Les enquestes al Temple es faran el 2 i 3 d'abril

A causa de la pluja d'aquests dies, hem decidit ajornar les enquestes ciutadanes al barri del Temple, que s'havien de fer dilluns i dimarts d'aquesta setmana. Així, doncs, l'estand i els enquestadors estaran al Temple el proper dilluns 2 i dimarts 3 d'abril.

Una candidatura per governar Tortosa

Fa pocs dies hem presentat la llista amb què concorrerem a les properes eleccions municipals del 27 de maig. Es una candidatura potent, molt potent, que em satisfà encapçalar per diversos motius. Es tracta d’un equip de persones preparades, cadascun en la seva especialitat, de manera que cobreixen un ampli espectre que els fa òptims per afrontar els reptes de futur en la gestió de la ciutat. Són gent del carrer, en el sentit que coneixen Tortosa, l’estimen, en perceben els problemes i comparteixen una estratègia per resoldre’ls i afrontar el futur amb il·lusió. En roda de premsa els vaig qualificar de “activistes socials”, perquè considero que estan connectats amb la societat i tenen un sentit de la responsabilitat en el seu camp de treball que els fa diferents. Diferents a qui? Doncs a aquelles persones que es consideren polítics de professió i que han oblidat que fer de polític consisteix a treballar per millorar la vida de les persones. Ni més, ni menys. Aquesta, precisament, és la principal qualitat que reuneixen les persones d’aquesta llista.

1.- Ferran Bel
2.- Anna Algueró
3.- Pere Panisello
4.- Joan Caballol
5.- Meritxell Roigé
6.- Jordi Folqué
7.- Rosa Cid
8.- Matilde Villarroya
9.- Emili Lehmann
10.- Ester Vidal
11.- Joan Sanahuja
12.- Cinta Castellví
13.- Josep Cugat
14.- Laia Romeu
15.- Josep Audí
16.- Dolors Queralt
17.- Josep Luque
18.- Àngels Cabrera
19.- Fina Tello
20.- Enric Simó
21.- Josep Anguera

Reserves
1.- Lourdes Domènech
2.- Núria Palau
3.- Jordi Angelats

Fem-ho Bé

Aquesta setmana, CiU ha començat una campanya als barris i pobles de Tortosa per conèixer les inquietuds i els problemes que preocupen als veïns de la ciutat. Un equip d'enquestadors recorrerà Tortosa, barri a barri i poble a poble, per recollir l'opinió dels ciutadans. Aproximadament una setmana després de realizar l'enquesta, tornarem al barri/poble per presentar els resultats i un pla de xoc de 10 mesures per aplicar en els primers 100 dies de mandat.
Aquest dimarts 20 de març, hem posat en marxa aquesta iniciativa al barri de Ferreries. I la resposta ha estat molt interessant. Moltes persones s'han acostat al nostre estand i han fet les seves aportacions als enquestadors. Demà dimecres tornarem a ser a Ferreries. Tot seguit, detallo els llocs i les dates on fem les enquestes i les reunions de treball.

Ferreries: enquesta 20 i 21 de març-reunió 28 de març 20h, local associació veïns

Sant Llàtzer: enquesta 22 i 23 de març-reunió30 de març 20h, associació veïns

Temple: enquesta 26 i 27 de març-reunió:10 d'abril 20h, local associació veïns

Rastre: enquesta 29 de març-reunió: 12 d'abril 20h, Casal Tortosí

Santa Clara: enquesta 29 de març-reunió 17 d'abril 20h, local associació veïns

Remolins: enquesta 30 de març-reunió: 18 d'abril 20h, local associació veïns

Centre i nucli històric: enquesta31 de març-reunió 11 d'abril 20h patronat

Jesús: enquesta11 d'abril-reunió 20 d'abril 20h sala emd Jesús

Simpàtica: reunió:16 d'abril 20h

Sant Josep de la Muntanya: reunió: 19 d'abril 20h

Els Reguers: 14 de març 20h, Local d'hivern

Bítem: 22 de març 20h, Unió Recreativa

Campredó: 27 de març 20h, Casal Francesc Llop

Vinallop: 29 de març 20h, Casal

Si desitgeu participar en les enquestes i conèixer-ne els detalls, podeu fer-ho a www.ciu.cat/tortosa, apartat Enquestes.

És possible?

Aquesta fotografia l’he fet aquest matí quan anava del despatx a l’Ajuntament. Per tant, és real i no pas un fotomuntage. Ho dic perquè la gent que coneix Tortosa sap que aquesta es la cruïlla del carrer Ronda Docks amb l’avinguda Generalitat, on durant més de dos anys hi havia hagut unes tanques grogues i uns pilons per ordenar “provisionalment” el trànsit. I desprès d’aquesta provisionalitat i de diferents demandes del nostre grup i altres, l’Ajuntament va decidir fer unes obres reubicant els semàfors i fent una rampa i unes escales. Ara (de fet, des del passat divendres) només dos mesos desprès, tornem a tenir les tanques grogues i els mateixos pilons i la mateixa ordenació del trànsit. Increïble però cert. A què respon això? Que no es parlen el regidor d’Urbanisme i la regidora de Governació? Que no es coordinen ? Que potser l’alcalde no sap el que està passant? Que potser no els poden posar d’acord, als dos regidors? No serà que els està passant com en els aparcaments de Remolins?
Bé, una vegada més, per molt impossible que sembli, les coses es fan així a Tortosa.

