de normalització lingüística i ens carreguem el model d’immersió que tanta admiració ha aixecat a tot Europa, per la normalitat amb què s’ha dut a terme i pels excel·lent resultats que ha donat.
Ara, com ens recordava aquest diumenge el president Mas a Tortosa, la responsabilitat d’afrontar aquests reptes és de les institucions i de les persones que hi estem al capdavant. Però això no serà possible si no comptem amb el suport, el treball i la implicació de tot un poble. El poble català ja ho ha fet possible en altres ocasions i estic segur que ara ho tornarà a fer.
Tuesday, June 21, 2011
Respecte per a tots
El passat 11 de juny, en la constitució de l’Ajuntament de Tortosa, es van produir uns fets que, salvant les distàncies, van reproduir-se uns dies després a les portes del Parlament de Catalunya. Puc entendre que hi hagi gent disconforme amb l’actual sistema democràtic. Puc entendre també que es busquin vies per visualitzar aquesta disconformitat i discrepància. Però no puc entendre ni compartir de cap de les maneres els fets que es van produir al Parlament i a l’Ajuntament, on els diputats i regidors, en el nostre cas, vàrem ser increpats i insultats.
Però el que encara em resulta més incomprensible és que hi hagi persones que intenten justificar directament o indirecta unes actituds o uns moviments que no tenen cap mena de capacitat d’autoregular-se, de prendre decisions o si més no de fer-les respectar.
No dic pas que el sistema actual no necessiti millorar i guanyar proximitat al ciutadà. Segurament poden haver-hi idees de les que hem sentit aquests dies que poden ser profitoses per millorar el sistema democràtic. Ara bé, el carrer és de tots i no només d’alguns que se’l volen fer exclusivament seu. El mateix respecte es mereixen els anomenats indignats com els que estem desenvolupant una activitat política fruit d’unes eleccions democràtiques.
I, al final, tothom ha de saber defensar les seves idees i posicions democràticament i respectant als demés, sense que calgui amagar-se o camuflar-se en l’anonimat. El que pertoca, en qualsevol cas, és acceptar l’opinió de la majoria, perquè si finalment són les minories les que condicionen les majories, això només té un nom i una vivència que la nostra societat malauradament ja ha conegut i que els demòcrates rebutgem frontalment.
Però el que encara em resulta més incomprensible és que hi hagi persones que intenten justificar directament o indirecta unes actituds o uns moviments que no tenen cap mena de capacitat d’autoregular-se, de prendre decisions o si més no de fer-les respectar.
No dic pas que el sistema actual no necessiti millorar i guanyar proximitat al ciutadà. Segurament poden haver-hi idees de les que hem sentit aquests dies que poden ser profitoses per millorar el sistema democràtic. Ara bé, el carrer és de tots i no només d’alguns que se’l volen fer exclusivament seu. El mateix respecte es mereixen els anomenats indignats com els que estem desenvolupant una activitat política fruit d’unes eleccions democràtiques.
I, al final, tothom ha de saber defensar les seves idees i posicions democràticament i respectant als demés, sense que calgui amagar-se o camuflar-se en l’anonimat. El que pertoca, en qualsevol cas, és acceptar l’opinió de la majoria, perquè si finalment són les minories les que condicionen les majories, això només té un nom i una vivència que la nostra societat malauradament ja ha conegut i que els demòcrates rebutgem frontalment.
Monday, May 16, 2011
El finançament local en campanya
Estic veient, en aquesta campanya electoral, que en la majoria de debats entre els diferents candidats no surt gaire la qüestió del finançament dels ajuntaments. Entenc que tothom té clar que el sistema actual de finançament dels ens locals és molt deficitari. Tanmateix, seria hora que aquesta qüestió s’anés fent més present en les campanyes electorals. Perquè no es tracta només que els candidats expliquin les seves diferents propostes, sinó com i d’on surten els recursos que les han de finançar.
És urgent una nova Ley de Haciendas Locales i una Llei de Finances Locals catalana. Malgrat que tots som conscients que el gruix del problema s’ha de resoldre, malauradament, via Madrid. I a Madrid, tant el PP com el PSOE, ens han donat prou exemples de com resolen les coses: amb lleis insuficients i dolentes, i buscant excuses per incomplir-les. Un exemple d’això últim ha estat el nou i pèssim sistema de finançament de les Comunitats Autònomes, que no s’ha tardat ni un any a incomplir-se, amb els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat, tal i com han posat en evidència tots els partits polítics catalans. Bé, tots no. L’excepció ha tornat a ser el PSC, que una vegada més ha funcionament com una regional del PSOE més que no pas com un partit nacional.
És urgent una nova Ley de Haciendas Locales i una Llei de Finances Locals catalana. Malgrat que tots som conscients que el gruix del problema s’ha de resoldre, malauradament, via Madrid. I a Madrid, tant el PP com el PSOE, ens han donat prou exemples de com resolen les coses: amb lleis insuficients i dolentes, i buscant excuses per incomplir-les. Un exemple d’això últim ha estat el nou i pèssim sistema de finançament de les Comunitats Autònomes, que no s’ha tardat ni un any a incomplir-se, amb els 1.450 milions d’euros del Fons de Competitivitat, tal i com han posat en evidència tots els partits polítics catalans. Bé, tots no. L’excepció ha tornat a ser el PSC, que una vegada més ha funcionament com una regional del PSOE més que no pas com un partit nacional.
Monday, April 04, 2011
Irresponsabilitat tripartita
El govern de la Generalitat es veu obligat a posar en marxa un pla d'austeritat per tal de reduir un 10 per cent la despesa per a 2011, uns 3.000 milions d'euros, amb l'objectiu de reduir el dèficit del 3,6 % al 1,3% del PIB. Es tracta d'un esforç com el que han fet, i estan fent encara, les famílies, els autònoms i les empreses del nostre país. Un esforç, el del govern de la Generalitat, que si s'hagués fet abans, avui estaríem parlat d'un ajust menys sever.
