La hibernació del Ministre d’Indústria

Quan encara ens freguem els ulls davant la irrisòria quantitat que el Govern de l’Estat ha fixat com a inversió per a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), el Ministre d’Indústria, José Manuel Soria, se’ns rifava aquesta mateixa setmana a compte de la indemnització multimilionària que l’Estat ha pagat als promotors de la planta Castor, Florentino i companyia, amb càrrec al rebut del contribuent i durant els propers 30 anys. En efecte, les comparacions són odioses, però en aquest cas són per apretar a córrer: 1.072 milions d’euros d’inversió als PGE (el percentatge més baix dels últims 17 anys) versus els 1.350 milions d’euros que el Govern del Partit Popular ha abonat a ACS en un termini de poc més de 30 dies, que ja voldrien la resta de proveïdors de l’administració pública. La contrapartida és zero i, a més, els ciutadans hauran de pagar els interessos d’aquesta quantitat durant 30 anys, així com el manteniment de la planta mentre estigui hibernada i el desmantellament quan el govern ho decideixi. Una factura que, al final, estarà en torn als 4.000 milions d’euros.

Davant d’aquesta presa de pèl i actitud indecent per part del Govern de PP, aquesta mateixa setmana, en la sessió de control al Senat, he tingut ocasió de preguntar al Ministre Soria per aquesta qüestió i d’obtenir una resposta de traca i mocador. Ha vingut a dir que si la planta hagués estat operativa, els ciutadans haguessin hagut de pagar més que deixant-la ara hibernant. O sigui que damunt ens perdonen la vida. Que els ho expliquin als veïns de la costa de l’Ebre que han patit més directament, durant molts mesos, els reiterats moviments sísmics que causaven les perforacions del Castor. Al Senat he entrat una bateria de preguntes per escrit al respecte i, a més, el Govern de la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional el Reial Decret Llei que habilita aquest disbarat.

Però, més enllà del procediment jurídic està el comportament polític. I, sincerament, en aquest assumpte el comportament de l’anterior govern socialista i el de l’actual govern del Partit Popular ha estat trist i patètic. Tan trist i tan patètic com mirar de tirar-se les culpes uns i altres, com la batussa entre els dos ex-ministres socialistes, José Montilla i Miguel Sebastián, mirant d’eludir qualsevol responsabilitat i passant-la al company de partit. Malament ho tenim, amb aquesta mena de comportaments, per lluitar contra la desafecció política. En moltes ocasions la gent té raó quan fa retrets als que ens dediquem als afers públics.

(Publicat a e-noticies el 28/11/2014)