Recerca 10

Aquesta setmana hem presentat des del Consell Comarcal, i del Centre d’Estudis Històrics, el número 10 de la revista Recerca. La revista Recerca, és una publicació de recerca històrica de les Terres de l’Ebre, que al llarg d’aquests deu números s’ha consolidat com una publicació d’alta qualitat , i estant present avui en més de cent biblioteques d’universitats i centres d’estudis històrics d’arreu del món. Aquest acte de presentació contà amb la participació del Dr. Azael Fabregat, director del campus universitari Terres de l’Ebre de la URV.

Com es diu en la presentació d’aquest número 10 “En el món de les petites publicacions amb aspiracions acadèmiques nàixer és més fàcil que madurar”. Tanmateix, en aquest cas podem indicar que havent resultat difícil aquesta consolidació, s’ha fet amb èxit de forma ferma, aquests 10 números, han representat quasi 100 articles, de gairebé 70 autors, entorn la nostra història, sent tots ells d’una alt nivell acadèmic.

Quan s’assoleix una fita com aquesta, cal felicitar a tots els que ho han fet possible, i jo vull fer-ho amb tots aquests autors que de forma desinteressada han publicat el fruit dels seus treballs de recerca, en aquesta revista des de 1995.Ara bé, crec que tots podem coincidir en que si aquesta felicitació s’hagués de concretar en una persona, aquesta seria el seu director des dels seus inicis, Albert Curto, que amb el seu treball de forma constant i permanent en el temps ha fet possible assolir aquesta fita. També cal recordar a tots aquells que durant aquets anys ha format part del Consell de Redacció, i en especial vull anomenar, perquè ha esta un plaer treballar amb ells, a Emeteri Fabregat, Enric Querol, Roc Salvadó i Jacobo Vidal, que són actualment també les persones que estan treballant des del Centre d’estudis en diferents projectes.

Aquest número 10, es destina a l’anàlisi del paper del riu Ebre en diferents moments de la nostra llarga història. Des de l’antiguitat, passant per l’edat mitjana, fins als nostres dies, en un article, poder més periodístic que pròpiament històric, de Josep Maria Arasa, però que ens aporta la seva visió del que ha suposat a l’Ebre l’últim “Plan Hidrológico Nacional”. Estic segur que aquest “Recapte de PHN”, podrà ser valorar i analitzar millor, i amb més perspectiva històrica d’aquí un temps. En tot cas, i si em permeteu us recomano, la lectura d’aquets nou articles de la revista.

Per últim, voldria destacar, que aquesta presentació la varem efectuar a un dels llocs inèdits que encara queden a la nostra ciutat. Aquets lloc és la cripta de l’Església de la Reparació, de la que en parlaré un altre dia. Vull agrair també la disposició de la Germandat de sacerdots operaris, i de l’amic Mossèn Andreu Salvatella, una persona que aprecia la cultura, i també la nostra ciutat.

Campus Terres de l'Ebre

Les declaracions del responsable d'Universitats del tripartit-2 posant en dubte la viabilitat del campus universitari de l'Ebre són molt preocupants. Excepte per a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que prefereix mirar cap a un altre costat i assevera, en roda de premsa, que "no tinc cap dubte que la Generalitat complirà els seus compromisos".
Jo no tinc cap bola de vidre com la que deu tenir el senyor Sabaté, però que el govern de la Generalitat, per boca del màxim responsable de la matèria, digui públicament que "encara s'ha de determinar si hi ha pressupost" i que no és hora de pronunciar-se sobre la "viabilitat immediata" del campus, em sembla que és motiu més que suficient perquè l'alcalde de Tortosa faci veritablement d'alcalde i demani amb contundència quina és la postura oficial de la Generalitat envers el futur del campus universitari de Tortosa. Joan Sabaté ha de demanar explicacions de manera immediata, si no vol que la ciutadania s'ensumi una nova presa de pèl del tripartit cap a la ciutat de Tortosa.
No és de rebut que ara el govern de la Generalitat doni llargues a un projecte al qual es va comprometre fa un any amb la URV i l'Ajuntament de Tortosa. Aquí, vull assenyalar el fet lamentable que l’Ajuntament de Tortosa encara no hagi lliurat els terrenys del futur campus a la Universitat Rovira i Virgili i que un any després de l’acord entre les tres parts, l’espai encara estigui pendent de requalificació. El que no pot ser és que aquesta incompetència de l’equip de Sabaté pugui acabar servint d’excusa per retardar una inversió tan important, que hauria d’haver estat inclosa en l'actual pla d’inversions.
No cal dir que en aquesta qüestió estarem al costat de l'alcalde de Tortosa per prestar el suport i col·laboració que faci falta, sempre que vulgui exerci com a tal, i no com membre del partit socialista que té per objectiu no incomodar al govern Montilla.