Efectivament, les mesures de contenció de la despesa pública s'haurien d'haver fet fa 3 anys. Però el tripartit, amb el PSC i l'ex-president José Montilla al capdavant, no van dedicar gaire esforços a contenir la despesa. Ans al contrari, van prémer l'accelerador del malbaratament de recursos, desbocant el dèficit públic. En aquesta irresponsable conducta segurament hi tenia a veure l'inconfessable convenciment del PSC, i dels seus companys de viatge al tripartit, ERC i ICV, que el final s'acostava i que no serien ells qui haurien de gestionar la pesada herència que deixaven. Qui ha hagut arremangar-se i empomar aquest llegat és l'actual govern d'Artur Mas i, en realitat, tot el país, amb mesures contundents, inajornables i també impopulars. L'ajust hauria estat menys dur si el tripartit hagués estat més responsable durant el temps que va governar. Per això resulten encara més irresponsables, i de molt poca categoria política i intel·lectual, els atacs de l'ex-president Montilla i altres ex-consellers a les decisions que ha hagut d'adoptar el govern del nostre país. Irresponsables i demagògiques, sobretot després que sortís a la llum la missiva que li va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda del govern del PSOE al conseller d'Economia, on convida la Generalitat a multiplicar per dos l'ajust del pla d'austeritat aprovat i a apujar els impostos als catalans, qui, per cert, som els que tenim els tipus més elevats de l'Estat.
Què complicat que és el paper del PSC. D'una banda, el govern amic del PSOE els deixa en evidència reconeixent la seva irresponsabilitat mentre van governar la Generalitat. I de l'altra, intentant marcar perfil a l'oposició atacant, de manera absolutament irresponsable, torno a repetir, les decisions que ha hagut d'adoptar el president Artur Mas per revertir el llegat del tripartit. Un govern embogit per gastar, ja sigui amb criteri o sense criteri.
Efectivament, les mesures de contenció de la despesa pública s'haurien d'haver fet fa 3 anys. Però el tripartit, amb el PSC i l'ex-president José Montilla al capdavant, no van dedicar gaire esforços a contenir la despesa. Ans al contrari, van prémer l'accelerador del malbaratament de recursos, desbocant el dèficit públic. En aquesta irresponsable conducta segurament hi tenia a veure l'inconfessable convenciment del PSC, i dels seus companys de viatge al tripartit, ERC i ICV, que el final s'acostava i que no serien ells qui haurien de gestionar la pesada herència que deixaven. Qui ha hagut arremangar-se i empomar aquest llegat és l'actual govern d'Artur Mas i, en realitat, tot el país, amb mesures contundents, inajornables i també impopulars. L'ajust hauria estat menys dur si el tripartit hagués estat més responsable durant el temps que va governar. Per això resulten encara més irresponsables, i de molt poca categoria política i intel·lectual, els atacs de l'ex-president Montilla i altres ex-consellers a les decisions que ha hagut d'adoptar el govern del nostre país. Irresponsables i demagògiques, sobretot després que sortís a la llum la missiva que li va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda del govern del PSOE al conseller d'Economia, on convida la Generalitat a multiplicar per dos l'ajust del pla d'austeritat aprovat i a apujar els impostos als catalans, qui, per cert, som els que tenim els tipus més elevats de l'Estat.
Què complicat que és el paper del PSC. D'una banda, el govern amic del PSOE els deixa en evidència reconeixent la seva irresponsabilitat mentre van governar la Generalitat. I de l'altra, intentant marcar perfil a l'oposició atacant, de manera absolutament irresponsable, torno a repetir, les decisions que ha hagut d'adoptar el president Artur Mas per revertir el llegat del tripartit. Un govern embogit per gastar, ja sigui amb criteri o sense criteri.
Wednesday, December 01, 2010
Guanyar complicitats
El camí que tot just ara comença amb un nou govern de la Generalitat implica adoptar decisions importants per a les quals cal comptar amb el recolzament de la major part del país. La nova situació implica, per tant, una responsabilitat compartida. D’una banda, el nou govern haurà de generar i guanyar les suficients complicitats. I de l’altra caldrà que tota aquella gent que ha fet confiança al projecte de CiU i a l’Artur Mas estigui disposada a continuar treballant per al país. El govern de Catalunya, ara més que mai, ha de comptar amb el màxim suport possible perquè els reptes que tenim al davant així ho demanen.
No ens podem permetre un govern dèbil a Catalunya. Tant la crisi econòmica o els governs de Madrid, siguin del color que siguin, ens ho farien pagar molt car al país. Més enllà dels suports parlamentaris que haurà de saber trobar CiU, el suport social serà clau per al futur de Catalunya.
En la meva condició de tortosí i ebrenc, voldria referir-me als resultats electorals a les Terres de l’Ebre, que no puc qualificar de cap altra manera que d’espectaculars per a CiU. I han estat espectaculars malgrat totes les intoxicacions que s’han fet durant la campanya electoral. Vull recordar que Convergència i Unió ha estat sempre la força més votada a les Terres de l’Ebre, un fet que ha tornat a repetir-se novament amb uns grans resultats, que han doblat com a mínim els de la segona força a les quatre comarques i a la majoria de municipis.
No ens podem permetre un govern dèbil a Catalunya. Tant la crisi econòmica o els governs de Madrid, siguin del color que siguin, ens ho farien pagar molt car al país. Més enllà dels suports parlamentaris que haurà de saber trobar CiU, el suport social serà clau per al futur de Catalunya.
