“Te quiero, porque eres mía”

Ara que el Govern de l’Estat ha posat tots els impediments perquè el poble català no pugui expressar la seva voluntat, als efectes de tranquil·litzar els ànims i donar un missatge en positiu en el sentit que Espanya vol que Catalunya es mantingui dins l’Estat, el Ministeri d’Hisenda ha vingut a donar un cop de mà presentant uns pressupostos generals de l’Estat que castiguen Catalunya com mai. Per tant, a falta de campanya pel 9-N, ja tenim al ministre Montoro per mantenir mobilitzada la ciutadania. Resulta que els comptes que l’Estat preveu per al nostre país tenen el percentatge d’inversió més baix dels últims 17 anys: 1.072 milions d’euros. Ni tan sols arriben als 1.350 milions que Madrid ha acordat com a indemnització per als promotors de la planta Castor, a qui ni tan sols se’ls ha exigit el seu desmantellament. La migrada xifra amb què l’Estat “premia” Catalunya contrasta amb el triomfalisme exhibit pel Govern del Partit Popular a l’hora de referir-se al nou pressupost. Aquesta setmana, precisament, he interpel·lat al ministre Montoro al Senat perquè expliqui quins són els motius que ha portat al Govern de l’Estat per no aprofitar el gran potencial d’inversió pública de què disposa per tal d’impulsar la competitivitat, el creixement i l’ocupació.

Ningú pot dir que les inversions creixen un 15% respecte l’any passat perquè tota la inversió territorialitzada creix un 18% per a tot l’Estat. Sempre, però especialment en uns temps en què la inversió pública resulta fonamental per fomentar el creixement econòmic, aquesta s’ha de fer més amb criteris de productivitat econòmica que no pas amb criteris de política partidista o en base als compromisos del govern de torn.

La inversió prevista per l’Estat a Catalunya representa un 9,5% del PIB, la meitat del que ens correspondria pel que genera la nostra activitat econòmica, en tant que aportem el 18,8% del PIB de l’Estat espanyol. Si ens fixem en la inversió per habitant, Catalunya se situa tercera per la cua, amb 145 euros/habitant, molt per sota de la mitjana estatal de 242 euros/habitant. Per cada euro/habitant invertit a Catalunya se n’inverteixen 4,5 a Castella i Lleó i 3,5 a Galícia. D’escàndol. Podríem continuar amb moltes més argumentacions, però totes ens donarien el mateix resultat. Malauradament, no hi ha cap senyal des d’Espanya que ens digui “Catalunya, t’estimo”, sinó més aviat van en la línia del “te quiero, porque eres mía”.

(Publicat a e-noticies el 15/10/2014)