FITUR

Del 31 de gener fins al 4 de febrer s’ha celebrat a Madrid Fitur (Fira Internacional del Turisme), que és una de les fires d’aquest sector més importants del món. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha assistit a aquesta fira conjuntament amb el patronat de turisme de la Diputació, amb un important espai que patrocinava la marca Terres de l’Ebre.
Així mateix, també van estar presents a l’estand de “Vias Verdes”, on promocionaven, amb un nou catàleg editat en tres idiomes la via verda del Baix Ebre. També cal recordar, que en el marc d’aquesta Fira, els tècnics del patronat vàrem presentar un nou catàleg “Les Terres de l’Ebre: el destí del birdwacher “. Ara farà un any, jo mateix, des d’aquest bloc ja suggeria la necessitat de treballar en aquesta direcció, tot i que per consolidar les Terres de l’Ebre com a destí per als amants de l’observació d’aus ens queda per fer molts d'esforços
Quan participes en primera línia, d’una fira d’aquest característiques i compares i analitzes les promocions d’altres regions de l’estat espanyol, t’adones que malgrat durant els últims anys hem fet un gran esforç en la promoció turística del nostre territori, i el treball del patronat és d’alta qualitat, encara ens queda molta feina per fer a tots, i en aquest aspecte com en d’altres és necessari treballar tots plegats.

La Candelera

Durant aquest cap de setmana, i com a president del Consell Comarcal, he tingut l’oportunitat de participar en diferents actes de les festes majors de L’Ametlla de Mar que es celebrar en honor de la Verge de la Candelera. Per als que en sentim, al menys en part, una mica “caleros” aquestes festes tenen una significació especial. Es tracta d’unes festes molt participades, tant per a la gent del poble com per a aquells que no residint al poble hi tenen alguna vinculació.

Molts són els actes que s’organitzen, però destaca de forma especial la processó de la Candelera, on s’apleguen cada any vora de tres mil persones. Aquest any, novament, cal tornar a destacar el complert programa d’actes que es desenvolupen en quatre dies molt intensos.

Vull des d’aquestes ratlles felicitar a tot l ‘Ajuntament per haver assolit unes grans festes i que tot el poble hi estigui participant activament. Crec que tant l’alcalde, Andreu Martí com tots els regidors, es mereixen una felicitació, però de forma especial cal felicitar al regidor de festes Vicent Boquera, un persona que porta una llarga trajectòria de servei i estima a la Cala i al seu país.

Les festes d’un poble són el reflex de l’estat i l’ evolució de la població , i en aquest cas, aquestes festes de la Candelera demostren que l’Ametlla, durant els últims anys s’ha convertit en un dels pobles amb més empenta del nostre territori. Felicitats a l’equip de govern i bones festes caleros.

Joan Cid i Mulet

Demà s’inauguren a Jesús tot un seguit d’actes que s’han preparat amb l’impuls de la EMD de Jesús per commemorar al llarg del 2007 el centenari del naixement de Joan Cid i Mulet. El programa que s’ha preparat, sols pot rebre elogis, és complert, és atractiu, i és divers com l’activitat desenvolupada per part de Cid i Mulet. Per tant, des d’aquestes ratlles felicitats al tots el que ho fan possible, entre d’altres al seu president Pere Panisello, a la regidora de cultura Dolors Queral, i sobretot gràcies per la col·laboració i treball desinteressat d’una de les persones que més ha estudiat, més coneix i més ha divulgat l’obra de Cid i Mulet, Emigdi Subirats.
Aquest tortosí universal i polifacètic, va desenvolupar moltes activitats al llarg dels seus setanta cinc anys de vida. Entre moltes de les seves activitats avui vull recordar la seva condició de Regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa, en uns temps d’extrema dificultat; i ho vull fer reproduint una carta que envia des de l’exili a l’alcalde de la ciutat, amb la única preocupació que la ciutat pogués recuperar part del seu patrimoni religiós i dels seus arxius. Aquest carta ho diu tot sobre la seva trajectòria política i la seva estima a Tortosa. Aquesta carta, avui es troba a l’arxiu comarcal de les Terres de l’Ebre, i tal com explica Ramon Miravall fou esmicolada i llençada a una paperera de l’ajuntament d’on va ser recuperada pel secretari d’aquell moment el Sr Andreu Celma, el qual va recollir el trossos, la reconstruir i la va guardar a un calaix de l’ajuntament, des d’on vint-i-cinc anys més tard es traslladà al seu destí actual.

Carta 25 de març de 1939

“ Sr. Alcalde de Tortosa,
Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin víctima del robo i del saqueig. Tothom coneix a Tortosa la meva actuació. Cal, ara, però, que tot allò que jo havia aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de casa Tuní va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementaris.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars i religioses foren curosament guardats i recollits al Col·legi de Sant Lluís, on els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes foren dipositats al Banc d’Espanya i traslladats a Barcelona, on, segons referències, continuaven encara. Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces militars abans de passar la frontera van intentar endur-se-la. Podeu fer gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia classificat tot l’ornamental de la Catedral. Quant menys hi era fins que pel març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria d’imatges de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar a la ciutat tota la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien d’haver sortit mai.
Us saluda cordialment vostre compatrici

Joan Cid i Mulet”

Comentari Final: Ara fa un any al ple del 6 de març del 2006, i a proposta del grup municipal d’ERC, es va aprovar nomenar-lo, a títol pòstum, fill predilecte de la ciutat, i es va declarar l’any 2007 a Tortosa l’any Joan Cid i Mulet. Una vegada més hem de lamentar la poca sensibilitat del govern socialista a Tortosa, el qual un any després encara no ha presentat, ni ha previst, cap programa d’actes que recolzi aquesta iniciativa. Sort, però, que des de l’ EMD de Jesús la sensibilitat envers aquest jesusenc i tortosí, ha estat molt diferent.