En la meva condició de tortosí i ebrenc, voldria referir-me als resultats electorals a les Terres de l’Ebre, que no puc qualificar de cap altra manera que d’espectaculars per a CiU. I han estat espectaculars malgrat totes les intoxicacions que s’han fet durant la campanya electoral. Vull recordar que Convergència i Unió ha estat sempre la força més votada a les Terres de l’Ebre, un fet que ha tornat a repetir-se novament amb uns grans resultats, que han doblat com a mínim els de la segona força a les quatre comarques i a la majoria de municipis.
Friday, November 19, 2010
Monument o Parlament?
Monument o Parlament? Crec que aquesta és una pregunta molt adient arran del que ha passat a Tortosa en relació al monument a la Batalla de l’Ebre. I crec que per tenir una resposta clara cal consultar la recent hemeroteca i comprovar quines declaracions van fer el primer dia de campanya electoral els candidats Núria Ventura (PSC), Lluís Salvadó (ERC) i Jaume Forcadell (ICV), als quals s’han d’afegir les del cap de llista del PSC, Xavier Sabaté, qui sense cap tipus de vergonya ni decència política en parlava en un setmanari.
Suposo que això també farà reflexionar a aquells que van proposar aquesta moció per a ser discutida exclusivament en el Ple del mes de novembre de l’Ajuntament de Tortosa. I confirmarà a tothom si l’important de la qüestió acaba sent el monument o bé les eleccions al Parlament.
En relació a la moció, tant la portaveu del grup municipal de CiU, Meritxell Roigé, com jo mateix hem fet notar l’electoralisme que s’amaga al darrera d’aquesta iniciativa, malgrat haver-la presentat el Casal Popular Panxampla, ja que la seva irrupció es va produir en plena precampanya electoral i molt ben quadrada amb les intervencions del conseller d’Interior, Joan Saura, qui per cert encara és hora que es dirigeixi a aquest alcalde per fer cap proposta en aquest sentit.
Segurament l’electoralisme d’aquesta iniciativa ha estat a pesar de molts dels que l’han signat, i a qui jo reitero el meu respecte malgrat discrepar del seu objectiu. Fins i tot vull pensar que també haurà estat sense la complicitat d’almenys una part del Casal Popular Panxampla. Però la realitat ha estat la que ha estat. I el resultat també. Però és innegable la utilització electoral, barroera des del meu punt de vista, que han fet tant PSC com ICV, els dos partits que han estat governant la ciutat de Tortosa durant els últims anys, també amb la participació d’ERC, i que no van arribar a tocar ni una sola arandela del monument, ni es van atrevir a proposar res. De fet, PSC i ICV són els responsables d’haver protegit el monument fa només 3 anys com a Bé d’Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC). Un acord per protegir-lo i mantenir-lo que va comptar amb l’aval del govern tripartit a la Generalitat, concretament també del Departament de Cultura, comandat per ERC. El PSC ha passat de ser el protector del monument a voler-lo dinamitar. Als pobres arguments expressats en sessió plenària pels portaveus dels dos grups, els regidors Forcadell i Sabaté, s’han afegit ara –torno a recordar- les declaracions del cap de llista per Tarragona del PSC a les eleccions al Parlament, Xavier Sabaté, i de la candidata socialista a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura. Tant el discurs com l’estil és l’habitual en el socialisme d’aquestes terres i porta l’empremta marca de la casa del PSC tortosí. Declaracions altisonants i acusacions greus contra CiU i contra la meva persona. Que si som la dreta conservadora, que si som franquistes,... És molt revelador que els socialistes hagin encetat la campanya amb el monument a la batalla de l’Ebre, perquè demostra la seva incapacitat i fins a quin punt pateixen una important sequera d’idees, de projectes i d’obra de govern. I revelador també que intentin buscar una equivalència inexistent, per raons òbvies, entre CiU i PP. Senyor Sabaté, em vol dir amb qui va pactar l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, la primera vegada que va assolir l’alcaldia de la ciutat? No va ser el PSC qui va pactar amb el PP? Els recordo que això jo encara no ho he fet. Però suposo que els importa poc. El que vostès volen és provocar soroll electoralista per tal d’amagar la seva incapacitat de tirar endavant Tortosa i les Terres de l’Ebre.
Vull tornar a recordar aquí que el monument a la Batalla de l’Ebre està completament despullat de tota simbologia ofensiva. D’això ens n’hem ocupat els governs de CiU que ha tingut l’Ajuntament de Tortosa. Fa anys, sota alcaldia de CiU, es va retirar el víctor, l’ensenya personal de Franco. I essent alcalde jo mateix, durant aquest mandat, vaig fer retirar les plaques a banda i banda de riu. Un gest que s’hauria pogut fer durant els 8 anys d’alcaldia socialista. Però no van trobar el moment adequat per fer-ho. El PSC va preferir blindar el monument i esperar una alcaldia de CiU per canviar d’opinió.
Arribats en aquest punt, no hi ha cap dubte de l’interès d’aquests partits per la retirada del monument a la Batalla de l’Ebre o més aviat per un interès merament conjuntural que es mou en funció dels seus interessos electorals a curt termini. Haurem de concloure, per tant, que la retirada del monument és simplement una manera d’intentar arribar al Parlament de Catalunya.
Tanmateix, no vull acabar aquest article sense fer una crida a la participació a les eleccions al Parlament, però no en funció del monument, que crec que ja han quedat prou clares les posicions de cadascú, sinó vers al que cada persona cregui més convenient per a Tortosa i per al nostre país. Qui cregui que el millor és el tripartit pot votar qualsevol de les tres formacions, PSC, ERC o ICV. És indiferent a quina es voti, ja que aquest vot servirà per al mateix. Els que creguin que el país necessita un canvi, l’únic vot útil és aquell que ha de fer Artur Mas president. I aquest és el vot a CiU.
Suposo que això també farà reflexionar a aquells que van proposar aquesta moció per a ser discutida exclusivament en el Ple del mes de novembre de l’Ajuntament de Tortosa. I confirmarà a tothom si l’important de la qüestió acaba sent el monument o bé les eleccions al Parlament.
En relació a la moció, tant la portaveu del grup municipal de CiU, Meritxell Roigé, com jo mateix hem fet notar l’electoralisme que s’amaga al darrera d’aquesta iniciativa, malgrat haver-la presentat el Casal Popular Panxampla, ja que la seva irrupció es va produir en plena precampanya electoral i molt ben quadrada amb les intervencions del conseller d’Interior, Joan Saura, qui per cert encara és hora que es dirigeixi a aquest alcalde per fer cap proposta en aquest sentit.
Segurament l’electoralisme d’aquesta iniciativa ha estat a pesar de molts dels que l’han signat, i a qui jo reitero el meu respecte malgrat discrepar del seu objectiu. Fins i tot vull pensar que també haurà estat sense la complicitat d’almenys una part del Casal Popular Panxampla. Però la realitat ha estat la que ha estat. I el resultat també. Però és innegable la utilització electoral, barroera des del meu punt de vista, que han fet tant PSC com ICV, els dos partits que han estat governant la ciutat de Tortosa durant els últims anys, també amb la participació d’ERC, i que no van arribar a tocar ni una sola arandela del monument, ni es van atrevir a proposar res. De fet, PSC i ICV són els responsables d’haver protegit el monument fa només 3 anys com a Bé d’Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC). Un acord per protegir-lo i mantenir-lo que va comptar amb l’aval del govern tripartit a la Generalitat, concretament també del Departament de Cultura, comandat per ERC. El PSC ha passat de ser el protector del monument a voler-lo dinamitar. Als pobres arguments expressats en sessió plenària pels portaveus dels dos grups, els regidors Forcadell i Sabaté, s’han afegit ara –torno a recordar- les declaracions del cap de llista per Tarragona del PSC a les eleccions al Parlament, Xavier Sabaté, i de la candidata socialista a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura. Tant el discurs com l’estil és l’habitual en el socialisme d’aquestes terres i porta l’empremta marca de la casa del PSC tortosí. Declaracions altisonants i acusacions greus contra CiU i contra la meva persona. Que si som la dreta conservadora, que si som franquistes,... És molt revelador que els socialistes hagin encetat la campanya amb el monument a la batalla de l’Ebre, perquè demostra la seva incapacitat i fins a quin punt pateixen una important sequera d’idees, de projectes i d’obra de govern. I revelador també que intentin buscar una equivalència inexistent, per raons òbvies, entre CiU i PP. Senyor Sabaté, em vol dir amb qui va pactar l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, la primera vegada que va assolir l’alcaldia de la ciutat? No va ser el PSC qui va pactar amb el PP? Els recordo que això jo encara no ho he fet. Però suposo que els importa poc. El que vostès volen és provocar soroll electoralista per tal d’amagar la seva incapacitat de tirar endavant Tortosa i les Terres de l’Ebre.
Vull tornar a recordar aquí que el monument a la Batalla de l’Ebre està completament despullat de tota simbologia ofensiva. D’això ens n’hem ocupat els governs de CiU que ha tingut l’Ajuntament de Tortosa. Fa anys, sota alcaldia de CiU, es va retirar el víctor, l’ensenya personal de Franco. I essent alcalde jo mateix, durant aquest mandat, vaig fer retirar les plaques a banda i banda de riu. Un gest que s’hauria pogut fer durant els 8 anys d’alcaldia socialista. Però no van trobar el moment adequat per fer-ho. El PSC va preferir blindar el monument i esperar una alcaldia de CiU per canviar d’opinió.
Arribats en aquest punt, no hi ha cap dubte de l’interès d’aquests partits per la retirada del monument a la Batalla de l’Ebre o més aviat per un interès merament conjuntural que es mou en funció dels seus interessos electorals a curt termini. Haurem de concloure, per tant, que la retirada del monument és simplement una manera d’intentar arribar al Parlament de Catalunya.
Tanmateix, no vull acabar aquest article sense fer una crida a la participació a les eleccions al Parlament, però no en funció del monument, que crec que ja han quedat prou clares les posicions de cadascú, sinó vers al que cada persona cregui més convenient per a Tortosa i per al nostre país. Qui cregui que el millor és el tripartit pot votar qualsevol de les tres formacions, PSC, ERC o ICV. És indiferent a quina es voti, ja que aquest vot servirà per al mateix. Els que creguin que el país necessita un canvi, l’únic vot útil és aquell que ha de fer Artur Mas president. I aquest és el vot a CiU.
Tuesday, November 09, 2010
Resposta a diversos escrits
Aquest dilluns al vespre, l'Ajuntament de Tortosa va celebrar un Ple on es va debatre una moció del Casal Popular Panxampla que demanava la retirada del monument a la Batalla de l'Ebre, el canvi de nom de l'Institut Joaquim Bau i el del barri 13 de gener.
La següent és la resposta que he adreçat a les persones que m'han enviat correus electrònics demanant suport a la moció.
En relació al teu correu entorn a la moció presentada pel Casal Popular Panxampla per discutir en el Ple de l’Ajuntament, amb el recolzament de 857 signatures, voldria fer-te les següents consideracions:
1. La moció no només sol·licitava l’eliminació del monument que esmentaves en el teu correu, sinó també el canvi de nom d’un institut, d’una plaça i d’un barri.