ORFEÓ CATALÀ - ORFEÓ TORTOSÍ

Ahir, dissabte, vaig tenir el plaer de poder assistir a un magnífic concert de l’Orfeó Català a Tortosa.
L’Orfeó català és una institució centenària, que ha estat una referència en el món cultural del nostre país des de la seva fundació a l’any 1891, per part del mestre Lluís Millet. Durant molts anys, ha estat una flama incombustible de la cultura catalana a casa nostra i arreu del mon. També centenari és l’orfeó Tortosí, amfitrió del concert, i institució, que a Tortosa també ha estat i és un referent cultural de primer ordre.
El concert va ser magnífic, i magistralment portat per el seu director, el sabadellenc Josep Vila i Casañas. El programa del concert va ser força encertat, i en la segona part, ens va oferir tot un conjunt de nadales que varen formar part del programa del tradicional concert que l’orfeó ofereix al Palau de la Musica el dia de Sant Esteve. I finalment una fita històrica, varem tenir el goig de poder escoltar cantar conjuntament l’orfeó català i el tortosí dues peces. Especialment emotiu va ser, escoltar, el cant de la senyera que va tancar el concert interpretat pels dos orfeons.
Aquesta iniciativa cultural a Tortosa va ser possible gràcies a la constància i perseverança de l’Orfeó Tortosí, que cercava aquesta possibilitat dins dels actes del seu centenari l’any passat , i finalment ho va aconseguir ara. I sobretot, ha estat possible gràcies al mecenatge de l’Obra social de Caixa Penedès, a la que cal agrair de forma especial des de Tortosa aquesta iniciativa. A tots felicitats i gràcies per la vostra feina.

Contribucions Especials

La llei d’hisendes locals contempla les contribucions especials com un dels recursos que disposen els Ajuntaments per finançar algunes de les seves obres. De fet, la llei preveu que es puguin establir quan, entre altres requisits, la realització d’obres o l’establiment o ampliació de serveis municipals beneficien a un ciudatà o suposin un increment de valor dels seus béns.

Aquest és un recurs que algunes administracions municipals, com és el cas de Tortosa, en la meva opinió, de forma poc encertada, no han utilitzat quasi mai. Crec, que en un futur, caldrà aplicar aquest tribut al nostre municipi, de forma ordenada, planificada i justa. Algú pot pensar que no és molt habitual, que un candidat, a menys de cinc mesos de les eleccions, es manifesti clarament a favor l’aplicació d’un nou tribut. Però, crec que cal ser clar, en els plantejaments financers a nivell municipal, i cal explicar que les contribucions especials, ben aplicades, poden ser des d’un òptica teòrica un tribut, equitatiu i just, que pot ajudar a finançar determinades obres públiques que afavoreixin a determinats conciutadans, sense que sigui necessari augmentar altres tributs com són els impostos, o incrementant l’endeutament (que no és res més que un diferiment de l’increment d’impostos, és a dir, no augmentem avui els impostos però ho hauran de fer els nostres fills per pagar els nostres deutes).

Ara bé, aquesta posició tant clara, contundent i compromesa, no té res a veure amb l’aplicació arbitrària, discriminatòria, i sense fonamentació que està intentant fer l’actual govern de l’ajuntament de Tortosa a unes obres al poble de Campredó. En aquest cas, es pretén cobrar contribucions especials per la continuació d’unes obres que fa menys de tres anys el govern del Sr Sabaté va iniciar sense aplicar contribucions especials. A més, suposa començar a aplicar aquests tributs a un poble que no és precisament de les zones més afavorides del nostre municipi. I per més despropòsit, afecten a part d’unes obres que les empreses que varen urbanitzar aquella zona ja hagués tingut que pagar en el seu moment, i no ara els propietaris d’aquests habitatges.

Per tant, no és d’estranyar que el mateix Síndic de Greuges de Catalunya s’hagi adreçat al Sr.Sabate manifestat al respecte d’aquest expedient de contribucions especials, que“ la institució del Síndic de Greuges valora que si existeix una actuació administrativa discriminatòria, no fonamentada ni tan sols en principis de discrecionalitat”. El mateix Síndic a part d’ altres consideracions respecte aquesta mala aplicació de les contribucions especials a Campredó també afirma textualment “ valorem que els acords d’imposició de contribucions especials d’un tram del carrer Bonavista i altres (Campredó), estan mancats d’una base legal que els justifiqui i que amb els mateixos es crea un greuge fiscal a les persones afectades, per la qual cosa valorem que previ els acords que en dret corresponguin caldria revisar i en el seu cas deixar sense efecte els mateixos”.