2. Del monument, en diferents moments, en qualsevol cas abans de1999, ja van ser eliminats aquells símbols que directament evocaven el règim dictatorial del general Franco i, recentment, jo mateix com a alcalde vaig fer retirar unes plaques que encara podrien evocar el citat règim.
3. Aquest monument, durant l’anterior mandat (2003-2007), concretament al mes d’abril de l’any 2007, sota alcaldia socialista i amb ICV al govern i, per tant, amb el seu vot favorable, va ser catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català (BIPCC), una protecció que també va ser aprovada prèviament l’any 2007 per la Generalitat de Catalunya, amb el govern tripartit.
4. Malgrat que potser no es fàcil d’entendre, sobretot per aquelles persones que no sou de Tortosa, aquest monument no ha estat percebut a la ciutat com un símbol feixista ni d’exaltació d’aquell règim, sinó com un monument a la batalla de l’Ebre. Al meu entendre, això fa que la seva eliminació no sigui percebuda com una necessitat a la ciutat.
5. Mocions en relació al monument en qüestió, ja sigui a instàncies d’algun grup municipal, o a instàncies de la iniciativa popular, han estat objecte de discussió al Ple de l’Ajuntament gairebé en tots els mandats des de 1979. I dic gairebé perquè curiosament durant els mandats 1999-2003, i 2003-2007, no es va presentar cap iniciativa en aquest sentit. En tots els casos, aquestes mocions han estat sempre rebutjades.
6. He dit que curiosament en els dos mandats anteriors no va ser objecte de discussió, perquè precisament en aquest dos mandats van ser els únics que no hi havia alcalde de CiU, sinó que l’alcalde (i per tant les majories que el recolzaven) va ser d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i del PSC, dos del grups que ara donen suport incondicional a aquesta proposta. En canvi, mentre varen governar la ciutat i varen disposar de les majories suficients, ni van adoptar cap iniciativa al respecte des del govern ni es va debatre al Ple. Segurament per aquestes mateixes casualitats de la vida tampoc hi va haver cap iniciativa popular al respecte malgrat les majories al Ple teòricament, i en especial en l’anterior mandat (majoria absoluta del tripartit, idèntica al del Govern de la Generalitat) podrien fer preveure una teòrica aprovació.
7. Més enllà de la bona intenció de la majoria dels signants, i els que m’heu fet arribar algun correu, la realitat és que aquesta moció es presenta a meitat del mes d’octubre per ser discutida al Ple del mes de novembre, i els presentants insisteixen que ha de ser aquest el Ple de discussió malgrat que el col·lectiu que presenta la moció tenia recollides les signatures necessàries de molt abans, com ells mateixos havien reconegut. A ningú se li escapa que les eleccions al Parlament són el proper 28 de novembre. Segurament aquest també haurà estat un altre del capricis del temps.
8. També segurament ha estat una desgraciada casualitat que la moció, malgrat les signatures estaven de feia temps, es presentés pocs dies després que el Conseller Saura (ICV) vingués a fer una roda de premsa a Tortosa, amb motiu del Memorial Democràtic, on diu que eliminar el monument era una prioritat (prioritat del govern tripartit després de set anys de govern i a un mes i mig de les eleccions, quan en sis anys i escaig abans no ho havia estat, ni quan a Tortosa hi havia un govern tripartit d’idèntica composició), i que a més de ser prioritat facilitaria recursos per a aquesta finalitat. És curiós com canvien les coses en pocs mesos. A l’any 2007 el govern tripartit aprova la protecció i catalogació del monument i un mes abans de les eleccions canvia d’opinió i ara creu que s’ha d’enderrocar. També cal considerar que malgrat aquest va ser el tema principal de la roda de premsa, el dia següent, per una altra qüestió, jo mateix vaig estar més de dos hores amb el conseller, i en cap cas em va fer cap referència a aquesta prioritat, ni per suposat cap oferiment de recursos financers.
9. Com he dit al primer dels punts, la moció demanava la supressió del nom de Joaquim Bau d’un institut de batxillerat i d’una plaça. Joaquim Bau va ser un polític tortosí, alcalde de Tortosa al 1925, diputat a les Corts espanyoles entre 1931-36, i també a partir de 1959, aixi com president del Consell d’Estat des de 1965, i vicepresident del consell del Regne. Sense entrar a fer més valoracions, és un polític tortosí valorat per una part important dels nostres conciutadans. Encara avui ciutats com Madrid o Castelló tenen carrers dedicats al seu nom sense que això suposi cap polèmica. El mes curiós d’aquesta situació és que la competència per canviar el nom d’un institut d’ensenyament no és de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat de Catalunya, però en canvi no s’adreça cap sol·licitud al govern tripartit de la Generalitat. Es crea, per tant, polèmica en un ajuntament sense ser-ne competent.
10. També es reclama canviar el nom del barri “13 de gener”, tot i que aquest canvi l’Ajuntament ja el va aprovar a l’any 1981. La realitat és que malgrat es va aprovar fa 29 anys, avui pràcticament ja no ho recordava ningú (efectivament tots plegats tenim mala memòria històrica), i com es pot suposar tampoc no ha estat objecte de molta preocupació a la ciutat si en tres dècades no s’ha executat l’acord. En qualsevol cas, assabentat d’aquell acord, el meu compromís es fer-lo complir sense cap mena de dubte.
11. Tots aquests fets, com pots entendre, i convençut que aquesta no sigui la intenció inicial de la majoria del proposants, ni dels que amb bona voluntat us afegiu a aquesta campanya, considero que aquesta és una qüestió de discussió conjuntural en clau molt electoral i que vol ser aprofitada políticament per aquells que quan varen governar la ciutat, suposo que també interpretant la voluntat majoritària del municipi, no varen adoptar cap iniciativa i ara ho fan simplement per intentar acusar a CiU d’allò que no és.
12. Finalment, com hauràs comprovat, estem davant d’un tema amb moltes connotacions locals, malgrat que agraeixo el teu interès per les qüestions de la nostra ciutat. Però el nostre grup entén que la moció no pot rebre el nostre suport, sense que això suposi que no s’hagi de fer res en relació al esmentat monument.
Ferran Bel i Accensi
Alcalde de Tortosa
La següent és la resposta que he adreçat a les persones que m'han enviat correus electrònics demanant suport a la moció.
En relació al teu correu entorn a la moció presentada pel Casal Popular Panxampla per discutir en el Ple de l’Ajuntament, amb el recolzament de 857 signatures, voldria fer-te les següents consideracions:
1. La moció no només sol·licitava l’eliminació del monument que esmentaves en el teu correu, sinó també el canvi de nom d’un institut, d’una plaça i d’un barri.
2. Del monument, en diferents moments, en qualsevol cas abans de1999, ja van ser eliminats aquells símbols que directament evocaven el règim dictatorial del general Franco i, recentment, jo mateix com a alcalde vaig fer retirar unes plaques que encara podrien evocar el citat règim.
3. Aquest monument, durant l’anterior mandat (2003-2007), concretament al mes d’abril de l’any 2007, sota alcaldia socialista i amb ICV al govern i, per tant, amb el seu vot favorable, va ser catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català (BIPCC), una protecció que també va ser aprovada prèviament l’any 2007 per la Generalitat de Catalunya, amb el govern tripartit.
4. Malgrat que potser no es fàcil d’entendre, sobretot per aquelles persones que no sou de Tortosa, aquest monument no ha estat percebut a la ciutat com un símbol feixista ni d’exaltació d’aquell règim, sinó com un monument a la batalla de l’Ebre. Al meu entendre, això fa que la seva eliminació no sigui percebuda com una necessitat a la ciutat.
5. Mocions en relació al monument en qüestió, ja sigui a instàncies d’algun grup municipal, o a instàncies de la iniciativa popular, han estat objecte de discussió al Ple de l’Ajuntament gairebé en tots els mandats des de 1979. I dic gairebé perquè curiosament durant els mandats 1999-2003, i 2003-2007, no es va presentar cap iniciativa en aquest sentit. En tots els casos, aquestes mocions han estat sempre rebutjades.
6. He dit que curiosament en els dos mandats anteriors no va ser objecte de discussió, perquè precisament en aquest dos mandats van ser els únics que no hi havia alcalde de CiU, sinó que l’alcalde (i per tant les majories que el recolzaven) va ser d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i del PSC, dos del grups que ara donen suport incondicional a aquesta proposta. En canvi, mentre varen governar la ciutat i varen disposar de les majories suficients, ni van adoptar cap iniciativa al respecte des del govern ni es va debatre al Ple. Segurament per aquestes mateixes casualitats de la vida tampoc hi va haver cap iniciativa popular al respecte malgrat les majories al Ple teòricament, i en especial en l’anterior mandat (majoria absoluta del tripartit, idèntica al del Govern de la Generalitat) podrien fer preveure una teòrica aprovació.
7. Més enllà de la bona intenció de la majoria dels signants, i els que m’heu fet arribar algun correu, la realitat és que aquesta moció es presenta a meitat del mes d’octubre per ser discutida al Ple del mes de novembre, i els presentants insisteixen que ha de ser aquest el Ple de discussió malgrat que el col·lectiu que presenta la moció tenia recollides les signatures necessàries de molt abans, com ells mateixos havien reconegut. A ningú se li escapa que les eleccions al Parlament són el proper 28 de novembre. Segurament aquest també haurà estat un altre del capricis del temps.
8. També segurament ha estat una desgraciada casualitat que la moció, malgrat les signatures estaven de feia temps, es presentés pocs dies després que el Conseller Saura (ICV) vingués a fer una roda de premsa a Tortosa, amb motiu del Memorial Democràtic, on diu que eliminar el monument era una prioritat (prioritat del govern tripartit després de set anys de govern i a un mes i mig de les eleccions, quan en sis anys i escaig abans no ho havia estat, ni quan a Tortosa hi havia un govern tripartit d’idèntica composició), i que a més de ser prioritat facilitaria recursos per a aquesta finalitat. És curiós com canvien les coses en pocs mesos. A l’any 2007 el govern tripartit aprova la protecció i catalogació del monument i un mes abans de les eleccions canvia d’opinió i ara creu que s’ha d’enderrocar. També cal considerar que malgrat aquest va ser el tema principal de la roda de premsa, el dia següent, per una altra qüestió, jo mateix vaig estar més de dos hores amb el conseller, i en cap cas em va fer cap referència a aquesta prioritat, ni per suposat cap oferiment de recursos financers.
9. Com he dit al primer dels punts, la moció demanava la supressió del nom de Joaquim Bau d’un institut de batxillerat i d’una plaça. Joaquim Bau va ser un polític tortosí, alcalde de Tortosa al 1925, diputat a les Corts espanyoles entre 1931-36, i també a partir de 1959, aixi com president del Consell d’Estat des de 1965, i vicepresident del consell del Regne. Sense entrar a fer més valoracions, és un polític tortosí valorat per una part important dels nostres conciutadans. Encara avui ciutats com Madrid o Castelló tenen carrers dedicats al seu nom sense que això suposi cap polèmica. El mes curiós d’aquesta situació és que la competència per canviar el nom d’un institut d’ensenyament no és de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat de Catalunya, però en canvi no s’adreça cap sol·licitud al govern tripartit de la Generalitat. Es crea, per tant, polèmica en un ajuntament sense ser-ne competent.