Estic segur, que tal com des d’un inici el nostre grup municipal va demanar, es farà cas al Síndic, es rectificarà i es deixaran sense efecte unes contribucions especials que mai s’havien d’ haver aprovat.

Una vegada més el govern del Sr. Sabaté, o el que queda del dit govern, torna a demostrar que una eina útil, com són les contribucions especials, o un bon projecte, en les seves mans es transforma en un desgavell de dimensions considerables. I una vegada més per no voler escoltar haurà de procedir a rectificar.

Any Nou

Aprofitant el començament del nou any , i rebudes algunes peticions i suggeriments d’altres blocaires o usuaris, desprès d’un període excessivament llarg d’inactivitat reinicio les meves aportacions periòdiques. Així mateix, aprofito per constatar que no resulta fàcil, al menys per a mi, mantenir el bloc amb aportacions freqüents. Per aquest motiu, vagi des d’aquí la meva felicitació per als que ho fan de forma habitual. Entre els bons propòsits d’aquest any nou també hi serà aquest, i ja aventuro que serà difícil. Ja veurem

TE TOCA A TI, PEPE

Aquest cap de setmana, acompanyat de la meva família, vam anar a visitar la fira Autoparc. En sortir, per les escales del pont del tren, vaig topar-me amb les banderoles de la campanya institucional que ha posat en marxa el Govern amb l'objectiu, teòric, d'incentivar la participació en les properes eleccions nacionals.
La primera que vàrem veure estava en castellà. TE TOCA A TI, s'hi podia llegir. I vaig pensar que era per allò del "bilingüismo" que tant obsessiona als socialistes, especialment en campanya electoral. Passejant en direcció al Temple, ens vam adonar que no era un cas aïllat. Totes les banderoles estaven en castellà. Només per curiositat, vam arribar fins a l'entrada de Tortosa i vaig poder comprovar com totes les banderoles de l'avinguda Generalitat, des del pont del tren fins a la plaça del Bimil·lenari, estan en castellà. Tanmateix, en altres punts de la ciutat se'n poden veure amb l'eslògan en català.
Comentant-ho amb altra gent, algú em fa veure que si les banderoles estan en castellà en aquesta zona és perquè coincideix amb la ruta que Montilla va fer en la seva visita a Tortosa divendres passat. Sembla que tenia un compromís per aquesta zona i que calia pujar l'autoestima del candidat socialista. TE TOCA A TI, PEPE, devia pensar Montilla. Tal i com estan les coses, i amb el desconeixement que té Jose Montilla del nostre territori, tot podria ser.

SOROLL ELECTORAL

Desprès d’un estiu, relativament tranquil, malgrat que ja vàrem començar a escoltar propostes, en clau estrictament electorals, tenim les eleccions al Parlament de Catalunya molt a prop. Davant de qualsevol convocatòria electoral, tots el partits ens esmercem a presentar les nostres propostes i, alguns, els nostres programes de govern. En ocasions, hi ha la temptació que en el moment de redactar els programes electorals, tothom s’atreveix a fer les propostes més insòlites, més impactants i que mes puguin atreure l’atenció de l'electorat, i no sempre analitzant les possibilitats reals d’execució. Aquestes propostes, poc a poc i de forma progressiva, a mesura que s’aproxima la data de les eleccions, van en increment, pugen de to, fins que arriba un moment, que entre tots podem crear un soroll que acaba confonent a l’electorat, quan no desincentivant-lo. I molts pensen que una vegada ja establert aquest soroll electoral es pot dir de tot, es pot fer qualsevol proposta, perquè realment ningú acaba discernint entre les iniciatives realistes i les estrictament electoralistes. Llavors passa que el que es diu en campanya, com deia un insigne socialista de la transició, no obliga, ja que amb tant de soroll ningú ho acaba escoltant. Vagi per davant que tots podem caure en aquest error. Tanmateix, des de CiU, en el moment de redactar el nostre programa electoral per a les Terres de l’Ebre, hem tingut en compte aquests aspectes i hem intentat presentar una proposta ambiciosa, però realista. Una proposta que beneficiï a les Terres de l’Ebre d’una millora substancial del finançament generada pel nou Estatut. És un programa que parteix del coneixement de la realitat ebrenca, de les seves necessitats, i d’un projecte territorial de futur. No entrarem en cap subhasta, ni farem tampoc cap carrera per fer propostes que no puguem complir.
Ara bé, aquest és el moment d’analitzar els programes i estudiar les propostes, però també és el moment d'analitzar on ens trobem. Un any abans d'exhaurir la legislatura tenim eleccions. Què ha passat amb el govern del nostre país durant els últims tres anys? Si escoltem als representants del tripartit al nostre territori, ara resulta que tot aquest temps han estat meravellosos, tot ha funcionat molt bé, i tots volen repetir el tripartit una altra vegada. Ja ningú d’ells se'n recorda del constant desgovern, on tots els delegats territorials campaven en funció del seu partit, o de com el delegat del Govern ha estat ignorat i menystingut pels seus socis de govern? Tampoc no recorden l’alt grau de coherència i cohesió del tripartit, amb qüestions com el CPIDE, IDECE, etc? També deuen pensar que dins del soroll electoral totes aquestes qüestions queden diluïdes. Ara bé , si algú s’intenta aïllar d’aquest soroll electoral, pot arribar a preguntar-se que si el govern ho ha fet tot tan bé i tot funcionava a la perfecció, per quin motiu es va expulsar un dels socis del govern? Per què tenim eleccions abans d’acabar la legislatura? Per què no deixen repetir al president de la Generalitat, si ha estat tant bo? Per que el jubilen de forma precipitada en contra de la seva voluntat ( i el de la seva esposa)? Per què el govern del nostre país, durant aquesta última etapa bicolor, ha assolit un grau de sectarisme polític, mai conegut en cap govern del nostre país en tota la historia contemporània?