10. També es reclama canviar el nom del barri “13 de gener”, tot i que aquest canvi l’Ajuntament ja el va aprovar a l’any 1981. La realitat és que malgrat es va aprovar fa 29 anys, avui pràcticament ja no ho recordava ningú (efectivament tots plegats tenim mala memòria històrica), i com es pot suposar tampoc no ha estat objecte de molta preocupació a la ciutat si en tres dècades no s’ha executat l’acord. En qualsevol cas, assabentat d’aquell acord, el meu compromís es fer-lo complir sense cap mena de dubte.
11. Tots aquests fets, com pots entendre, i convençut que aquesta no sigui la intenció inicial de la majoria del proposants, ni dels que amb bona voluntat us afegiu a aquesta campanya, considero que aquesta és una qüestió de discussió conjuntural en clau molt electoral i que vol ser aprofitada políticament per aquells que quan varen governar la ciutat, suposo que també interpretant la voluntat majoritària del municipi, no varen adoptar cap iniciativa i ara ho fan simplement per intentar acusar a CiU d’allò que no és.
12. Finalment, com hauràs comprovat, estem davant d’un tema amb moltes connotacions locals, malgrat que agraeixo el teu interès per les qüestions de la nostra ciutat. Però el nostre grup entén que la moció no pot rebre el nostre suport, sense que això suposi que no s’hagi de fer res en relació al esmentat monument.
Ferran Bel i Accensi
Alcalde de Tortosa
Friday, March 30, 2007
Un equip per Tortosa
Fa pocs dies vam presentar les persones que configuren la nostra proposta electoral per a Tortosa. En aquell moment jo els vaig definir com un “equip d’activistes socials”, persones que, al llarg de la seva vida, han demostrat capacitat de treballar pels altres, fora de l’activitat política, i capacitat de gestió en el terreny professional o en l’àmbit de les entitats i associacions. També vaig demanar que s’analitzi el perfil de totes les persones que formen la nostra candidatura i que es compari amb la resta de les que concorren a les properes eleccions municipals a Tortosa. I que es valori quina és la millor proposta.
Aquest equip de persones s’ha configurat amb un treball que ha durat bastants mesos, després que jo, personalment, amb els responsables d’UDC, mantinguéssim unes llargues converses amb cada candidat. De fet, amb els onze primers de la llista, així com amb els candidats als pobles del municipi, hem compartit moltes hores de feina per poder-los explicar quin és el nostre projecte per Tortosa, com el podem assolir i què esperem que ens aporti cadascun d’ells. Un equip no es pot fer d’un dia per l’altre i s’ha de treballar molt per assolir-lo. Crec que si no es fa així, molt possiblement, mai serà un equip de treball cohesionat ni amb els objectius prou clars.
En tot cas, només vull deixar constància de quina manera hem conformat la nostra proposta per Tortosa. Òbviament, això no vol dir que les altres formacions no ho hagin fet així, ja que si fos cert la gran perjudicada seria la nostra ciutat.
Aquest equip de persones s’ha configurat amb un treball que ha durat bastants mesos, després que jo, personalment, amb els responsables d’UDC, mantinguéssim unes llargues converses amb cada candidat. De fet, amb els onze primers de la llista, així com amb els candidats als pobles del municipi, hem compartit moltes hores de feina per poder-los explicar quin és el nostre projecte per Tortosa, com el podem assolir i què esperem que ens aporti cadascun d’ells. Un equip no es pot fer d’un dia per l’altre i s’ha de treballar molt per assolir-lo. Crec que si no es fa així, molt possiblement, mai serà un equip de treball cohesionat ni amb els objectius prou clars.
En tot cas, només vull deixar constància de quina manera hem conformat la nostra proposta per Tortosa. Òbviament, això no vol dir que les altres formacions no ho hagin fet així, ja que si fos cert la gran perjudicada seria la nostra ciutat.
Wednesday, March 28, 2007
Les enquestes al Temple es faran el 2 i 3 d'abril
A causa de la pluja d'aquests dies, hem decidit ajornar les enquestes ciutadanes al barri del Temple, que s'havien de fer dilluns i dimarts d'aquesta setmana. Així, doncs, l'estand i els enquestadors estaran al Temple el proper dilluns 2 i dimarts 3 d'abril.
Sunday, March 25, 2007
Una candidatura per governar Tortosa
Fa pocs dies hem presentat la llista amb què concorrerem a les properes eleccions municipals del 27 de maig. Es una candidatura potent, molt potent, que em satisfà encapçalar per diversos motius. Es tracta d’un equip de persones preparades, cadascun en la seva especialitat, de manera que cobreixen un ampli espectre que els fa òptims per afrontar els reptes de futur en la gestió de la ciutat. Són gent del carrer, en el sentit que coneixen Tortosa, l’estimen, en perceben els problemes i comparteixen una estratègia per resoldre’ls i afrontar el futur amb il·lusió. En roda de premsa els vaig qualificar de “activistes socials”, perquè considero que estan connectats amb la societat i tenen un sentit de la responsabilitat en el seu camp de treball que els fa diferents. Diferents a qui? Doncs a aquelles persones que es consideren polítics de professió i que han oblidat que fer de polític consisteix a treballar per millorar la vida de les persones. Ni més, ni menys. Aquesta, precisament, és la principal qualitat que reuneixen les persones d’aquesta llista.