De totes formes cal agrair la claredat i la sinceritat de tots el que formen el tripartit a l’hora d’explicitar, de forma legítima, que la seva aspiració es reeditar el tripartit. Perquè malgrat tot el soroll electoral, a tothom li queda clar que avui les opcions són tripartit o CiU, es a dir Montilla o Mas.


PD: Hi ha algú que pot pensar que dins d’aquest soroll electoral, sense que ningú se n'adoni, es pot proclamar com el més Montillista, dels montillistes, quan fins fa unes setmanes era el més maragallista dels maragallistes. El problema és que els conversos d'última hora acostumen a quedar-se sense cadira.

JAZZ, o la vitalitat de la societat civil

Les tortosines i tortosins, però també la gent de l’Ebre en general i moltes persones vingudes de fora expressament, hem pogut gaudir durant uns dies de la bona música que s’ha pogut sentir i escoltar en la tretzena Mostra de Jazz de Tortosa. A destacar, com sempre, el bon ofici i les ganes de fer-ho bé que hi posa l’alma mater d’aquest certamen musical, Xavier Bertomeu, i l’equip organitzatiu que comanda.

La Mostra de Jazz de Tortosa, en aquestes tretze edicions, s’ha situat definitivament en el mapa musical del país i també de l’Estat. Avui, ja és un esdeveniment consolidat que ven Tortosa com a imatge de marca per tot arreu. He pogut presenciar alguns dels concerts programats en la passada edició, i he de dir que l’expectativa generada s’ha confirmat amb escreix. Cal animar Xavi Bertomeu i la seva gent a què continuïn pel mateix camí perquè la seva és una molt bona feina.

Malauradament, el que significa un èxit en l’àmbit social, en allò que popularment en diem la societat civil, amaga sovint el fracàs o les limitacions dels que administren, d’aquells que tenen al seu abast els instruments necessaris perquè les iniciatives que sorgeixen de les entitats i de les persones amb inquietuds puguin prosperar sense tantes dificultats. Des de les diferents administracions tenim l’obligació d'afavorir, recolzar i potenciar totes les iniciatives que sorgeixen de la societat civil. Al nostre territori, en l’àmbit de la música, i a la nostra ciutat en especial, per sort en tenim diverses. La Mostra de Jazz n'és un exemple, com ho és el Festival de Musica Sacra, o totes les activitats que programen les Joventuts Musicals. A tots ells, felicitats, gràcies, i força ànims per continuar amb aquesta tasca que no sempre és el suficientment reconeguda.

PRIORITAT TORTOSA

Estem en temps pre-electorals i això representa que tots els partits hem de configurar les nostres llistes electorals. Com tothom sap, les eleccions al Parlament seran el proper 1 de novembre, tret de canvis d’última hora (una última maragallada?). Durant aquest més de juliol, a la federació de CiU, confeccionarem les corresponents llistes electorals, que ratificarem segurament el proper 2 de setembre.

Ahir, un mitjà de comunicació donava per fet que jo seria candidat al Parlament, ocupant un lloc destacat a la llista. La noticia, signada des de Tarragona, no entrava en més valoracions. Jo sí que en voldria fer alguna. En primer lloc, he de dir que això no es així, que no ho ha esta mai, ni ho serà. En reiterades ocasions, he dit, i la gent de Tortosa ho sap, que la meva prioritat política es optar a l’alcaldia de Tortosa. Jo mateix he dit, i respecto qui pensa i actua de forma diferent, que avui per avui Tortosa necessita un alcalde que la seva única prioritat política sigui la ciutat, i no dispersi esforços. La ciutat necessita que la persona que la lideri se centri en el govern i en la coordinació de l’equip municipal. Aquest va ser el compromís que vaig assumir i manifestar ja fa temps, i el mantindré ara i en el futur si les tortosines i els tortosins dipositen la confiança en la meva persona per liderar la ciutat. Respecto la decisió d’altres, fins i tot la d’aquells que exigien fa un temps una cosa, i tan bon punt com van tenir l’oportunitat van fer tot el contrari. Dit això, no comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que pel fet de ser diputat es pot accedir amb més facilitat als directors generals o als consellers. L’alcalde de Tortosa, per tirar endavant un projecte, no cal que vagi a buscar al bar del Parlament al conseller de torn, o que coincideixi als passadissos amb un director general. L’alcalde, sigui qui sigui, ha de tenir la suficient entitat política i capacitat per fer-se escoltar davant qualsevol dirigent, amb independència dels colors polítics, quan ho consideri oportú. Malament ens anirà si els projectes de ciutat depenen de les trobades ocasionals en els bars o passadissos del Parlament de Catalunya o del Congrés dels Diputats. El meu compromís polític se centra i se centrarà en Tortosa i, per extensió, en la seva comarca i territori, en la política de proximitat. Crec que Tortosa ho requereix i s’ho mereix.
La gent que em coneix és conscient del meu convenciment. Per tant, no hi insistiré més. No negaré, tampoc, que a la meva formació política, en algun moment, s’hagin fet altres plantejaments i m’hagin proposat altres compromisos. Però qui ho havia d’entendre, ha entès perfectament els meus arguments. A més, a diferència d’altres partits, nosaltres tenim gent tant o més preparada per estar al Parlament i donar suport al grup parlamentari que farà Artur Mas president de la Generalitat.

FESTES

Durant l’any 2005 , i desprès de l’absolut fracàs de les Festes del 2004, Sabaté va procedir a cessar com a regidora de Festes a Dolors López, i la va substituir per Jordi Bonilla. A la vegada, va dissoldre el patronat de festes perquè, segons ell, després de sis anys governant es va adonar que dificultava la gestió. Van elaborar un programa de festes de perfil baix, ja que s’iniciava una època de contenció de la despesa en Festes. Ara, sis mesos desprès de finalitzar l’any, desprès de liquidar amb mesos de retard el pressupost del 2005, i presentar també amb retard l’extrajudicial (factures sense consignació pressupostaria), ja coneixem la despesa en Festes efectuada durant el 2005 per l’Ajuntament. En total 572.667,95 euros, quan inicialment al pressupost tenien previst una despesa de 239.736.12 euros. Es a dir, la contenció i la millora en la gestió de les festes, suposa gastar un 239% més que el previst inicialment.
Un altre exemple de la gestió econòmica de l’equip de Sabaté. Tota una garantia. Segurament durant els propers cursos en tots els postgraus i mestratges en gestió pública de les universitats de la Unió Europea el “mètode Sabaté” de gestió pressupostaria serà estudiat amb detall.
Al principi, teniu el quadre resum de les despeses en Festes del 2005. No inclouen les Festes del Renaixement (ja parlarem més endavant), ni les festes dels pobles del municipi. Essencialment es tracta de les Festes de la Cinta

A Tortosa, ara toca un canvi

Els companys i companyes de CiU han tornat a dipositar en la meva persona la confiança per encapçalar la candidatura per assolir l'alcaldia de Tortosa en les properes eleccions municipals de maig de 2007. Tot un repte que em fa recordar com van anar les coses, ara fa tres anys i mig, quan per primera vegada vaig ser de cap de llista del meu partit a la meva ciutat.
Les circumstàncies ara són diferents per al projecte polític que represento i per mi mateix, però ho són més encara per a la ciutat de Tortosa. Per això em fa sentir més il·lusionat i tenir una major responsabilitat davant la meva designació com a alcaldable per CiU.
Un nombre important de conciutadans demanen un canvi de rumb, un nou projecte, i un nou model de gestió per a Tortosa. El que fa només uns anys era només una sensació, avui ja és un clam. La nostra ciutat necessita un canvi. No podem continuar amb l'actual forma de governar de Joan Sabaté, que combina manca de projecte i autoritarisme a la vegada. No podem arrossegar absurdament un any i un altre els mateixos problemes. No podem permetre que la incapacitat manifesta dels socialistes tortosins per governar, porti Tortosa a la decadència i les tortosines i tortosins al desencant. Afortunadament, un dels millors patrimonis de la nostra ciutat és que té una societat civil dinàmica. Avui, cal dir-ho alt i clar, és el teixit social i econòmic tortosí, representat per desenes d'entitats i associacions, les que van estirant del carro i les que fan la feina que hauria de fer i liderar l'Ajuntament.
Falta només un any per a les properes eleccions municipals. Convergència i Unió i jo mateix assumim la responsabilitat d'escoltar a tothom i de fer entendre que una altra Tortosa no només és possible, sinó que és del tot necessària per recuperar l'autoestima i el lideratge que Joan Sabaté i el seu equip ens han fet perdre. Parlarem amb tothom i escoltarem tothom. A partir d'aquí construirem l'alternativa que el maig de 2007 ha de prendre el relleu a l'actual govern municipal. Hem de passar d’un model de govern i de gestió municipal més propi del segle dinou, a un projecte de govern i gestió del segle XXI. Tenim projecte. Tenim les idees. Tenim la gent. I tenim la il·lusió.