1.- Ferran Bel
2.- Anna Algueró
3.- Pere Panisello
4.- Joan Caballol
5.- Meritxell Roigé
6.- Jordi Folqué
7.- Rosa Cid
8.- Matilde Villarroya
9.- Emili Lehmann
10.- Ester Vidal
11.- Joan Sanahuja
12.- Cinta Castellví
13.- Josep Cugat
14.- Laia Romeu
15.- Josep Audí
16.- Dolors Queralt
17.- Josep Luque
18.- Àngels Cabrera
19.- Fina Tello
20.- Enric Simó
21.- Josep Anguera
Reserves
1.- Lourdes Domènech
2.- Núria Palau
3.- Jordi Angelats
1.- Ferran Bel
2.- Anna Algueró
3.- Pere Panisello
4.- Joan Caballol
5.- Meritxell Roigé
6.- Jordi Folqué
7.- Rosa Cid
8.- Matilde Villarroya
9.- Emili Lehmann
10.- Ester Vidal
11.- Joan Sanahuja
12.- Cinta Castellví
13.- Josep Cugat
14.- Laia Romeu
15.- Josep Audí
16.- Dolors Queralt
17.- Josep Luque
18.- Àngels Cabrera
19.- Fina Tello
20.- Enric Simó
21.- Josep Anguera
Reserves
1.- Lourdes Domènech
2.- Núria Palau
3.- Jordi Angelats
Tuesday, March 20, 2007
Fem-ho Bé
Aquesta setmana, CiU ha començat una campanya als barris i pobles de Tortosa per conèixer les inquietuds i els problemes que preocupen als veïns de la ciutat. Un equip d'enquestadors recorrerà Tortosa, barri a barri i poble a poble, per recollir l'opinió dels ciutadans. Aproximadament una setmana després de realizar l'enquesta, tornarem al barri/poble per presentar els resultats i un pla de xoc de 10 mesures per aplicar en els primers 100 dies de mandat.Aquest dimarts 20 de març, hem posat en marxa aquesta iniciativa al barri de Ferreries. I la resposta ha estat molt interessant. Moltes persones s'han acostat al nostre estand i han fet les seves aportacions als enquestadors. Demà dimecres tornarem a ser a Ferreries. Tot seguit, detallo els llocs i les dates on fem les enquestes i les reunions de treball.
Ferreries: enquesta 20 i 21 de març-reunió 28 de març 20h, local associació veïns
Sant Llàtzer: enquesta 22 i 23 de març-reunió30 de març 20h, associació veïns
Temple: enquesta 26 i 27 de març-reunió:10 d'abril 20h, local associació veïns
Rastre: enquesta 29 de març-reunió: 12 d'abril 20h, Casal Tortosí
Santa Clara: enquesta 29 de març-reunió 17 d'abril 20h, local associació veïns
Remolins: enquesta 30 de març-reunió: 18 d'abril 20h, local associació veïns
Centre i nucli històric: enquesta31 de març-reunió 11 d'abril 20h patronat
Jesús: enquesta11 d'abril-reunió 20 d'abril 20h sala emd Jesús
Simpàtica: reunió:16 d'abril 20h
Sant Josep de la Muntanya: reunió: 19 d'abril 20h
Els Reguers: 14 de març 20h, Local d'hivern
Bítem: 22 de març 20h, Unió Recreativa
Campredó: 27 de març 20h, Casal Francesc Llop
Vinallop: 29 de març 20h, Casal
Si desitgeu participar en les enquestes i conèixer-ne els detalls, podeu fer-ho a www.ciu.cat/tortosa, apartat Enquestes.
Monday, February 26, 2007
És possible?
Aquesta fotografia l’he fet aquest matí quan anava del despatx a l’Ajuntament. Per tant, és real i no pas un fotomuntage. Ho dic perquè la gent que coneix Tortosa sap que aquesta es la cruïlla del carrer Ronda Docks amb l’avinguda Generalitat, on durant més de dos anys hi havia hagut unes tanques grogues i uns pilons per ordenar “provisionalment” el trànsit. I desprès d’aquesta provisionalitat i de diferents demandes del nostre grup i altres, l’Ajuntament va decidir fer unes obres reubicant els semàfors i fent una rampa i unes escales. Ara (de fet, des del passat divendres) només dos mesos desprès, tornem a tenir les tanques grogues i els mateixos pilons i la mateixa ordenació del trànsit. Increïble però cert. A què respon això? Que no es parlen el regidor d’Urbanisme i la regidora de Governació? Que no es coordinen ? Que potser l’alcalde no sap el que està passant? Que potser no els poden posar d’acord, als dos regidors? No serà que els està passant com en els aparcaments de Remolins?
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.
Sunday, February 25, 2007
Recerca 10
Aquesta setmana hem presentat des del Consell Comarcal, i del Centre d’Estudis Històrics, el número 10 de la revista Recerca. La revista Recerca, és una publicació de recerca històrica de les Terres de l’Ebre, que al llarg d’aquests deu números s’ha consolidat com una publicació d’alta qualitat , i estant present avui en més de cent biblioteques d’universitats i centres d’estudis històrics d’arreu del món. Aquest acte de presentació contà amb la participació del Dr. Azael Fabregat, director del campus universitari Terres de l’Ebre de la URV.
Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.
Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.
Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.
Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.
Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.
Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.
Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.
Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.
Tuesday, February 13, 2007
Campus Terres de l'Ebre
Les declaracions del responsable d'Universitats del tripartit-2 posant en dubte la viabilitat del campus universitari de l'Ebre són molt preocupants. Excepte per a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que prefereix mirar cap a un altre costat i assevera, en roda de premsa, que "no tinc cap dubte que la Generalitat complirà els seus compromisos".
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.
Sunday, February 04, 2007
FITUR
Del 31 de gener fins al 4 de febrer s’ha celebrat a Madrid Fitur (Fira Internacional del Turisme), que és una de les fires d’aquest sector més importants del món. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha assistit a aquesta fira conjuntament amb el patronat de turisme de la Diputació, amb un important espai que patrocinava la marca Terres de l’Ebre.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.
Subscribe to:
Posts (Atom)