Tri - PARTIT

Durant aquests dos últims anys s’ha demostrat que la capacitat de l’anomenat tripartit per generar conflictes, fer propostes inconsistents i prendre decisions equivocades ha estat il·limitada i directament proporcional a l’ànim d’ocupar el poder pel simple fet d’ocupar-lo. I inversament proporcional al de GOVERNAR el país. Malgrat que a hores d’ara crec que la majoria de catalans ho tenim clar, fins i tot molts d’aquells que varen recolzar amb el seu vot alguna de les formacions que configuraren el tripartit, l’espectacle que està donant Maragall i el seu govern durant els últims dies amb el nou Estatut de teló de fons supera tots els límits que un país por suportar.
Una bona mostra que aquest despropòsit no té límit són les declaracions d’ahir del conseller Saura on deia que la forma de reforçar i garantir el tripartit és assolir un recolzament majoritari al “sí” en el referèndum, mentre un dels socis precisament defensa obertament el “no”. Aquestes declaracions van transformar un tranquil·la tarda de diumenge preparant el Ple de l’Ajuntament d’avui en un tarda destinada a atendre tres trucades de militants del meu partit (les bases, que en diuen altres) amb el mateix plantejament. L’argument dels interlocutors era el següent: està bé que nosaltres som un partit responsable (al govern i a la oposició), està clar que malgrat que aquest Estatut no és el que haguéssim volgut, es tracta d’un gran avanç en l’autogovern del país. Està clar que pensant exclusivament en clau de país hem de fer un gran esforç per aprovar l’estatut al referèndum amb el màxim recolzament. Ara bé, si tot això ha de servir, com diu Saura, per reforçar el tripartit i donar-li continuïtat, quan ni ells defensaran conjuntament el nou text, és per a fer-s’ho mirar. I la veritat és que declaracions com les del conseller Saura, esperepèntiques per altra part, no ajudaran per a res, ja que intentar lligar un “sí” al referèndum amb la continuïtat del tripartit, assegura que molta gent no vagi a votar o fins i tot que afegeixi vots al “no”. En un altra situació instaríem el president de la Generalitat a posar ordre al seu govern. Però en aquesta situació es inútil demanar-li res a Maragall, no sigui cosa que enmig d’aquest enrenou ell encara empitjori la situació en una d’aquelles “maragallades” que tanta por fan al país i als mateixos socialistes.
Acabo de la mateixa forma que ho feia amb els interlocutors d’ahir a la tarda: hem de contribuir a un recolzament majoritari al nou text ja que és un bon avanç en l’autogovern, potser no el suficient, però sí molt important. I hem d’actuar en clau de país i no pas de partit, encara que tots els partits d’aquest govern facin el contrari.

BIRDWATCHING

Crec que en poc temps al nostre territori ens hauríem d’anar acostumant a aquest anglicisme, que amb una traducció literal es podria identificar com l'acció de mirar els ocells. Actualment s'utilitza de forma molt genèrica per identificar el turisme ornitològic, és a dir, aquelles visites, viatges o vacances, on la principal motivació i activitat es centra en l’observació, la fotografia i la contemplació dels ocells als espais naturals visitats. Són moltes les dades que ens poden aproximar a la importància d’aquest fenòmen a nivell mundial; així si es consulta aquest terme al Google, podem localitzar més de 6.800.000 entrades a internet. A més, en molts de països, les societats que agrupen als seus aficionats, resulten força importants. A Europa caldría destacar la britànica The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), amb més d’un milió de socis i l'alemanya German Society for Nature Conservation (NABU), amb més de 400.000.
En els últims anys aquest tipus de turisme s’està desenvolupant força a tot el mon, i el nostre territori que disposa de diferents paratges naturals òptims per la seva pràctica no pot quedar-hi fora.
Recentment, vaig tenir l’oportunitat de presentar a la Cambra de Comerç de Rovigo, com a president del LIDEBRE, juntament amb els tres Grups d’acció local que gestionem projectes Leader a les Terres de l’Ebre, el projecte de cooperació transnacional “Promoció i valorització del turisme científic-didàctic”. Aquest projecte és realitzat conjuntament amb dos grups italians GAL Polesine Delta del Po i el GAL Gardavalsabbia, i amb la col·laboració de dos Gals escocesos. Precisament un dels objectius d’aquest projecte transnacional, finançat amb fons europeus, és promoure formes de turisme sostenible i didàctiques compatibles amb la tutela del medi ambient i millorar la xarxa de serveis al turista en el context ambiental i cultural. I dins d’aquest marc encaixa perfectament la potenciació del birdwatching al nostre territorri.
El Patronat de Turisme de la Diputació éssent conscient d’aquest aspecte, està treballant en aquesta direcció, per aquest motiu va desplaçar un petit grup de treball, i va assistir amb un estant propi a la International Po Delta Birdwatchig Fair que s’està celebrant a Comacchio (Ferrara). Amb aquest acció, es promociona òbviament el nostre territorri , i especialment els dos parcs naturals, a un fira internacional especialitzada en turisme mediambientalista. A més es va poder participar en sessions de treball amb operadors d’aquest tipus de turisme. Cal destacar que les principals característiques d’aquest segment de turistes són: el seu grau de formació és elevat, el nivell adquisitiu mig o mig-alt, i a la vegada són respectuosos amb el medi ambient i tenen un elevat nivell d’informació sobre els ocells i la destinació a visitar. Totes aquestes característiques fan que aquest tipus de turisme encaixi perfectament dins del model turístic que estem definint a les Terres de l’Ebre. Estic segur que en pocs anys tots ens haurem acostumat a sentir parlar del birdwatchig.